Barça
Esports  /  Barça 18/12/2021

Un grup de nens treu el Barça del purgatori (3-2)

Gavi, Jutglà i Nico, amb un gol salvador, eviten una nova decepció d'un Barça amb dues cares contra l'Elx

4 min
L'alegria dels jugadors del Barça després del gol de Nico

BarcelonaQue bonics aquells dies de joventut en què creus que tot és possible. Beneïda joventut, sempre més valenta que no pas els veterans. El Barça de Xavi Hernàndez ara mateix és el Barça d'un grup de joves que han evitat una nova trompada contra l'Elx (3-2). És l'equip liderat per una fornada de nens que ha entès que tenen camp lliure per córrer, ja que a la banqueta hi ha un tècnic a qui no li tremola la mà a l’hora de confiar en ells. Molts joves necessiten un mentor. Un padrí. I Xavi sembla disposat a interpretar aquest rol.

Els partits del Barça, però, s’han convertit en una cruel tortura. Cada cop que sembla aixecar el vol, el pes de les errades defensives pesa massa, a les butxaques. Tal com va passar a Pamplona, ni tan sols el magnífic partit d’un grup de joves va servir per evitar haver de patir molt, per assegurar un triomf que va arribar gràcies al caràcter de Gavi i l'elegància de Nico. Uns joves que intenten treure de la foscor un Barça atrapat entre el futur i el passat, entre els encerts i les errades, entre una nova generació amb molta fam i uns jugadors més veterans amb molta por.

Va ser el partit de Gavi, un d’aquells joves amb tant caràcter que els veterans se’l miren amb respecte, sorpresos. Va ser el gran dia de Ferran Jutglà, el jove osonenc que el dia que debutava com a titular al Camp Nou ho feia amb un gol. I el dia de Nico, capaç d'encadenar dos partits consecutius marcant. Quan el migcampista gallec va fer el gol del triomf, estava rodejat per un munt de cares joves.

Gavi celebrant el seu primer gol amb el Barça.

Ja ho deia Xavi després de l’empat a Pamplona. La millor notícia ara mateix és disposar d’aquesta fornada de joves futbolistes que en lloc de fer-se petits, es fan grans quan els toca sortir a jugar. El seu coratge, en un joc de miralls, posa sota la lupa un grapat de veterans que han tret la bandera blanca, després de tants anys de decepcions. Just el dia que es recordava el desè aniversari del triomf al Mundial de clubs contra el Santos, quan el Barça va convertir el futbol en un ballet i va provocar l’admiració de mig planeta, l’equip gairebé va punxar contra un Elx que no havia marcat un gol al Camp Nou des de l’any 1978. I en tres minuts en va fer dos. Poc en queda, d’aquell Barça tan admirat d’ara fa 10 anys. Només Sergio Busquets sobre la gespa, ja que Piqué era baixa, i un Xavi que ha passat de la gespa a la banqueta, decidit que no li tremoli el pols si ha de deixar fora de l’equip jugadors amb sous més alts. Contra l’Elx de Francisco, Xavi va unir el seu destí al de l’osonenc Ferran Jutglà fent-lo debutar com a titular. I en pocs minuts, l’exjugador de l’Espanyol ja havia marcat dos gols. Un en fora de joc i el segon, de cap, ben legal. Descarat i amb cara d’entremaliat, Jutglà va donar a Xavi les respostes que Luuk de Jong no pot oferir. A terres saudites ja havia marcat contra el Boca Juniors. I ara ja ho feia a Primera, i es desmarcava un cop i un altre, incansable.

Amb Dembélé i Abde obrint el camp, Xavi va fer jugar Jordi Alba més d’interior, per dins, en una solució tàctica que va sorprendre un rival tou en defensa. I el Barça va aprofitar-ho gràcies a uns joves que no tenen paciència. Ho volen tot i ho volen ara. Abans del descans Gavi s’estrenava com a golejador amb una jugada en què va moure la cintura com Iniesta, va burlar la defensa il·licitana en una preciosa jugada individual. Sempre revolucionat quan persegueix la pilota, el jove andalús va trobar la pausa per aconseguir que el seu primer gol a Primera fos una obra d’art. El gol va engrescar encara més Gavi, que va passar-se el partit buscant marcar en xuts cada cop més difícils. I sempre es quedava a un pam de la glòria. La seva fam no s’acaba mai. 

Tres minuts tràgics

Però a la segona part, Francisco va encertar els canvis i el Barça va esquerdar-se. Tete Morente i el lleidatà Pere Milla, que portaven pocs minuts al camp, van aprofitar les errades defensives del Barça per batre un Ter Stegen incapaç de fer aturades salvadores. Tota la feina feta en 60 minuts semblava no haver servit per a res, amb Dembélé inconstant i Frenkie de Jong perdut.

Però Gavi no havia dit la darrera paraula. Incansable, va entrar dins de l'àrea en la jugada en què va oferir al seu company d'aventures, Nico, la pilota de la redempció col·lectiva. La pilota del gol que evitava una nova trencadissa. El gol que posa una mica de llum ara que tot costa tant. El gol d'un triomf que treu del purgatori un Barça que encara carrega la creu dels pecats dels darrers anys. Queda feina per fer, però aquest grup de joves no sembla tenir por davant del repte. I mira que és un repte majúscul. El futur però, ja té cara i ulls. El rostre de Gavi, Nico, Pedri o Ansu. La Masia mai falla, al Barça.

stats