Esports  /  Barça 16/03/2022

De la guillotina dels avals a gestionar el Barça "com una gran empresa familiar"

Primer aniversari de la signatura de matinada d'un acord que ha condicionat el primer any de govern de Joan Laporta al Camp Nou

5 min
Joan Laporta i Leo Messi el dia de la presa de possessió de la nova junta del Barça al Camp Nou, a mitjans de març.

BarcelonaBarcelona, 17 de març del 2021. Toc de queda nocturn. Últim tram de la tercera onada de la pandèmia del covid. El silenci de la matinada a la part alta de la Diagonal es trenca des de la finca règia on s'ubica la notaria d'Ariel Sultán. La junta directiva de Joan Laporta, escollida pels socis en les últimes eleccions a la presidència del Barça, hi coreja a cappella l'himne blaugrana. És una mostra d'alegria i alleujament fruit d'haver reunit tota la documentació per presentar l'aval de 124,6 milions d'euros necessari per prendre possessió de la gestió de la institució. El termini s'esgota en poques hores i l'escenari d'un nou procés electoral començava a ser versemblant. Al carrer, les desenes de periodistes i reporters que munten guàrdia des del vespre han vist pujar a l'edifici els directius electes, representants d'empresaris catalans i fins i tot apoderats amb el rostre tapat. "Quin esgotament, ha sigut molt pitjor que la campanya", reconeixen, amb el tràmit salvat sobre la botzina, els nous dirigents barcelonistes.

Laporta celebrarà des d'Istanbul, seu del partit de tornada dels vuitens de final de l'Europa League contra el Galatasaray, el primer aniversari d'aquest capítol sense el qual avui no seria màxim mandatari del Barça. L'advocat i expolític barceloní va imposar-se per golejada a les urnes després de mesurar al mil·límetre el seu discurs durant les setmanes de campanya. L'assessorava un equip expert i va capitalitzar a la perfecció tant l'acció de la lona al Bernabéu com el record del brillant llegat esportiu del seu primer mandat a la llotja del Camp Nou. També va invertir en una seu imponent –l'antiga Fàbrica Moritz– i espais publicitaris per valor de més de 2,5 milions. Escarmentat per la derrota als comicis del 2015, no va escatimar en recursos perquè la reconquesta fos possible el 2021. Però el pla per tornar a ser president, centrat quasi al 100% en guanyar les eleccions, va deixar en segon pla l'estructura de l'aval, que per llei havia de ser de 124,6 milions (la quantitat equivalent al 15% de l'últim pressupost del club).

La junta directiva de Laporta el dia de la presa de possessió.

Laporta no va tenir gaire en compte aquest peatge a l'hora d'escollir els seus companys de viatge. De fet, a banda d'ell, només sis dels quinze membres de la directiva aspirant que va presentar en campanya (Jaume Giró, Jordi Llauradó, Juli Guiu, Antonio Escudero i Xavier Barbany) tenien prou patrimoni per suportar la seva part de l'aval. Els altres, la majoria, no només havien de pagar les comissions pròpies de l'aval al Banc Sabadell, l'entitat emissora, sinó també l'interès del contraaval a canvi d'uns interessos superiors als 80.000 euros anuals per persona (més d'un milió entre tots). Per això el desembre del 2020 van explorar la possibilitat que José Elías (Audax) entrés directament o indirecta a la junta per rebaixar la pressió a la seva butxaca. La fórmula no va prosperar "perquè el Jan no la veia clara", diuen des del seu entorn, i el Sabadell tampoc. De manera que Giró, ben connectat amb la banca, va començar a treballar una solució amb HPS Partners, una inversora nord-americana proposada per Javier Botín, per contraavalar.

Amb el focus posat en Messi, l'herència rebuda i l'Espai Barça, l'aval va quedar diluït en campanya. "N'estem treballant l'estructura", es limitava a dir Laporta quan algú l'hi preguntava. Amb la victòria electoral al sarró, el tema encara no estava tancat, així que el president electe li va demanar a Giró que pensés la forma de solucionar-lo sense que bona part dels directius haguessin de pagar milers d'euros per mantenir-lo. Mentrestant, ell se'n va anar a París amb Rafa Yuste per acompanyar el primer equip en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, fet que no va agradar gaire a qui havia sigut home fort econòmic de la seva candidatura. Dies després, cada vegada més sol en la negociació de l'aval i molest per algunes actituds dels que havien de ser els seus companys de junta, Giró va decidir dimitir abans de la presa de possessió . La renúncia va provocar un daltabaix, ja que la nova junta es quedava de cop sense vicepresident econòmic, i HPS i el Sabadell, sense la figura que més confiança els transmetia pel que fa a la gestió. Així, sense ell a l'equació, HPS va apujar tant les exigències per contraavalar que Laporta, després de diverses reunions telemàtiques, va decidir tornar a activar la carta Elías i acceptar que havia d'ampliar la junta.

Més directius, Elías i Roures

Dies abans de la sortida de Giró, la cúpula electa ja havia temptejat Joan Soler, exmembre de la llista de Jordi Farré, i també Ferran Olivé –actual tresorer de la junta– i Àngel Riudalbas perquè entressin a la junta i sumessin patrimoni. Van acceptar. Però encara faltaven diners per suportar l'aval, que van arribar de la mà d'Elías, que va posar com a condició que el seu soci Eduard Romeu entrés a la junta per fer de vicepresident econòmic , i de Jaume Roures, que no va exigir res a canvi més enllà de posar data de caducitat al gest: 30 de novembre del 2021. Finalment, entre Elías i Romeu van suportar 19 milions, mentre que Roures en va assumir 30. Tanmateix, encara en faltaven 10 més. En aquell moment de nervis, amb el termini a punt de vèncer i el fantasma de la repetició electoral present, fins i tot Leo Messi, que dies abans havia anat a votar, es va proposar per ajudar. Laporta, però, va preferir que fos el Sabadell qui cobrís aquesta última empenta. Dies més tard, el president col·locaria Jaume Guardiola, ex conseller delegat del banc, com a president de la comissió econòmica del Barça.

L'aval ha condicionat els primers mesos de govern de Laporta i ha suposat, entre les comissions l'obertura i els interessos vinculats a l'ampliació a mitjans de novembre, uns 1,5 milions de despesa que els directius han hagut d'assumir mancomunadament. La sagnia es va aturar a principis d'any gràcies al front comú amb Florentino Pérez per canviar la llei de l'esport i alliberar els clubs esportius de la llosa de l'aval. El favor del president del Reial Madrid s'ha compensat amb un suport a la Superlliga o una posició contrària a l'acord amb CVC i la Lliga, que és el que es va fer servir per explicar la sortida a contracor de Messi . Però ara, amb l'aval desactivat, Laporta és lliure per entendre's amb el fons d'inversió britànic i Javier Tebas i no necessita inflar pèrdues per maximitzar plusvàlues i així no comprometre els avaladors. Aquest diumenge es veurà amb Florentino a la llotja del Bernabéu.

Un any després de firmar un acord per ser president però que el limitava en molts sentits, Laporta pot ser Laporta i sentir-se lliure per gestionar el Barça "com una gran empresa familiar".

stats