La gran contradicció que explica el Barça de Hansi Flick
L'equip vol deixar enrere les pitjors sensacions del curs després de les dures derrotes contra l'Atlètic i el Girona
BarcelonaMirant els últims resultats del Barça, dibuixen un equip que sembla substancialment pitjor que el conjunt fresc i dinàmic que Hansi Flick va armar en el seu primer curs a la banqueta blaugrana. Les principals diferències s'observen a la Copa –l'equip ha de remuntar un 4-0 advers si vol ser a la final de La Cartuja, mentre que a la temporada anterior, contra el mateix rival, l'anada es va segellar amb un 4-4 a Montjuïc– i a la Lliga de Campions, on s'han fet els deures, però no de la mateixa forma. Les sensacions, en general, també són pitjors.
Si la lupa es posa a la Lliga –la competició que marca la regularitat dels equips–, les xifres, però, són molt similars a aquestes altures de la pel·lícula. En la jornada 24, el curs passat, el Barça era líder amb 51 punts –els mateixos que el Reial Madrid, i un més que l'Atlètic de Madrid– després d'haver sumat 16 triomfs, tres empats i cinc derrotes. A les portes de la jornada 25, el conjunt de Flick és segon, amb 48 punts –dos menys que els d'Arbeloa–, amb 19 victòries, un empat i quatre derrotes. Si es mira la xifra de gols marcats i encaixats a la Lliga, els paral·lelismes són gairebé idèntics: 64 gols a favor i 25 en contra en 24 jornades a la temporada 25-26 i 65 gols a favor i els mateixos en contra (25) a la 24-25.
A la Champions, les diferències –amb les xifres a la mà– són més palpables. La campanya anterior, el Barça va cloure una il·lusionant fase regular amb sis victòries, un empat i una derrota, amb un balanç de 28 gols a favor i 13 en contra –fet que suposava una diferència de 15 gols–. En aquesta, les xifres són de cinc triomfs, un empat i dues derrotes, amb un balanç de 22 gols a favor i 14 en contra –s'ha reduït la diferència de gols gairebé a la meitat–. Pel que fa a les sensacions, el Barça ara mateix passa un dels seus pitjors moments del curs després d'encaixar un sever correctiu al Metropolitano i ser incapaç de refer-se a Montilivi, derrota que va valdre perdre provisionalment el lideratge de la Lliga.
El futbol sempre té un component d'atzar intrínsec que converteix aquest esport en una disciplina tan atractiva, però que també el pot instal·lar en les contradiccions. De fet, ara mateix, tot i que les sensacions són dolentes, ja hem vist que les xifres –especialment a la Lliga– tampoc disten gaire de les del curs passat. Malgrat això, un dels motius que expliquen el sot pel qual viuen els de Flick recau en la contradicció que, malgrat que no ho pugui semblar, l'equip és més productiu en atac que la temporada passada. Per contra, però, la seva efectivitat de cara a porteria ha baixat.
Més exuberància, però menys punteria
Segons les dades del Laboratori de LaTdT de Catalunya Ràdio facilitades per Marc Domènech a l'ARA, en els 38 partits en totes les competicions que el Barça ha disputat fins ara, marca menys gols, tot i que remata més entre els tres pals i xuta més a porteria en general. La temporada passada, l'equip havia marcat 116 gols –3 per partit– d'un total de 420 xuts entre els tres pals –11 per partit– i de 736 xuts a porteria –19 per partit–. Això representa una efectivitat del 28% de cara a barraca respecte a les rematades entre els tres pals. En canvi, enguany, l'equip acumula 494 rematades entre els tres pals –13 per partit– i fins a 832 xuts a porteria –22 per partit–, però ha marcat 16 gols menys. Això vol dir fins a vuit punts percentuals menys d'efectivitat (de 28% a 20%) en gols aconseguits respecte a les rematades entre els tres pals.
Una altra dada evident que demostra la davallada de punteria dels blaugranes és que són l'equip de les cinc grans lligues d'Europa que ha enviat més rematades al pal. El Barça ha xutat en 25 ocasions a la fusta en les 24 jornades disputades fins ara, seguit del Manchester United (18), l’Inter de Milà (17), el Leipzig (15) i el Bayern de Múnic (15). Ferran Torres ha enviat 9 rematades al pal, seguit de Raphinha i Dani Olmo, amb quatre cadascun.
Tampoc han ajudat en els darrers resultats els canvis al govern del CTA, dirigit des del juliol per Fran Soto, que té cohibits els àrbitres amb l'amenaça que si el VAR els avisa gaire veuran minvades les seves actuacions, fet que ajuda a entendre per què la sala de videoarbitratge avisa menys als col·legiats, tot i accions clamoroses com la trepitjada d'Echeverri a Kounde de la darrera jornada. Amb tot això, la visita de diumenge del Llevant és una bona oportunitat per deixar enrere les polèmiques arbitrals i recuperar la punteria –i la solidesa–. “No estem en un bon moment. Ara tenim setmanes per treballar i això és el que haurem de fer. Lluitarem per tornar amb una altra mentalitat i un altre nivell. No vull excuses. Hem de jugar millor”, va afegir Flick després de la desfeta a Montilivi.
