"Tenia un 0,001% de probabilitats i vaig guanyar"

BarcelonaGener del 2015. El Barça és un polvorí. El dia 5 l'equip fa el tradicional entrenament de portes obertes al Miniestadi amb una absència destacada. No hi és Leo Messi. Al·lega una gastroenteritis, però ningú fa cas de la seva versió i s'interpreta com una represàlia perquè el dia abans havia estat suplent a Anoeta, en la derrota contra la Reial Societat. Aquell mateix dia 5 és destituït el director esportiu, Andoni Zubizarreta, després que es malinterpretessin unes declaracions seves. La pressió era asfixiant i el president Josep Maria Bartomeu, que havia accedit al càrrec feia un any per la dimissió de Sandro Rosell, anuncia que convocarà eleccions a l'estiu. Tothom es pensa que no hi té res a fer. Ni ell mateix creu en la victòria. Però, coses del futbol, la pilota comença a entrar. El Barça de Luis Enrique remunta i amb Messi, Neymar i Luis Suárez com a trident letal, l'equip tanca la temporada amb un triplet de títols. Lliga, Copa i Champions. Bartomeu és reelegit. Aquest 18 de juliol es compleixen 10 anys d'uns comicis que van canviar la història del club.

"Em van dir de tonto en amunt. Ningú convoca eleccions quan té un índex de popularitat tan baix. Però hi havia molta pressió, a l'entorn i a dins. Els directius també dubtaven. Va ser l'única solució per intentar calmar l'ambient. I va sortir bé", recorda Bartomeu en una conversa amb l'ARA. "Tenia un 0,001% de possibilitats. Jo no creia en la victòria", admet. No era només una sensació. Aquell gener, l'equip de Joan Laporta, que aspirava a tornar a la llotja, va fer una enquesta entre els socis. Guanyava amb més del 60%. Però així que el Barça va començar a guanyar partits, tot va capgirar-se. "Jo vaig fer una enquesta a l'abril i ja estava per sobre en intenció de vot. Fins i tot li vaig dir a Laporta, a través dels seus assessors, que no calia que es presentés, que perdria segur", apunta Bartomeu. Al final va guanyar amb 25.823 vots, un 54,63% dels suports. Laporta es va quedar amb 15.615 (33,03%). "El soci del Barça és així. Sempre ho ha estat. El president depèn de si la pilota entra".

Una campanya llarga, amb estratègia, moviments subterranis i la intromissió dels moviments independentistes

Bartomeu té raó quan parla dels resultats. Però guanyar unes eleccions és més complex. Aquella campanya va ser llarga, amb set precandidatures formals, estratègia, moviments subterranis i fins i tot la intromissió dels moviments independentistes en uns comicis que es van celebrar el dissabte 18 de juliol, el dia del cop d'estat franquista. "Hem d'admetre que ens va agafar amb el pas canviat. Al gener teníem clar que guanyàvem amb la gorra. Després van aparèixer els dubtes. Al final va ser un fracàs", admet una persona molt propera a Joan Laporta, el gran derrotat en aquelles votacions. L'advocat va marxar tan enfadat del Camp Nou que va ser l'únic que no va saludar el guanyador. S'acomiadava amb un "No surrender" (no em rendeixo) que amb els anys ha pres sentit però que aleshores sonava molt poc creïble.

"Les eleccions les hauria guanyat Bartomeu igualment, però l'entrada en escena de Laporta ho va bipolaritzar tot", expliquen des de l'equip de campanya d'Agustí Benedito. L'empresari barceloní era el tercer dels candidats, acompanyat d'un Toni Freixa que va passar el tall de signatures a última hora i pels pèls. Seguiment FCB no va aconseguir els avals necessaris per ben poc, després d'un recompte polèmic. Per la seva banda, Jordi Majó –que ja havia provat de ser president el 2003– i un nouvingut Jordi Farré també es van quedar pel camí.

