Mor als 80 anys Terry Venables, l'entrenador de la lliga de Valladolid i la maleïda final de Sevilla

BarcelonaTerry Venables, entrenador del Barça de 1984 a 1987, ha mort avui a Londres. Tenia 80 anys. El tècnic anglès va dirigir el Barça a la famosa final de la Copa d'Europa de Sevilla contra l'Steaua de Bucarest, quan els penals i el porter Helmuth Duckadam van deixar l'equip català a un pas de la glòria. Amb un gran sentit de l'humor britànic, Venables va triomfar a diferents clubs anglesos després del seu pas per Barcelona.

Com a futbolista va defensar la samarreta de clubs com el Chelsea FC, on es formà com a futbolista, el Tottenham Hotspur FC, el Queens Park Rangers FC o el Crystal Palace FC, dels quals també fou entrenador. Fill d'un militar de la marina britànica, va viure una bona època del Chelsea, on va coincidir amb una fornada de jugadors famosa per anar a la moda de l'època de Londres, comprant roba a la veïna King's Road i seguint els gustos musicals dels anys 60. Internacional dos cops amb Anglaterra, va retirar-se al Crystal Palace.

Com a tècnic va destacar al Queen's Park Rangers, club amb el qual va aconseguir un ascens a la Primera Divisió anglesa i va arribar a una final de Copa. El seu futbol va fer que Bobby Robson el recomanés al president del Barça, Josep Lluís Núñez, per iniciar l'era posterior a Maradona. De fet, quan Venables va arribar a Barcelona, no sabia que l'argentí marxaria. "El primer dia ja van dir-me que calia vendre Maradona, que patia lesions i calien diners. Així que va marxar quan jo estava engrescat amb la idea de treballar amb ell", recordaria anys després.

D'entrada va apostar per un joc britànic que va generar debats a Barcelona, on no tothom veia amb bons ulls un clàssic 4-4-2 en què destacaven la línia defensiva amb homes com Gerardo, Migueli i Julio Alberto i un mig del camp molt treballador amb una figura destacada, l’alemany Bernd Schuster. Com a cirereta del pastís, va arribar un davanter, l’escocès Steve Archibald, escollit en comptes del mexicà Hugo Sánchez. "Quan vaig arribar, la gent tenia poques expectatives. Anava pel carrer i em deien que si aconseguíem derrotar el Madrid ja es donarien per satisfets", recordava. La primera jornada, el Barça va golejar per 0-3 el Madrid al Santiago Bernabéu, amb un gol d'Archibald, un altre de Calderé i un en pròpia porta dels madridistes. L'equip blaugrana ja no abandonaria la primera posició de la classificació.

Venables va aconseguir la Lliga el curs 1984/85 al camp del Valladolid, títol amb el qual el Barça posava punt final a una dècada de sequera, amb Urruti aturant un penal clau en aquell partit. Una fita immortalitzada per Joaquim Maria Puyal amb el seu famós "Urruti, t'estimo!". Archibald va marcar 14 gols aquella temporada, però amb el temps els culers qüestionarien per quina raó no s'havia volgut fitxar Hugo Sánchez. L'anglès apostava per jugadors que entenien el seu joc i potenciava un estil on calia pressionar a dalt per defensar millor. A més, no va tancar la porta a jugadors de La Masia i es va guanyar l'afecte de l'afició i un curiós sobrenom: el Tel, expressió creada pels seus jugadors fent broma amb la seva manera d'intentar parlar castellà. Aquells dies va acceptar anar a programes de televisió per demostrar el seu talent cantant i el seu sentit de l'humor, quan com va ser convidat per La Trinca a fer de les seves.

La temporada següent va aconseguir fer arribar l’equip fins a la final de la Copa d’Europa, a Sevilla, el 1986, després de diversos partits que serien molt recordats, com ara contra la Juve o la remuntada contra el Göteborg, quan l'equip va classificar-se per a la final amb invasió de camp inclosa. Venables va acabar sortint a espatlles dels aficionats, amb un jove recollidor de pilotes ben a prop: Pep Guardiola. Però la final de Sevilla va acabar malament. El rival era l'Steaua de Bucarest, el club de l'exèrcit de la Romania comunista. La final es va decidir als penals, que Bernd Schuster, substituït, no va voler ni veure i va marxar del camp amb taxi enfadat amb Venables. El Barça no va poder marcar ni un sol penal. Aquella temporada l'equip va guanyar la Copa de la Lliga de la campanya 1985/86, però per seguir creixent, el londinenc va demanar fitxar dos jugadors britànics: l'anglès Gary Lineker i el gal·lès Mark Hugues. Malgrat els gols de Lineker, la temporada 1987/88 l’equip va començar força malament i el setembre del 1987 Venables va ser substituït per Luis Aragonés.

De tornada a casa va entrenar durant uns quants anys el Tottenham Hotspur, amb Gary Lineker de nou sota les seves ordres. El 1994 va ser escollit per dirigir la selecció anglesa, on ho va passar malament per una polèmica relacionada amb els seus negocis al futbol. De fet, el seu cas va acabar provocant un debat al Parlament britànic, on s'investigava si havia cobrat comissions de fitxatges quan era a Tottenham. Malgrat que els resultats de la selecció eren bons, amb una sola derrota contra el Brasil en un partit amistós, abans de l'Eurocopa del 1996, es va decidir que no se li renovaria el contracte. Aquella Anglaterra eliminaria l'Espanya de Javier Clemente als quarts de final, abans de caure als penals contra Alemanya a les semifinals.

Després va dirigir la selecció australiana (1997-98), el Crystal Palace (1998-99), el Middlesbrough (2000-01) i el Leeds United (2002-03), i va acabar com a assistent de Steve McClaren a la selecció d'Anglaterra (2006-07).