BARÇA

Pilota i posicionament: les bases de l'estil Setién

El nou tècnic del Barça ha construït equips dinàmics, de molta possessió i vocació ofensiva

De moment ha generat il·lusió. I expectatives. La gent ja s’imagina coses noves. Ja visualitza un altre Barça. Un Barça que remourà les arrels i tornarà a dominar els partits des del control absolut de la pilota. Des de l’essència més purista del futbol de Cruyff i de Guardiola. El gran currículum de Quique Setién, com ell mateix va admetre en la seva presentació, és precisament que se l’associï a una filosofia de joc concreta i que se’l vinculi a dos noms a qui només s’ha pogut acostar des de casa, des de la televisió, des de l’anàlisi i des de l’admiració. Setién no és home Barça des de l’ADN, però s’hi ha mimetitzat tant en els seus projectes al Lugo, el Las Palmas i el Betis, que el Camp Nou ja sent que diumenge s’asseurà un dels seus a la banqueta.

D'entrada, aquest és el primer punt d’avantatge que té Setién perquè el seu procés futbolístic al Barça avanci en la bona direcció. L’energia que respira el barcelonisme és positiva, el seu anunci de “jugar bé a futbol” és creïble perquè les seves obres l’avalen, i això hauria d’ajudar a crear el clima adequat perquè el tècnic pugui traslladar les seves idees al vestidor. La resta, la resta serà futbol. Però què se n’ha d’esperar de Setién? Com canviarà el Barça a partir d’ara? A través de les paraules del tècnic es desxifren pocs ingredients de la seva poció, però els records del que va intentar al Las Palmas i al Betis ajuden a intuir quins primers remeis voldrà curar.

Afermar l’inici del joc

Els peus de Ter Stegen resoldran alguns problemes que tenia

Una de les poques coses que ahir va deixar clares Setién va ser que té unes conviccions tan fortes, que no les canvia encara que tremoli tot. I, certament, els seus equips han insistit en determinats aspectes del joc malgrat patir errades severes que costaven punts. L’error no fa canviar els ideals. L’error exigeix “treballar més”. És la filosofia de vida de Setién. En el seu manual de “jugar bé” hi ha una cosa que no es negocia: cal que les sortides de pilota siguin clares. Siguin netes. Siguin controlades. Des del posicionament i des de la intenció, Setién provoca que els seus equips dominin el joc des de la base i que sigui des d’allà des d’on es derivi a les zones més determinants. A Sevilla, però, aquesta voluntat li va costar cara en més d’una ocasió per errades puntuals del porter en la passada o dels pivots receptors en el control. Al Barça, i amb Ter Stegen filtrant i Busquets o De Jong rebent, costa d’imaginar que surti tan castigat.

En aquest sentit, serà interessant veure quin rol tindrà Gerard Piqué. Quan més ha brillat el central barceloní és quan ha sigut més valent en les sortides. Quan ha conduït a camp contrari, quan ha buscat més alternatives que el recurs d’enviar-la llarga i a l’espai. El nou panorama futbolístic, però, en un paradigma de pressions cada cop més agressives en camp contrari i amb la nova normativa de no permetre la invasió de l’àrea fins al primer toc –context en què encara no hem descobert les intencions de Setién–, caldrà veure quins riscos assumeix Setién. A priori, alts, perquè el benefici posterior és superior.

Dinamisme estructural

Setién parlava del 4-3-3 però recentment havia jugat amb defensa de tres

Una de les preguntes que més interessava resoldre ahir era amb quin esquema jugarà el Barça de Setién. Amb el Betis va acabar imposant una defensa de tres, perquè era el posicionament que li potenciava millor els seus homes de banda i, de passada, li permetia multiplicar l’amenaça interior. Costa imaginar que aquest esquema es repeteixi ara, sobretot, perquè al darrere no té excedent de centrals, i més amb la cessió de Todibo. El que segurament serà habitual és veure Busquets fent un rol de tercer central en les sortides de pilota, però com ja s’ha vist en moltes situacions amb Valverde.

