Sis mesos de supervivència de Ronald Koeman

BarcelonaEntre la frase en què Ronald Koeman assegurava que el Barça tenia “prou qualitat per aspirar al màxim en les competicions” i la frase en què reconeixia que l’equip “no està per guanyar gaires coses” van passar menys de sis mesos. El mateix des que va dir que calia “dominar la pilota i jugar bé a futbol” fins a admetre molts cops que alguns resultats han estat “decebedors”. L’entrenador holandès complia aquesta setmana mig any al capdavant del Barça, però no ho ha pogut celebrar amb un somriure. Una derrota contra el PSG que deixa l’equip amb peu i mig fora de la Champions (1-4) i un empat a l’últim minut contra un Cadis que tan sols va xutar un cop a porteria (1-1). Marcadors que trenquen la bona dinàmica que havia agafat l’equip en les últimes jornades i que retornen el Barça a la realitat d’un curs de transició en què difícilment es podrà aixecar cap trofeu.

Lluny queda aquell 19 d’agost, cinc dies després de la bufetada del Bayern Munic als quarts de la Champions (2-8). Un Koeman amb les piles carregades venia amb el prestigi de ser un heroi del barcelonisme, i amb l’aval de ser una figura autoritària a les banquetes que posaria ordre a un vestidor que anava pel pedregar. “Cal fer canvis. Si cal prendre decisions, les prendrem”, apuntava en aquella estrena. Segurament s’imaginava que seria un any convuls, però no podia preveure que Messi enviaria un burofax per marxar del club, que la plantilla no es podria configurar com ell volia per les limitacions econòmiques de l’entitat, que la junta de Bartomeu dimitiria en bloc, que s’hauria de negociar una rebaixa col·lectiva de salaris per evitar caure a la bancarrota, que el Camp Nou seguiria buit de públic, que no vindrien reforços al mercat d’hivern, que hi hauria una plaga de lesions, que es perdria el primer títol a la pròrroga (2-3 contra l’Athletic a la Supercopa), que hauria de remuntar dos gols a la tornada de semifinals de Copa (2-0 contra el Sevilla) i que estaria virtualment fora de la Champions. Ni que, després d’un inici irregular de Lliga, desaprofitaria l’oportunitat de retallar distàncies amb el líder empatant a casa contra un rival que l’últim duel que va guanyar va ser precisament el de la primera volta contra el Barça.

Tots els papers de l'auca

Koeman ha hagut de fer tots els papers de l’auca des que va aterrar al Camp Nou. De bomber a portaveu, i sempre amb una mirada d’entrenador de club, més pendent de construir alguna cosa que d’obsessionar-se amb guanyar a qualsevol preu. “No són bons temps per a un equip que sempre exigeix el màxim”, reconeixia a l’agost. Els resultats no han acabat d’acompanyar, sobretot a la Lliga, on ha deixat escapar 24 dels 69 punts disputats. El balanç en totes les competicions és de 22 victòries, 6 empats i 8 derrotes, amb 79 gols a favor però 41 en contra, més d’un per partit. Per l’exigència de l’entitat, en condicions normals es qüestionaria si és el tècnic idoni, però en un club que no tindrà president fins al març i sense públic a les graderies, s’imposa l’esperit de supervivència. Fins i tot no se li ha tingut en compte l’actitud a les rodes de premsa postpartit, en què ha dedicat més temps a criticar els àrbitres que a analitzar en què havien fallat els seus. Un discurs que, amb el pas de les setmanes, ha anat rectificant.

Quan Bartomeu va pensar en Koeman per rellevar Quique Setién, l’expresident buscava una figura respectada al club, sobretot per l’afició. Jugador del 1989 al 95 i autor del gol a la final de la Copa d’Europa del 92, el neerlandès va ser ajudant de Louis van Gaal (1998-2000) abans de començar la seva carrera com a primer entrenador. Amant del Barça i de Barcelona, sempre ha estat pròxim al club i ha estat molt freqüent veure’l per la ciutat quan estava sense equip o fent-hi llargues estades mentre dirigia la selecció dels Països Baixos. Però això no ha impedit que molts qüestionin la seva mirada futbolística, que consideren un xic allunyada de l’estil del Barça, ja que s’ha decantat en alguns partits pel doble pivot o ha apostat per tàctiques ultradefensives als últims minuts de determinats partits. Crítiques a les quals ell ha restat importància, però que han acabat sorgint efecte: del 4-2-3-1 inicial ha acabat apostant pel 4-3-3, encara que amb matisos.

Disciplina i autoritat

Des de la Ciutat Esportiva expliquen que Koeman ha imposat disciplina als entrenaments i autoritat al vestidor, i ha solucionat els conflictes amb els futbolistes amb tanta mà esquerra com ha pogut: quan Griezmann no trobava el seu lloc a l’onze o jugadors com Riqui Puig i Trincao reclamaven més minuts. La plaga de lesions l’ha fet apostar pels joves, com Araujo i Mingueza. Al mig del camp ha acabat abraçant un jugador, Pedri, que inicialment no entrava en els seus plans i ha recuperat per la causa un Dembélé que, si no va marxar a l’estiu, va ser perquè no hi havia cap oferta suculenta per ell.

El futur de Koeman és una incògnita. Té contracte fins al 2022 però tot dependrà del que determini el nou president. Per ara tots parlen amb la boca petita i tiren pilotes fora a l’espera que guanyin les eleccions. Després decidiran què fer amb l’heroi de Wembley.