Xavi: l’impossible amb Dest?

Negaré haver escrit això malgrat que l’hemeroteca serà inclement: Dest m’ha agradat en els últims partits. Fa molts mesos que soc molt crític amb el lateral del Barça, és un jugador que em desesperava per la seva incapacitat d’entendre el joc i sobretot per la seva presa de decisions. S’equivocava molt sovint quan havia de triar, sempre escollia el pitjor dels camins, un toc de més, un dríbling de més, un moviment equivocat… he d’admetre que havia donat per impossible Dest i era partidari de vendre el futbolista en el mercat d’hivern.

Però en els últims partits, sobretot contra l’Athletic i jugant per l’esquerra, el lateral nord-americà m’ha agradat moltíssim. Sobri defensivament, amb criteri a l’hora de treure la pilota, entenent quina és la millor opció, associant-se bé amb el seu extrem i els migcampistes sembla un altre Dest. Segurament, en la línia del canvi que ha fet l’equip. És molt aviat per canviar el criteri sobre Dest, perquè tot just són dues pinzellades les que hem vist d’aquesta nova versió del nord-americà, però sembla que al final del túnel potser no tot és obscuritat. Té tres mesos per demostrar que pot ser jugador per al Barça.

I si el lateral ha fet un pas endavant és perquè algú li està ensenyant a interpretar el joc, algú que l’està millorant com a futbolista. Òbviament, aquest algú és Xavi. El Barça necessitava un formador, algú que ensenyés a jugar a tota aquesta colla de joves futbolistes que encara estan en fase de creixement. Per tornar a tenir un equip competitiu el Barça no necessitava un simple gestor de vestidor o un entrenador alineador, necessitava algú que estigués a sobre dels jugadors per ensenyar-los a pensar, donar-los eines. Contra els bascos Dest va saber llegir què requeria cada jugada, ja no va fer allò que particularment em desesperava: jugar-se-la una vegada i una altra quan arribava a tres quarts de camp. Semblava que era l’únic que li demanava Koeman en fase ofensiva. Ara Dest sap quan ha d’arribar, quan quedar-se en els passadissos interiors, i sobretot és conscient que qui se l’ha de jugar és l’extrem. Els rols clars. La idea per sobre de les individualitats. Un entrenador que millori els seus jugadors. Aquesta generació necessitava a Xavi.