La metamorfosi de Joan Garcia: “No té sostre, marcarà una època”
El porter de Sallent només ha necessitat tres partits amb el Barça per convertir-se en una certesa
BarcelonaA la segona part a Vallecas, amb el Rayo ofegant el Barça, Joan Garcia va fer una gran aturada a Isi Palazón i el davanter de l’equip madrileny se’l va quedar mirant amb incredulitat. La cara del murcià representa l’estat d’ànim d’un l’estadi impotent. El porter català va fer el seu primer gran partit com a blaugrana i durant aquests dies aprofitarà per desconnectar, tot i que sap que entrar en la dinàmica de la selecció espanyola és només qüestió de temps i això retallarà el seu temps lliure. També li serveix el descans per refer-se del dolor associat a l’ensurt que va tenir a l’escalfament al camp del Mallorca. Les molèsties al dit petit de la mà esquerra les arrossegarà encara unes setmanes.
Amb l’evolució del futbol modern, un porter necessita adaptar-se a l’estil del seu nou equip tant com un jugador de camp. I Joan Garcia ho ha fet ràpidament. “Entrena molt bé, absorbeix molt de pressa la informació i ho aplica als partits. La confiança en aquest aspecte és vital, va molt amb la personalitat. Creu en ell mateix i té una autoestima molt alta”, diu Adri Caballero, coordinador de porters del centre de formació de l'Espanyol durant set temporades. Garcia no ha notat un canvi pronunciat als entrenaments, però sí que ha sentit que l’exigència física ha augmentat. “Es nota que s’està posant fort”, admeten des del seu entorn. De fet, recentment ha incorporat a la seva rutina entrenaments amb un preparador físic personal.
La seva influència a Vallecas no s’explica només per l’actuació sota pals. El Joan s’ha mostrat també com un porter molt valent a l’hora d’abandonar l’àrea. De fet, de les cinc grans lligues europees, és el que està fent més accions defensives fora de la seva àrea, amb un total de sis per partit. El curs anterior, com a blanc-i-blau, no va arribar a una sortida de mitjana per enfrontament, mentre que Iñaki Peña i Wojciech Szczęsny van sumar els dos millors registres de la Lliga, amb sis i quatre, respectivament. Sense aquesta determinació no es podria mantenir la línia defensiva tan avançada.
El peatge del futbol professional
En el seu debut amb l’Espanyol, dues errades a la sortida van servir a l’Elx de Pere Milla per endur-se la victòria. A la segona aparició amb el primer equip, una altra mala sortida va impedir guanyar al camp del Llevant. “Són peatges que ha hagut de pagar per ser on és. Però un punt fort que té és la valentia, que sempre ho torna a intentar i no s’espanta. Alguns es tiren enrere quan fallen en la primera acció. En Joan, no. Té una convicció increïble i s’adapta a tots els escenaris, per mentalitat i manera de fer”, comenta Caballero.
Aquest és un segell que Hansi Flick obliga a tenir als seus porters: ser eixerits a l’hora de sortir, sigui abandonant l’àrea o rebutjant centrades laterals. "En Joan no ha trobat una filosofia d’entrenament gaire diferent de la de l’Espanyol. Flick està molt a sobre dels porters, li agrada tenir-ho tot controlat. El Dela [José Ramón de la Fuente] porta el dia a dia, però Flick sempre hi dona un cop d’ull. Hi ha molt treball analític, de vídeo", asseguren des de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. En moltes ocasions, les sortides de porteria es treballen inclús en l’escalfament previ al partit.
Sota els pals, Joan Garcia també ha demostrat ser un porter molt segur. La temporada passada va ser el segon del continent que més aturades va acumular, 140. “És àgil i pren decisions agressives en les distàncies curtes, abasta molt espai amb el cos que té”, detalla Caballero. En aquests tres primers partits com a culer, ja ha salvat el Barça d’encaixar dos gols que, segons l'estadística avançada, estaven cantats. A Vallecas el seu paper va ser crucial perquè l'equip no perdés els tres punts.
Una formació a foc lent
Tot i el potencial que tenia a l'aterrar a l’Espanyol, en etapa cadet, va ser un dels aspectes que va millorar. “Era molt alt, però tenia un nivell de coordinació baix i estava molt prim, havia de guanyar pes”, recorda Caballero. “No teníem ni idea d’on tenia el sostre, però sabíem que explotaria tant sí com no”, afegeix. Aquest estiu no li va ser fàcil canviar el Barça per l’Espanyol. I encara que públicament algun company va criticar la seva decisió, més d’un li va desitjar sort per la seva nova etapa al que ja descrivien el curs anterior com “el millor porter de La Lliga”.
No només l’Espanyol sabia que tenia una joia cultivant-se. Quatre anys enrere el Liverpool el va situar en una exclusiva llista com un dels porters amb més projecció de l’escenari europeu. L’altre nom de la lliga espanyola era Filip Jørgensen, aleshores al Vila-real i signat posteriorment pel Chelsea. L’aposta de Deco i Flick per Joan marca un canvi d’etapa a la porteria. I aquells que el coneixen saben que només és el començament. “El seu fitxatge és un encert total: 25 milions d’euros és poquíssim per un porter del seu nivell. No té sostre, marcarà una època”, remata Caballero.
