“Com a molt podíem aguantar-li 20 minuts”

Marta Torrejón reviu la primera vegada contra un equip noruec i fa balanç de com han canviat les coses

Té els records borrosos. Era l’any 2006, mitjans de setembre a Oslo. Ella tenia 16 anys però ja era una peça clau d’un Espanyol que, com a campió de Lliga, disputava la UEFA Women’s Cup, la màxima competició europea aleshores. Després d’haver superat la primera fase a Edimburg, l’equip de Santi Fernández havia de veure’s les cares amb el totpoderós Umea suec -amb la brasilera Marta Vieira-, el Kolbotn IL noruec i l’ucraïnès Legenda. L’estrena era contra les amfitriones, el Kolbotn, i l’Espanyol va perdre per 4-2. “La diferència física era molt gran. Nosaltres prou feina teníem d’aguantar bé 20 minuts, però després ja estàvem fatigades”, confessa Marta Torrejón. La defensa del Barça ho rememora ara en la prèvia del duel contra l’LSK Kvinner, partit que afronta amb sensacions radicalment diferents. “La situació d’ara no té res a veure. Llavors era la primera vegada a Europa per a la majoria, ara totes tenim molt de rodatge”.

Sap de què parla. Torrejón va convertir-se en la primera jugadora en superar les 80 internacionalitats l’abril passat, una xifra que fa que ara l’espantin poc els reptes grans. Res a veure amb el que va sentir durant l’Euro del 2013, en un altre creuament amb el futbol noruec. El context, llavors, era tot un Europeu, el primer per a Espanya en gairebé vint anys. “Recordo un partit molt descontrolat. Va ser molt estrany, molt inestable tot. Guardo unes sensacions dolentes, d’estar molt lluny d’elles, de sentir que eren clarament superiors”. Noruega va eliminar Espanya amb un 3-1 que Jenni Hermoso només va poder maquillar al temps afegit. Aquell estiu Torrejón va canviar l’Espanyol pel Barça.

Records més frescos

Els exemples del 2006 i el 2013 encara eren lluites d’un petit que vol competir contra un de gran. Els següents van ser anys de guanyar Lligues, habituar-se a la Champions i fer el salt professional. De reduir la distància amb els països nòrdics, en definitiva. “A l’Algarve del 2017 vam jugar contra Noruega i vam guanyar bé”, rememora. Espanya, amb la participació de 8 internacionals blaugranes, va vèncer per 3-0. “Elles s’estaven prenent el torneig per fer proves i nosaltres anàvem a competir, però ja es veia que no només podíem seguir el seu ritme, sinó que podíem ser millors”. Aquesta mateixa sensació la va viure davant l’Avaldsnes fa dues Champions, amb victòria culer per un global de 6-0.

Torrejón explica el salt de qualitat des del nivell de les categories inferiors, “que ara pugen molt més preparades i amb la confiança d’estar tenint èxit” i la presència de jugadores estrangeres en el dia a dia, tant al club com a la Lliga. “El ritme d’entrenament augmenta i els partits són més intensos. O tu també apuges el nivell o et quedes enrere”. Ella ha triat el primer camí.

Més continguts de