Laporta va tenir dubtes fins al final de si presentar-se o no

A Laporta li va costar fer el pas definitiu. Sabia que anava a perdre. Va ser l'últim a anunciar que es presentava. "Va ser tot molt precipitat i provisional. Com aquell qui diu, no teníem ni la seu preparada", expliquen des del seu equip. "Ens va costar entrar a les penyes, trobar directius... tot". I és que Laporta, més enllà del seu nucli de màxima confiança –amb noms com Josep Cubells, Rafael Yuste, Elena Fort i Alfons Castro, que l'acompanyen a la directiva actual– no va tancar la junta definitiva fins al dia que havia de lliurar els avals al club. "El dia de la presentació vam començar gairebé una hora tard. Era perquè els directius que havien entrat a última hora s'estaven coneixent entre ells i passant-se els telèfons per fer un grup de WhattsApp", recorden.

Les intervencions de Laporta des de la seva seu al carrer Provença de Barcelona, a tocar de la Pedrera, van ser un cúmul de retrets a Bartomeu més que un projecte de futur. Laporta i els seus havien sortit victoriosos, en els últims mesos, de l'acció de responsabilitat. Creien que aquell triomf judicial els donaria ales. "Es va rodejar d'exjugadors que havien acabat malament amb Rosell o amb Bartomeu. Va fer molts actes al territori i arribava a omplir teatres i auditoris. Era molt popular! Però després t'hi fixaves i dels 500 assistents només una vintena eren socis amb dret a vot", admeten. Bartomeu, en canvi, va ser molt més hàbil. Amb Jaume Masferrer com a ideòleg de la campanya –després seria el seu cap de gabinet al club– i amb la destresa de Jordi Cardoner –net de Nicolau Casaus i futur vicepresident primer–, va fer actes de petit format però amb la gent que tocava. "Si teníem 100 assistents, els 100 votaven. I ens votaven a nosaltres, esclar", apunta un antic membre de l'equip. Bartomeu va combinar actes pel territori amb presentacions a la seva seu del carrer Balmes, un local de lloguer que després seria la seu de Ciutadans i que actualment és la botiga de l'Espanyol.

Amb quatre candidats finalistes, tothom tenia clar que Bartomeu guanyaria i que Laporta necessitava un miracle. El va buscar desesperadament, fins i tot intentant esgarrapar una imatge pública amb un Leo Messi que tornava de les vacances d'estiu. Era el dia de la foto conjunta dels candidats. Laporta va anar a l'aeroport i va fer tard a l'acte. Mentre la resta d'aspirants l'esperaven als vestidors del Camp Nou, Bartomeu es va posar a riure i va dir en veu alta: "Ho tinc tot controlat". Resulta que al matí li havien xivat que Laporta volia aconseguir aquesta fotografia amb Messi, així que va moure els fils perquè l'argentí, en comptes de sortir a peu per la terminal de vols privats, tingués un cotxe que l'esperés a les escales de l'avió. Així, la trobada de Messi i Laporta, que hauria estat degudament captada pels mitjans de comunicació, no es va arribar a produir.

L'altra bala, el debat de TV3. "Sabia que l'havia de desestabilitzar al principi", explica Bartomeu. I ho va fer. Només començar va elogiar els programes de Freixa i Benedito. De Laporta en va mostrar un tríptic i li va retreure haver "treballat poquet". Allò el va treure de polleguera. Finalment, dos dies abans dels comicis, en plena efervescència independentista, l'ANC i Òmnium van moure els fils per buscar una aliança d'última hora entre Laporta i Benedito. "Era un intent desesperat, més de bona fe que realista, d'ajuntar dos perfils més vinculats amb el catalanisme i fer front comú. Però no ens ho vam ni arribar a plantejar seriosament", sostenen des de l'equip de campanya de Laporta. La victòria de Bartomeu era inevitable. Va ser president fins al 2020, quan la crisi econòmica derivada de la pandèmia, el 2-8 a la Champions de Lisboa i el conflicte amb Messi el van escombrar.