La jugada mestra de Laporta per blindar el seu mandat presidencial

BarcelonaEn la primera assemblea ordinària del seu segon mandat com a president del Barça, Joan Laporta va aprovar una sèrie de canvis en els estatuts de l'entitat. Un d'ells, però, tenia la clau de la governabilitat d'un club que estava pràcticament en fallida tècnica. Tenia a veure amb l'article 67, modificat el 2013 per la directiva de Sandro Rosell en un moment de més bonança econòmica. Aquest apartat obligava la cúpula a restituir les eventuals pèrdues en dos exercicis i a no superar un sostre d'endeutament equivalent a una xifra que no superés "la quantitat resultant de multiplicar per dos l'ebitda (beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions)". Dues condicions que, si no es respectaven, obligaven el govern legítim a acabar el mandat immediatament, a deixar el club en mans d'una gestora i a convocar eleccions abans d'hora.

La junta de Laporta va aconseguir el seu objectiu després de justificar-lo de la següent manera: "A conseqüència de les pèrdues registrades i de l’endeutament [...], l’article 67è dels estatuts queda provisionalment en suspens i sense efectes, fins a la restitució del patrimoni net positiu". La cúpula justificava que les "exigències" d'aquest apartat resultaven "inassolibles" i demanava més marge davant d'un més que probable escenari de pèrdues en els exercicis econòmics que tenia per davant. El primer tancament, aprovat amb una pinça al nas en aquella mateixa diada amb els compromissaris, va deixar 481 milions de pèrdues i un patrimoni net de 455 milions negatius. El segon, dopat per la primera venda de drets audiovisuals per valor de 267 milions, va presentar un benefici de 98 i un patrimoni net de 353 negatius. I el tercer, que serà votat el 21 d'octubre, abocarà 304 milions de beneficis gràcies a les palanques i un patrimoni net virtualment restituït d'un milió negatiu.

En condicions normals, aixecar 800 milions entre vendes de patrimoni i revaloritzacions de branques de negoci per compensar una despesa de 1.165 milions hauria d'haver girat la truita del patrimoni net, que és l'indicador que dona el valor total d'una empresa en funcionament una vegada se'n descompten els deutes. Però tant l'àrea econòmica blaugrana com l'auditor Grant Thornton han donat llum verda a mantenir-lo per sota de zero, de manera que l'apartat de l'article 67 dels estatuts continuarà suspès. De facto, per tant, continuarà eximint la junta de Laporta, que finalitza mandat el juny del 2026, de restituir les eventuals pèrdues en dos exercicis consecutius. El president tampoc haurà d'avançar els comicis per haver superat l'ebitda multiplicat per dos en termes d'endeutament sense comptar l'Espai Barça (al voltant de 1.200 milions). De fet, l'ebitda d'aquest any ha donat com a resultat 149 milions d'euros negatius, segons es detalla en els documents que han fet arribar a la massa social, previs a l'assemblea.

Des del punt de vista teòric, tenir el patrimoni net negatiu significaria estar en fallida tècnica, ja que els deutes són superiors al que pots assumir. Però això no és aplicable al Barça. "No està en una situació de fallida real perquè ha pogut mantenir l'activitat i invertir", analitza l'economista Albert Deulofeu. La fórmula de Ferran Reverter, CEO del club durant el primer any de mandat de Laporta, implicava una reducció progressiva del deute però no preveia les palanques. Per tant, renunciava a fitxar estrelles i limitava les arribades als jugadors que vinguessin amb la carta de llibertat. El president va imposar el seu criteri, al·legant que sense poder formar un equip competitiu els ingressos, en patrocinis i venda d'entrades, caurien en picat.

La venda d'actius ha permès que la directiva de Laporta fitxi i inscrigui jugadors, mentre assumia a nivell comptable les pèrdues milionàries que suposaven la rescissió anticipada d'alguns contractes. "Si la clau és fer net i que l'any vinent les despeses no siguin tan grans, aleshores aquesta fórmula no s'ha de llegir com un joc malèvol", afegeix Deulofeu. El gran dubte és saber si "el Barça podrà complir amb la reducció de salaris que preveuen els pressupostos i quadrar els números sense més palanques".

Els comptes d'aquesta temporada no seran fàcils de complir. A banda de confirmar la reducció de despeses, el trasllat a Montjuïc implica que els ingressos en concepte estadi caiguin en picat (-78 milions). I, a nivell esportiu, les projeccions donen per fet que l'equip arribarà als quarts de final de la Champions, guanyant 28 milions més que el curs passat. Per això, mantenir suspès l'article 67 és un baló d'oxigen per a la directiva de Laporta.