La pròxima vegada, que s'estalviïn les porteries: els apunts en calent del Getafe-Barça
Empat de no-agressió entre dos equips que necessitaven un punt per assolir els seus objectius a la Lliga
BarcelonaEmpat de mínims del Barça a Getafe per lligar la zona Champions i la segona plaça. L'actuació dels blaugranes, però, va ser per oblidar. A continuació, els apunts en calent de la tarda de futbol al Coliseum Alfonso Pérez.
Soporífer final de temporada. El Barça està acabant la campanya perquè ho posa al contracte. L'equip va tocar el cel al Santiago Bernabéu i des de llavors no ha fet un sol partit notable, cosa que l'ha privat de lluitar per la Lliga i el va esborrar de l'Europa League. La versió funcionarial de les últimes setmanes, a banda del feliç retorn d'Ansu Fati, és poc edificant, però ha sigut suficient per lligar el subcampionat i la plaça a la pròxima Champions. Malgrat que Xavi va revifar el mort i ha salvat el curs, la cloenda és soporífera. El paperot al Coliseum no és digne del que el Barça vol pregonar des de la banqueta i des de la llotja.
Paperot, sí. A diferència del Barça femení, que al matí va guanyar l'Atlètic de Madrid encara que això ajudés el Reial Madrid a la classificació, a la tarda el masculí va sortir a no agredir-se amb un Getafe al qual li valia amb un empat per assegurar-se la permanència, justament el que necessitava el Barça per assolir la segona plaça. L'espectacle va ser impropi d'un partit oficial. Els locals, que normalment s'expressen amb molta intensitat, no van cometre cap falta fins al final de la primera part. I els visitants només van exigir el porter rival amb un innocent intent de vaselina de Ferran Torres. Evidentment no hi va haver cap oportunitat clara de gol. És legítim sortir a jugar perquè passin els minuts, però fa mal a la vista.
Un exjugador. Missatge contundent de Xavi sobre la confiança que li transmet Umtiti, un jugador més útil als despatxos –sense la seva renovació el club no hauria pogut inscriure Ferran Torres– que no pas a la gespa. El central francès és, amb molta diferència, la fitxa del primer equip amb menys participació aquest curs. Fins i tot el supera el Kun Agüero, que es va retirar a la tardor. Big Sam tampoc va jugar al Coliseum, on els tècnics van preferir compensar l'allau de baixes en defensa amb Balde, un jove que també ha jugat poquíssim, abans que amb ell. ¿Fins quan durarà el malbaratament que suposa tenir-lo al vestidor?
Pobres explicacions. Dissabte a la nit va morir Maxi Rolón, exjugador del Barça de 27 anys, en un accident de cotxe a l'Argentina. Havia jugat de blaugrana amb el juvenil –amb el qual va ser campió d'Europa– i també amb el filial. La seva pèrdua va causar commoció a La Masia i també en futbolistes de l'actual primer equip que, com Adama, hi havien coincidit. Amb tot, el Barça no va posar-se braçal negre a Getafe. L'argument va ser que Rolón mai no va debutar al Camp Nou i que el B ja havia dut el símbol luctuós en el seu partit contra el Sevilla Atlètic. De vegades és millor no intentar explicar les decisions que prens.
