No, no és excusa, de cap manera: els apunts en calent del Sevilla-Barça

BarcelonaSegona derrota del Barça aquesta setmana. Després de caure contra el PSG a la Lliga de Campions, els blaugranes van caure golejats al camp del Sevilla (4-1) en una tarda molt desafortunada. Amb aquest marcador, el Reial Madrid recupera el liderat a la Lliga. A continuació, uns apunts en calent.

Era el Sevilla, no el campió d'Europa. Si Isaac Romero, l'ariet local, hagués estat una mica més inspirat, el Barça hauria marxat al descans amb un avantatge impossible de remuntar. La segona part hauria sigut un tràmit, directament. Els blaugranes van comparèixer a Nervión amb la seva pitjor versió de l'era Flick. Més que la primera part al Pizjuán, per moments semblava que estiguessin jugant la tercera contra el PSG, l'oponent de dimecres a la Champions. Arbitratge i factor ambiental a banda, el joc i la pressió van ser deficients per fer front a un rival de mitja taula amb molts problemes per guanyar al seu estadi. Tampoc les baixes de Lamine Yamal, Raphinha i Fermín expliquen la desídia exhibida sobretot en el tram inicial. Cal una reflexió interna ja.

No és excusa. Seguint amb el punt anterior, si el Barça va haver d'anar un altre cop a remolc a la Lliga va ser principalment per demèrit propi. Ara bé, dir això és plenament compatible amb assenyalar que l'1-0, obra de l'exblaugrana Alexis Sánchez, no hauria d'haver pujat al marcador. El xilè va convertir un penal molt discutible d'Araujo sobre Romero que el VAR, comandat pel madrileny Del Cerro Grande, va recomanar revisar. Muñiz Ruiz va penalitzar la caiguda amb mal criteri i després, tot sigui dit, va deixar jugar en l'acció prèvia al 2-0. Kounde va estar massa tou amb Suazo, que li va prendre la pilota amb tota la tensió que el pla de Flick, innegociablement atrevit, exigeix per ser aplicat sense sortir-ne esquilat.

La dupla titular. Un gol de Rashford a l'afegit de la primera part va mantenir el Barça amb vida, cosa que Flick va aprofitar per mirar de revolucionar el partit no amb davanters sinó amb defenses. L'alemany va detectar que les mancances d'Araujo i Gerard Martín amb la pilota als peus eren un caramel per a un Sevilla que tenia molt ben controlats, amb marcatge individual, Pedri i De Jong. Així, va rescatar Eric Garcia i Balde de la banqueta per tenir més opcions en la sortida des del darrere. Amb els dos catalans a la gespa, l'equip va millorar força, però no prou per evitar la primera derrota de la temporada a la Lliga. Amb Iñigo fora, hauria de ser Christensen –i no Araujo– la primera via per oxigenar la parella de centrals titular. L'uruguaià no és compatible amb el risc. Perquè després passa el que passa.

La golejada és exagerada. Amb el Barça desesperat en busca primer de l'empat i després d'una nova victòria èpica, el Sevilla va jugar bé les seves cartes, però no tant per acabar golejant els culers amb un marcador enrojolant (4-1). Benvinguda sigui la golejada si ha de servir perquè Flick posi ordre al galliner i la reacció sigui un fet després de l'aturada. No obstant això, és just dir que tot va sortir malament sota el sol andalús –més de 30 graus a l'hora de començar el partit–, amb un penal fallat per Lewandowski inclòs en el desfici i una definició incomprensible de Bardghji després d'una fantàstica progressió des de la banda dreta. Cal aixecar-se i recuperar esma i efectius per abordar el lideratge el 26 d'octubre al Bernabéu.