Pasquis, Barru i la idea
"Vostè, que aquesta setmana li va dir a Koeman «Tu no ets el meu favorit, dona'm temps per buscar un substitut», ¿creu que la relació podria funcionar si al final Koeman segueix?", li va preguntar el periodista Edwin Winkels a Joan Laporta. I el president, visiblement incòmode, va contestar que sí. Ras i curt. Abans, Laporta havia començat la roda de premsa enviant un missatge d'ànim a l'entrenador perquè els havia donat un bon ensurt el dia anterior quan va haver d'anar a l'hospital. Esclar que unes hores després el mateix Koeman el va desmentir amb un tuit en què afirmava estar bé de salut i el seu agent va apuntar que era una formalitat, un control rutinari. És a dir, que el president, en el seu afany per vendre que té una relació excel·lent amb el tècnic, fins i tot es va atrevir a donar informació errònia sobre el seu estat de salut. Tot s'hi val.
També va dir "Pasquis" a Xavier Pascual, a qui coneixen com a Pasqui, sense la essa final, per transmetre una familiaritat i una amistat que no és tan íntima quan l'acabes de deixar sense feina. "Pasquis"... i "Barru", per David Barrufet, amb qui va parlar per telèfon, va dir, tot i que va ometre el petit detall que va fer-ho tres dies després d'acomiadar-lo a través de Xavier Budó, acabat d'arribar al club en què Barru porta 37 anys. Són detalls, sí. I hi haurà a qui no li semblin rellevants. Però són els detalls sense importància els que precisament demostren allò que l'interessat s'entesta en amagar o disfressar.
No hi ha cap discussió més transcendent per a un president que escollir l'entrenador del primer equip de futbol. I més quan has anunciat un final de cicle. I aquí Laporta segueix jugant. Va tenir temps de sobres durant la precampanya i la campanya per idear un projecte i, com s'ha demostrat, no ho va fer. Esperar a veure què passava en els quatre últims partits de Lliga, deixar caure que els seus somnis humits eren amb un Guardiola que va tancar l'assumpte de seguida afirmant que seguiria al City o telegrafiar les seves reunions amb Koeman –l'última va durar 28 minuts– per dir-li que no era el seu preferit, són senyals clars d'improvisació. El primer cop li va funcionar la idea, l'aposta ferma per arriscada que fos. Ara, més enllà de la lona al costat d'un Bernabéu en obres, i quan ja porta dos mesos i mig al càrrec, s'aferra al carisma d'anys enrere mentre diu "Pasquis" a Pasqui. I es pensa que li serveix.
