REPORTATGE

La revolució dels joves al Barça s'oblida de La Masia

Tret d’Ansu Fati, els jugadors més joves que més han jugat amb Koeman han arribat d’altres equips

Riqui Puig en un entrenament del Barça / ENRIC FONTCUBERTA / EFE

Ronald Koeman va arribar al Barça amb el difícil encàrrec de refer, a correcuita, un conjunt que any rere any mostrava símptomes de decadència després d’un cicle en què va ser el mirall de tot el món futbolístic. Mentre a la Lliga actuacions pobres es tapaven, sovint, amb genialitats de Leo Messi o amb talent individual, les desfetes a la Champions evidenciaven que l’equip necessitava una reconstrucció progressiva que durant el mandat de Bartomeu no va arribar. Els últims cursos la mitjana d’edat de l’equip era de les més altes d’Europa i, sense una idea clara de joc, rivals molt més disciplinats van anar desfent les costures d’un Barça en què s’havia arribat a creure que futbolistes com Arturo Vidal havien de ser fonamentals, mentre que la filosofia de l’ADN Barça passava de ser un dogma a sobreviure com a eslògan propagandístic.

Entre els principals reptes de Koeman, pilar del Dream Team de Johan Cruyff quan era futbolista, però amb intencions diferents com a entrenador, hi ha acabar amb la inèrcia decadent dels últims anys. El neerlandès va prometre canvis i l’entrada de jugadors a l’onze com Ansu Fati, Pedri o Dest suposen una alenada d’aire fresc, però en la seva revolució el gran oblidat és, una vegada més, el planter. A banda d’Ansu Fati –que va irrompre directament del juvenil al primer equip quan Ernesto Valverde, amb una allau de baixes a la davantera, va confiar en ell i en Carles Pérez–, des de Sergi Roberto que l’aportació de La Masia està sent testimonial. Pérez va ser facturat al Roma per fer caixa el mercat d’hivern passat, mentre que a Carles Aleñá i a Riqui Puig Koeman va fer públic que se’ls havia recomanat que es busquessin una cessió.

Retrobament amb el Betis

Aleñá ja va sortir cedit a mitjans del curs passat al Betis, que llavors entrenava Rubi, i el maresmenc va tenir un rol important: va participar en 17 dels 20 partits de Lliga que els andalusos van disputar des del gener fins al final del curs, i va ser titular en set. En un duel farcit de cares conegudes, el migcampista blaugrana es retrobarà aquest dissabte (16.15 h, Movistar LaLiga) amb l’equip amb què va ser feliç la temporada passada.

Tant Aleñá com Riqui Puig, malgrat haver rebut directament l’avís de Koeman que comptarien amb pocs minuts, van decidir quedar-se. A banda del seu desig de voler jugar al Barça, tots dos són conscients de la realitat del club, immers en un any electoral, i consideren que segons quins siguin els nous gestors de l’entitat i la seva política esportiva, el signe de la seva sort podria canviar. Aquest motiu també els va impulsar a optar per seguir al club. Tots dos acumulen molts pocs minuts amb la samarreta del primer equip. Aquest curs Puig només ha disputat tres minuts contra el Getafe, mentre que Aleñá es va estrenar dimecres disputant els seus primers minuts quan va entrar al 83 per jugar de pivot contra el Dinamo de Kíev.

Koeman veu Aleñá de pivot

“He parlat amb tots dos sobre el seu futur aquí. Al Carles [Aleñá] l’he vist amb moltes ganes als entrenaments, està molt obert a donar més i, sobretot, a millorar en la posició on el veiem nosaltres, que és la de pivot. Que tinguin més o menys minut dependrà del seu rendiment als entrenaments”, ha argumentat aquest divendres Ronald Koeman.

La manca d’aposta pels futbolistes de la casa, però, va més enllà de l’arribada del neerlandès i, tot i que l’entrenador que hi hagi al primer equip és una peça fonamental en l’engranatge per nodrir-lo de jugadors de La Masia, es tracta d’una qüestió de fons. “Els últims dirigents que ha tingut el club han deixat perdre l’essència d’una manera d’entendre el futbol que va començar amb el Johan [Cruyff] i que va tenir una continuació esplèndida amb l’etapa del Pep Guardiola com a entrenador”, explica Joan Vilà, que va estar gairebé 50 anys vinculat al Barça, primer com a jugador, després com a entrenador i, en la seva última etapa, com un dels responsables de l’àrea de metodologia. Vilà lamenta la manca de minuts de jugadors del planter i considera que tant Aleñá com Puig podrien ser útils: “Tots dos entenen el joc del Barça perquè s’han format al planter”.

Un Barça cada cop menys romàntic

Vilà, pare futbolístic de Xavi Hernández, considera que el primer equip s’hauria de nodrir en “un alt percentatge de futbolistes de la casa”. “Esclar que el Barça ha d’anar al mercat a fitxar entre els millors futbolistes del moment i també fer fitxatges com el de Pedri, que és un encert, però la resta de l’equip ha d’estar fonamentat per jugadors que entenguin el futbol de la casa, un model que era nostre i en què vam demostrar que érem els millors”, afegeix.

Vilà es mostra crític amb la gestió de La Masia en els últims anys i considera que “bona part de la feina que es va fer per cuidar la filosofia s’ha deixat perdre”. També li dol veure que “no s’ha fet prou” per retenir futbolistes que considera que haurien de seguir vinculats al Barça com Eric García, a qui el club vol recuperar, o el talentós japonès Take Kubo, entre d’altres.