Sergi Barjuan, de no tenir feina a dirigir el primer equip del Barça en sis mesos

BarcelonaSergi Barjuan torna al Camp Nou. Qui fou membre del Dream Team com a jugador es farà càrrec del primer equip a l'espera de l'arribada d'un nou tècnic. De nou, el vallesà ha tingut un cop de sort. Ser al lloc ideal en el moment just, com li va passar com a futbolista o aquest estiu, quan la directiva de Joan Laporta va encomanar-li la direcció del filial després de fer fora Garcia Pimienta. "És un regal caigut del cel", va admetre llavors Sergi, que com a tècnic no havia aconseguit acabar de triomfar. De fet, Sergi havia admès en algunes xerrades que el seu somni era dirigir a Anglaterra, com assumint que seria molt difícil ser entrenador del Barça. I al final ho aconseguirà, tot i que només per a entre un i tres partits. Un cop Xavi pugui deixar l'Al-Sadd, Sergi hauria de tornar al filial, que camina per la meitat de la classificació a la Primera RFEF.

Joan Laporta ha estat l'encarregat de presentar Sergi Barjuan a la plantilla del primer equip abans de l’entrenament a la Ciutat Esportiva. Demà, Sergi atendrà els mitjans de comunicació a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva amb motiu de la prèvia del partit Barça-Alabès, en una compareixença amb el president Joan Laporta. Sergi agafa el relleu de Koeman, amb qui va jugar, abans de l'arribada de Xavi. Amb qui també va jugar, esdevenint el cinquè entrenador interí en la història del Barça, després d'Enric Rabassa, Antonio Romero, Carles Rexach i Toño De la Cruz, el darrer l'any 2003.

Nascut a les Franqueses del Vallès el 1971, Sergi ha passat en pocs mesos de no tenir feina a ser l'entrenador del Barça. Del 2017 al juny del 2019 va ser a la Xina dirigint un equip de segona, el Zhejiang, però després de tornar no havia trobat una banqueta. En una xerrada de tècnics, Sergi va admetre que l'experiència a la Xina va ser molt dura, ja que va tocar "fer-ho tot des de la base, el primer entrenament". "Veient el nivell tàctic, vaig pensar que no sabia on havia anat a parar, ja que els jugadors no sabien ni perfilar-se per rebre la pilota", va dir. No va ser una experiència bona en l’àmbit esportiu, però a sí en l'àmbit vital. Així que va tornar a Catalunya, on se seguia formant com a tècnic mentre es deixava veure en tornejos de pàdel tot esperant una feina que va acabar arribant gràcies a Laporta. Ara li toca ocupar la banqueta que deixa Ronald Koeman, amb qui va compartir tantes aventures com a jugador. El neerlandès, de fet, era un dels que l'anomenava "poni" quan era futbolista en aquell Barça en què a les bandes jugaven dos laterals de la casa, forts i ràpids, Albert Ferrer i ell. Els "ponis".

Format al futbol base de l'Esport Club Granollers, de jove era extrem esquerre. Ja tenia cames per ser el més ràpid i va arribar a ser el màxim golejador moltes temporades, fins que va passar a La Masia, on va acabar de lateral. Al Barça hi va arribar amb sis anys, jugant tant al juvenil com al Barça C de Toño de la Cruz i el Barça B. Cruyff el va descobrir als entrenaments i el va fer debutar el novembre del 1993 a l'estadi Ali Sami Yen contra el Galatasaray turc, quan els estadis turcs eren veritables inferns. Sergi, que ja tenia 22 anys, no va amagar-se en aquell empat (1-1). I ja no va tornar al filial, i va marcar uns quants gols en tots els anys que va ser al Barça. Internacional als Mundials del 1994 i el 1998 amb Javier Clemente, va guanyar tres Lligues i una Recopa i es va quedar amb la mel als llavis a la final de la Champions del 1994 contra el Milan. La seva carrera l'acabaria a l'Atlètic de Madrid, ja que Van Gaal no confiava gaire en ell. Popular entre els aficionats, Sergi va arribar a sortir en un episodi de la sèrie Plats bruts en uns anys en què era feliç. Cruyff va entendre el seu potencial per fer de lateral modern, un d'aquells que arriba a l'àrea rival per fer de les seves amb jugadors com Romário, amb qui va tenir una bona relació; tenia la taquilla al costat de la del brasiler.

Cruyffista, però també influenciat per Luis Aragonés

Com a tècnic, la carrera de Sergi va diferent, ja que inicialment no va fer el salt, com si volgués prendre's un any sabàtic de calma lluny del futbol. "Potser altres jugadors, com Guardiola o Simeone, no amagaven que volien ser tècnics quan jugaven. Jo ho amagava més, però hi pensava. Vaig agafar-me un any per pensar, per formar-me una mica", ha explicat. El 2009 entraria a La Masia per dirigir el juvenil B, fins al 2011. El 2012, primera oportunitat lluny de casa, al Recreativo de Huelva, on les va viure de tots els colors. La relació amb el president, Pablo Comas, no va ser del tot bona, ja que aquest opinava molt sobre com havia de jugar l'equip. Sergi tampoc va acabar d'entendre's amb la premsa i va demostrar tenir un caràcter agre quan calia. Malgrat que sempre va intentar jugar a l'atac, va ser una experiència en què li va tocar modificar coses, i va aconseguir deixar l'equip a un pas del play-off d'ascens a Primera el seu segon any. Després va tenir menys sort a l'Almeria, amb el qual va baixar a Segona; al Mallorca, on va durar poc, i a la Xina. De fet, Sergi és menys cruyffista que Xavi, per exemple. Preguntat pel seu estil, ha explicat més d'un cop que "no es tracta de ser cruyffista o ser guardiolista. Es tracta de tenir el teu estil, de ser sergista". De Cruyff diu que va aprendre molt, però també de Luis Aragonés o César Ferrando, tècnics més defensius amb qui va treballar. "M'agrada l'estil de La Masia, el del Barça, el que vaig conèixer, però hi sumes altres experiències en el camí". Un camí que, per sorpresa, l'ha dut al Camp Nou. On va arribar quan tenia 22 anys com a futbolista, quan també semblava que no hi arribaria.