La victòria de la decadència i el "desastre": els apunts en calent de l'Alabès-Barça

BarcelonaVictòria de circumstàncies del Barça contra l'Alabès, en un partit de baix ritme, poques ocasions i sopor generalitzat. A continuació, els apunts en calent.

El Barça torna a mastegar sorra. Ni rastre d'aquell equip fresc i vital que, malgrat la derrota, va recuperar la grandesa al clàssic de la Supercopa. 10 dies després, amb l'eliminació a la Copa pel camí, Xavi confirma que el factor novetat de la seva arribada s'ha fos i que ara, per evitar una koemanització indesitjada, ha d'esprémer el seu llibret per remuntar el vol. Li aniria bé tenir una plantilla més equipada, però sobretot acusa no haver fet pretemporada. Ara, amb el curs a mitges, la urgència per sumar i l'objectiu mínim de la Champions condicionen el seu atreviment i presenten espectacles tan grisos com el de Vitòria.

Frenkie treu pit. Si Xavi hagués començat el curs des de zero, ¿jugarien tants minuts les vaques sagrades? La resposta la tindrem en uns mesos, sempre que el mal no s'apoderi del Barça i Laporta ordeni un altre canvi a la banqueta. El president va boig amb Haaland, però necessita diners per pagar-lo. Part del finançament que cal podria venir de vendes d'actius com Frenkie de Jong, assenyalat per la seva poca incidència en el joc. "Puc millorar, però tampoc soc un desastre", va etzibar el jugador neerlandès després d'anotar l'única diana a Mendizorrotza. Se sent discutit i no vol marxar. Molt haurà de millorar per no ser carn de traspàs.

Vasos comunicants. Quan Messi va haver de marxar del Barça, la millor representació de Jordi Alba, la d'aquell lateral decisiu en atac que es va merèixer una renovació caríssima a cop de cavalcades i assistències, també se'n va anar. Mentre que l'argentí encara no ha fet dos bons partits seguits a la Ligue 1, el de l'Hospitalet passeja enguany una versió preocupant. Sense socis per treure partit de les virtuts ofensives que compensaven les seves llacunes en defensa, Alba veu accelerada una decadència que, per falta d'alternatives, afecta de ple els plans de Xavi. Això sí, encara té visió per patrocinar gols com el de De Jong.

Abde, amb els peus a terra. Si l'efecte Xavi ha quedat enterrat en la vulgaritat, el hype d'Ez Abde també ha passat a millor vida. La pastositat col·lectiva del Barça silencia versos il·lusionants com el del marroquí, que va renunciar a jugar la Copa Àfrica per aprofitar l'onada com a blaugrana i corre el risc d'acabar lamentant-ho. És cert que té morro i ganes per aportar desequilibri des de la banda, que encara els rivals tant com li demana l'entrenador. A la llarga, però, qui sap si hauria tret més profit de l'experiència amb la selecció. Al Barça actual, una responsabilitat mal entesa pot esguerrar aparicions com la seva.