L'obra viva del Camp Nou

El nou director de comunicació del Barça, Gabriel Martínez, té feina per fer. No exercia, encara, fa 24 dies quan el club emetia un anunci en què Joan Laporta, rodejat de grans altaveus, anunciava solemnement el retorn a l'Spotify Camp Nou per al Gamper el 10 d'agost. Aquest divendres, la vicepresidenta de l'àrea institucional, Elena Fort, era qui donava la cara per confirmar el que ja se sospitava: que no. "És una obra viva", va arribar a dir. La pregunta menys important en aquest assumpte és què coi vol dir això –perdó, en tinc una altra: hi ha obres mortes?–, perquè la qüestió rellevant és com és possible que no hagi passat ni un mes des de l'anunci a so de bombo i platerets i que ja s'estiguin plantejant fins i tot començar la temporada a Montjuïc, amb tot el que això comporta.

L'estratègia de deixar anar que l'Ajuntament ha estat massa estricte "amb l'aplicació literal de les ordenances i normatives municipals a l'hora d'obtenir les llicències de primera ocupació" no cola, per molt que s'hi esforcin. La imatge de credibilitat de Joan Laporta ha quedat seriosament malmesa. Sospito que molt pocs culers estaven preocupats per si es tornava o no al Camp Nou per al Gamper. Ha estat el club el que inexplicablement s'ha disparat un tret al peu, perquè ni el comunicat oficial ni les declaracions d'Elena Fort sobre obres vives i aplicacions literals d'ordenances ajuden a entendre què punyetes ha passat. Utilitzant la lògica elemental, o bé han intentat enganyar els socis o són uns ineptes. No hi ha una tercera via.

Ara queda l'embolic de com s'ho faran al setembre per començar a l'Estadi Olímpic –si l'Spotify Camp Nou, com sembla, no està llest– dos dies després del concert programat de Post Malone, perquè la gespa no es posa sola; decidir si continuar fins al febrer a Montjuïc, perquè la UEFA no permet canvis d'estadi a la fase de grups de la Champions i, sobre tot, si el revés tindrà alguna incidència en l'auditoria que Crowe ha de presentar de manera imminent i que contempla l'explotació dels seients vip al Camp Nou per un valor de cent milions d'euros, vitals per aconseguir la regla 1:1. Això del Gamper, en el fons, és la xocolata del lloro i tot i que l'anunci de Laporta i els altaveus gegants quedaven molt xulos, el ridícul és igual de gran.