Mentalitat Schuster

L’any 2008, abans d’un clàssic, l’entrenador del Reial Madrid Bernd Schuster va dir que era impossible guanyar al Camp Nou. Aquelles declaracions el van condemnar a la fulminació. La seva mentalitat perdedora no era digna del club que representava, per molt que fossin conscients de la seva inferioritat respecte a l’equip de Guardiola.

L’any 2021, el Barça està tan deprimit que accepta trair la seva filosofia futbolística i convertir-se en un equip petit, amb un entrenador que repeteix tesis pitjors que les de Schuster i on queden sepultades les advertències del president: “Amb mi, perdre tindrà conseqüències”. Ara la recepta és a base de paciència i resignació, en un club que continua en caiguda lliure movent-se entre el desastre de Bartomeu i l’estoïcisme de Laporta. “És el que hi ha”, argumenten. I serveix per descriure tant el que passa a la gespa com el que passa als despatxos. 

Tot i dir-li a la cara al mes de maig que li buscaven un substitut, Laporta va decidir mantenir Koeman en el càrrec perquè costava uns 12 milions d’euros fer-lo fora i perquè no tenia clar qui podia ocupar la banqueta. Ara el Barça sobreviu amb un entrenador debilitat que té una foto de Johan Cruyff al despatx però que es tanca amb cinc defenses com si el seu ídol, en realitat, fos Fabio Capello. L’hort discursiu de les tertúlies es va poblant amb frases com “Amb la plantilla i les baixes que té, Koeman no pot fer gaire més”, mentre en una televisió hi ha el Bruges jugant molt millor que el PSG de Messi i Neymar. Entre poc i massa: alguna cosa més per millorar el joc i sembrar el futur s’ha de poder fer. Per això es troba tant a faltar la figura d’un ideòleg futbolístic que marqui les línies mestres a seguir: la plaça d’un nou Txiki Begiristain continua vacant, sis mesos després de les eleccions i sis anys després de la destitució d’Andoni Zubizarreta.

El blues que acompanya el Barça és tan melancòlic que ara el públic del Camp Nou ja celebra les recuperacions de pilota i les faltes com si fossin ocasions de gol. A manca de xuts entre els tres pals s’aclamen les accions d’Araujo i a un migcampista tècnic com Gavi se l’ovaciona després de tirar un rival a terra. Qui ens ha vist i qui ens veu. L’afició reacciona a aquest període d’escassetat demostrant que ha après que la prioritat no és guanyar, però es mereix, com a mínim, que el seu equip perdi amb dignitat. Bartomeu va ficar el Barça al pou, però Laporta és president des del 17 de març. És hora de decidir a què vol jugar.