Barça
Esports  /  Barça 20/02/2022

La història de l'adaptació de Ferran Torres al Barça

Després d'acabar frustrat contra el Nàpols, l'atacant ja s'ha refet i veu el seu primer retorn a Mestalla com "un partit especial"

Albert Nadal i Jordi Cardero
4 min
Ferran Torres, frustrat després del Barça-Nàpols

BarcelonaFerran Torres és "molt ambiciós", afirmen els que el coneixen de prop. Per això, per molt que agafés la responsabilitat de xutar el penal i marqués la diana de l'empat contra el Nàpols , va acabar el partit frustrat. "Va fer un gran partit, només li va faltar encertar en la rematada. Es va frustrar perquè es començava a sentir físicament al màxim i no va poder arrodonir el seu partit amb gols", expliquen des del seu entorn, i remarquen que la seva preparació física després d'estar lesionat va més enllà del treball a la Ciutat Esportiva: s'entrena també amb un entrenador personal. Ferran, després de desfogar-se amb el seu entorn més pròxim i tornar als entrenaments, va començar "a mirar endavant" i a pensar en el partit d'aquest diumenge a Mestalla (16.15 h, Movistar LaLiga), l'equip en el qual es va formar i va fer el salt a l'elit. "Ell és valencianista des de petit, mai se n'ha amagat. Està molt il·lusionat amb aquest partit: és especial per a ell perquè és el primer cop que hi torna".

Malgrat tenir només 21 anys, el davanter de Foios (població a tocar de València) ja sap el que és jugar al futbol professional amb regularitat des del 2019, quan va començar a treure sovint el cap al primer equip del València. En total, Ferran ha participat en gairebé un centenar de partits amb el conjunt xe (97). En el seu últim curs a Mestalla, ja va disputar la temporada 2019-2020 amb la condició de titular indiscutible. Seria una etapa d'amor i odi, que passaria de l'estima de l'afició per un jugador sortit del planter a la decepció per com acabaria fent les maletes a l'estiu en un València sacsejat per la polèmica gestió del seu propietari, Peter Lim.

"La marxa de Ferran Torres va estar dins d'un any tremendament convuls. Una part de l'afició va entendre que no volgués continuar en un club sense cap mena de projecte esportiu, però sí que és cert que molta gent va quedar decebuda per la forma com se'n va anar", recorda Manolo Montalt, periodista especialitzat en el València. "Ferran va marxar després d'haver exigit ser capità, que Lim vingués personalment a negociar la seva renovació o ser un dels jugadors més ben pagats de la plantilla", explica. Les pretensions del davanter i la "publicitat institucional" van convertir en polèmica la marxa d'un jugador que s'havia format al conjunt valencià des de petit i que s'havia convertit en una de les noves il·lusions de l'afició.

"Crec que la seva rebuda a Mestalla estarà a cavall entre la indiferència i els xiulets. No crec que hi hagi aplaudiments", remarca Montalt, que no dubta del talent de Ferran: "Pot encaixar al Barça i a qualsevol gran equip, perquè té unes qualitats descomunals, però ha de saber com gestionar la seva ambició". Des de l'entorn del futbolista defensen que si va marxar és perquè el València "no va voler escenificar que Ferran havia de ser el referent del nou projecte i l'interès del City era molt potent".

Busquets, implicat en la seva adaptació

L'estiu del 2020 Ferran va fer les maletes cap a Manchester, una etapa que ha suposat un gran aprenentatge per al futbolista, on va quallar "una bona relació amb els jugadors espanyols del vestidor, però també amb d'altres com Sterling, Fernandinho, Foden i Gündogan". Però també va passar moments difícils, especialment durant els dies més complicats de la pandèmia i el confinament. "Va haver de celebrar l'aniversari sol", recorden des del seu entorn. "En aquest sentit, no va ser una etapa fàcil, però ara està molt a gust a Barcelona", expliquen, i fan menció de l'amistat que manté amb Pedri i Eric Garcia, amb qui també va coincidir al City a banda d'amb la selecció espanyola. Busquets també s'ha bolcat en l'adaptació de Ferran: "S'ha portat molt bé amb ell. Viuen a prop i l'ha acompanyat algunes vegades als entrenaments".

Des de l'entorn del jugador destaquen l'aposta que el Barça ha fet per ell. I el valencià, malgrat topar amb el desencert de cara al gol contra el Nàpols, ja ha deixat diverses pistes del que pot aportar a l'equip. Ferran és un atacant de moviments acadèmics, prova que Pep Guardiola i Luis Enrique l’han acompanyat durant els primers passos a l’elit. El gol és una combinació de talent i inspiració, però també és determinant saber estar en el lloc i el moment adequats. Ferran és el segon jugador del Barça que ha aconseguit més rematades perilloses en relació als minuts jugats, només per darrere del Kun.

Ferran s'ofereix entre línies i anticipa el moviment d'Aubameyang

Ferran pot jugar a les dues bandes i com a llança d'atac. A Mestalla es va presentar com un extrem clàssic, jugant per la dreta, a cama natural. A Manchester, en canvi, Guardiola el va portar a descobrir noves posicions. A més, sortir de la seva zona de confort va potenciar la seva comprensió del joc. Ara entén quan mantenir-se obert en banda i quan desenganxar-se per ajudar al mig del camp. De fet, malgrat errar en la definició, en una acció en els últims minuts contra el Nàpols hi arriba gràcies al fet que Ferran interpreta que ha de ser mantenint-se obert i no anant al mig de l'àrea, on es van ajuntar fins a 12 jugadors.

Ferran interpreta que en comptes d'anar al punt de penal, ha de mantenir-se obert

En més d'una ocasió, Guardiola va elogiar de Ferran el seu "olfacte golejador" i "la intuïció per saber on anirà la pilota i ser allà per marcar". No és físicament exuberant com Adama ni té el desequilibri de Dembélé o Abde, però la interpretació del joc, que domina, és tant o més important que les condicions tècniques. Xavi va recordar que a Luis Suárez li va costar marcar quan va arribar a Barcelona. L'uruguaià va tardar gairebé 400 minuts a convertir el primer gol. Ferran, en canvi, només va trigar-ne 65, però seria un error comparar-lo amb un davanter de raça com Suárez. A Mestalla viurà una tarda especial.

stats