Mima el Xavi com vas mimar el Pep
Poques coses han unit més el barcelonisme en els últims anys que el fitxatge de Xavi Hernández. Gairebé es pot dir que el tècnic arriba per aclamació popular. Una aclamació que ha provocat que, finalment, Joan Laporta fes marxa enrere i confiés les claus de la banqueta al tècnic egarenc. Dilluns, en la presentació multitudinària que tindrà al Camp Nou, es farà evident que la culerada s'ha aferrat a ell com a únic salvavides d'un equip que va a la deriva, incapaç fins i tot d'aprofitar un avantatge de tres gols a Balaídos contra el pitjor equip com a local de la Lliga.
No serà un camí fàcil. Res de flors i violes. Xavi haurà de lluitar contra una plantilla que s'agafa amb pinces i que perd llençols a cada bugada, sobretot amb les lesions. També haurà de combatre contra un Camp Nou que, de la mateixa manera que avui t'estima, et qüestiona si perds dos partits seguits. Cosa que, anem-nos-en fent a la idea, passarà més aviat que tard. Això ja ho sap, perquè ho ha vist com a jugador, però ara li tocarà el rebre com a tècnic. Ara, quan es perdi, les mirades aniran cap a ell.
En aquest punt serà clau el paper de Joan Laporta. Segurament tindrem molta propaganda, els pròxims dies, però és evident que el president no volia Xavi, ni com a primera ni com a segona opció. Ell mateix ho va dir públicament, que el veia verd. I de l'estiu al novembre, un tècnic no té temps de madurar. Ara, però, és el seu entrenador. Ell l'ha escollit. I d'ell dependrà l'èxit o el fracàs de la seva presidència. Encara que Xavi fos la bandera del projecte del candidat Víctor Font, la seva elecció dona a Laporta una mica d'oxigen en un moment convuls en què les mirades començaven a passar de la banqueta a la llotja i començaven a malfiar de la directiva per inacció. Perquè, per més que puguis fer feina als despatxos, si el soci no veu resultats immediats, per a ell és com si no es fes res de res.
Xavi haurà de prendre decisions valentes i necessitarà el suport incondicional de la presidència. Una fe cega en decisions impopulars però imprescindibles. S'està comparant molt Xavi amb Guardiola. I la comparació és tòxica, perquè si bé veuen el futbol d'una manera similar, amb els ulls de Cruyff, el context no té res a veure, ni per les peces que hi ha a la gespa ni per les finances del club. Però és evident que Guardiola va comptar amb l'aval d'un Laporta que estava acompanyat pel Txiki i assessorat per l'oracle de Cruyff. Ara no hi són cap dels dos, però a efectes pràctics Xavi necessita el mateix suport. Perquè si Xavi funciona, Laporta també funciona, encara que amb això el president s'hagi d'empassar alguns gripaus.