Un dels homes que poden sortir reforçats de l’arribada de Setién és Junior Firpo, que ja coneix les intencions del tècnic i que va brillar especialment a les seves ordres al Betis. Va ser el seu gran valedor, de fet.

Filtrar a l’esquena del rival

A través del tècnic, s’hauria de tornar a recuperar la mirada d’Iniesta

Tingui esquema de tres puntualment, o s’assembli més al clàssic 4-3-3 blaugrana, el que està clar és que Setién buscarà recuperar un aspecte que el Barça ha anat perdent, a cada capa de pilota que perdia pel camí: la capacitat de filtrar passades per als interiors. El que de manera natural interpretaven Xavi i Iniesta, ha quedat ara en mans de futbolistes menys pacients i més requerits en altres facetes. L’interior dret acostuma a tenir zones vetades per no entrar en el radi d’influència de Leo Messi i, per l’esquerra, la necessitat d’equilibrar les pujades d’Alba també limitaven la participació de l’interior, sovint més vigilant que creador. A Setién, però, li agraden els migcampistes de pilota, els de participació alta, els de jugar entre línies. Els decisius. Fabián, Guardado, Tana o Vicente Gómez eren el motor dels seus equips, els futbolistes de l’últim terç, els capacitats per lligar l’equip. La pèrdua d’Aleñá resta efectius i l’entorn ja espera el moment de Riqui Puig, a qui beneficiarà l’entrada en acció de la Copa del Rei. El Barça de Setién tornarà a donar un paper protagonista al mig del camp. Al cor del joc, on sempre ha concentrat el volum d’accions (47%).

El binomi Messi-Griezmann

La lesió de Suárez resta recursos a Setién però li simplifica les solucions

Sense Luis Suárez a la punta d’atac, Setién té una peça menys amb qui fer combinacions. Tant per a les alineacions i rotacions com per a la idea ofensiva. A priori, i a l’espera de veure si el club li portarà reforços en aquesta demarcació, és un hàndicap per al tècnic, que sempre ha preferit referenciar l’atac amb un davanter centre. Els ha tingut de perfil golejador però dinàmic, com Willian José (ara a la Reial Societat) o Loren (al tram final del Betis), tot i que també s’ha mogut amb esquemes més híbrids, com quan a Sevilla jugava amb Sergio León, Tello i Joaquín. Al Barça trobarà extrems específics sobretot en Carles Pérez i Ansu, i quan arribi Dembélé tindrà un altre focus de perill per fora. Abans, la primera intenció hauria de portar l’equip a potenciar la mobilitat de Griezmann com a principal soci de Messi. Sense Suárez, el francès hauria de guanyar marge de maniobra, com ja estava començant a fer últimament. El dubte és si en el balanç defensiu l’ex de l’Atlètic haurà de seguir tornant enrere a l’estructura defensiva i, per tant, acabarà tenint un rol d’home de banda en molts moments. Sigui com sigui, Setién intenta produir ofensivament des de la mobilitat, des de l’intercanvi de posicions i acumulava bones xifres de generació d’ocasions dins de l’àrea.

Més temps de pilota, menys de córrer

Si el Barça guanya armes de control, podrà pressionar després de pèrdua

La idea de Valverde sempre havia sigut la de pressionar a dalt els rivals, però la realitat, després, l’obligava a modificar els plans i rebaixar les intencions. Sobre el paper, estava clar el menú, però al camp costava més que sortís. El peatge defensiu s’ha centrat en dos noms, Suárez i Messi, però tenia a veure amb l’alçada general del bloc (massa aculat pels centrals) i amb la dèbil gestió de pilota que tenia l’equip en camp contrari. Massa volum de pèrdues de pilota i un canal fluix de circulació no tensionava prou l’adversari com per fer-lo replegar. I aquest és l’únic context en què el Barça pot imposar l’energia defensiva que porta a la sang. És el millor context per allargar el recorregut futbolístic de Busquets i el millor escenari per tornar a implicar Messi en els moments sense pilota. Setién hauria de garantir una millor gestió de les possessions en camp contrari i, de retruc, hauria de posar remei a la debilitat defensiva que estava penalitzant ara el Barça.