Esports 19/04/2021

Xavi Pascual: "Jasikevicius està cridat a ser l'entrenador dominador d'Europa els pròxims anys"

Quim Salvans
7 min
L’entrenador del Zenit i ex del Barça, Xavi Pascual.
Disponible en:

BarcelonaXavier Pascual i Vives (Gavà, 1972) va dirigir el Barça durant una de les etapes més exitoses de la seva història (2008-2016). Posteriorment, va aterrar a Grècia de la mà del Panathinaikos (2016-2018), on va guanyar tres títols i va obtenir sempre el bitllet per als play-off de l'Eurolliga. Després d'un any de desconnexió, el febrer del 2020 va acceptar la proposta que li va oferir el Zenit de Sant Petersburg. El seu equip ha acabat en primera posició a la lliga regular russa i disputarà els quarts de final de l'Eurolliga precisament contra el conjunt blaugrana. La seva competitivitat i manera de fer l'han conduït a una meravellosa carrera plena d'èxits. Pascual atén l'ARA dies abans del retrobament.

Se'l veu molt còmode i adaptat, al Zenit. Què el va fer decantar cap a aquest nou projecte?

— L'any 2019, quan no tenia equip, tenia propostes damunt la taula que no em feien sentir allò que els entrenadors hem de percebre per acceptar-ne alguna. Més endavant, a mitja temporada, amb el Zenit em va passar el contrari. Veia un equip nou, amb ganes de fer bé les coses i en estat de creixement. També veia que em deixarien treballar amb tranquil·litat i sense gaires interferències. Vaig decidir firmar al mes de febrer fins a final de temporada, però quaranta dies després va aparèixer la pandèmia. Aquesta temporada, que l'hem pogut fer sencera, s'han complert les expectatives i han respost per què vaig signar aquí. El nostre pressupost no és dels més grans de la competició, però estic tranquil en un club que escolta i que està cridat a fer grans passes en un futur.

Líders a la VTB (lliga russa) i classificats per al play-off de l’Eurolliga. ¿S’esperava aquests resultats a l'inici de la temporada?

— La veritat és que no. Són uns resultats inesperats per a tothom. De fet, és la primera vegada a la història que l'equip es classifica per a uns quarts de final de l'Eurolliga i que acaba primer a la lliga regular de la VTB. Des del començament de la temporada, la idea que teníem era millorar les prestacions de l'any anterior i ser molt competitius. Avui en dia, l'equip encara segueix aquests principis.

No li agrada el tòpic de "l'entrenador que toca amb una vareta màgica un jugador". En el cas de Kevin Pangos sembla que ho hagi fet. ¿Com ha aconseguit convertir un jugador que tenia un rol secundari al Barça i perjudicat per les lesions en un dels bases més dominants d’Europa?

— Des del principi vam tenir clar que havíem d'apostar molt per ell. Volíem que fos el nostre líder i base principal. Hem tingut una sintonia perfecta, és la meva extensió a la pista i ha anat creixent de mica en mica. És una de les temporades que m'ho estic passant més bé. Em recorda al primer any que vaig entrenar en Marcelinho Huertas, en què la connexió tàctica que vam establir va ser molt especial. En Kevin està fent una campanya genial i ha demostrat estar entre els deu o quinze millors jugadors de la fase regular de l'Eurolliga.

Sense anar més lluny, és el vint-i-unè jugador més ben valorat.

— Encara té més mèrit. Normalment, els jugadors petits estan menys valorats que els grans. El seu domini s'ha plasmat en l'impacte que ha tingut en el joc, més enllà dels números.

Com va ser la planificació de la plantilla? El sistema de llicències és molt diferent del de la Lliga Endesa.

— A cada país és diferent i és un tret que has de considerar. A la VTB es permeten tenir fins a vuit llicències estrangeres, de les quals només en pots utilitzar sis, juntament amb sis jugadors russos. És un afegit que has de tenir present quan confecciones la plantilla. Cada competició té unes regles que condicionen l'elecció dels jugadors. És qüestió de tenir-ho present.

Arriben als play-off amb un bon estat físic i amb molt bones sensacions en el joc. Com afronteu l'eliminatòria contra el Barça? A Sant Petersburg, a la lliga regular, ja els vau guanyar i al Palau Blaugrana vau competir contra ells i vau fer un molt bon últim quart.

— El partit que vam jugar a casa contra ells té molt de mèrit. No només perquè vam competir molt bé, sinó perquè ens va enganxar el coronavirus i no disposàvem de quatre jugadors que es van infectar el dia anterior. En canvi, al Palau el Barça va ser clarament superior i no vam tenir opcions de poder guanyar-los. Com bé dius, a l'últim quart vam treure el nostre caràcter i vam demostrar que som un equip molt competitiu. Ara afrontem l'eliminatòria des del repte de jugar contra el millor equip d'Europa, amb il·lusió i amb ganes de ser fidels a la nostra identitat. Hem de ser competitius, seguir el nostre pla de partit i esperar el nostre moment. Si se'ns presenta l'oportunitat de guanyar, que no serà fàcil, hem de mossegar i creure-hi, perquè si no ens guanyaran ells.

Si pogués vetar un jugador del Barça perquè no disputés l'eliminatòria, a qui escolliria?

— [Riu.] És pràcticament impossible escollir-ne un, ho tenen absolutament tot. Físicament són més alts que nosaltres en totes les posicions i probablement més forts, tenen capacitat de passar la pilota a un nivell altíssim, tenen grans tiradors, juguen molt bé al pal baix, agafen molts rebots d'atac i tenen jugadors molt ràpids. A més, defensivament poden fer de tot perquè són molt grossos. Poden fer canvis a tots els bloquejos, poden ser més agressius o més conservadors. També tenen un gran entrenador, que és una peça vital perquè l'equip estigui educat en tots els sentits. Totes aquestes coses fan que el Barça sigui un dels equips més inaccessibles de la competició.

Precisament, durant la temporada 2012/2013 va entrenar Saras Jasikevicius quan estava en el tram final de la seva carrera. ¿El veia amb opcions d'estar assegut on vostè estava en aquell moment?

— Sí. Quan el Saras era jugador, vaig pensar durant molts anys que acabaria sent un molt bon entrenador —i quan el vaig conèixer personalment, encara més—, per les seves inquietuds, per la seva manera de pensar i per la manera que té de veure el bàsquet. Actualment, el Saras està cridat a ser l'entrenador dominador d'Europa dels pròxims anys. Tot i això, és molt difícil dir qui és el millor entrenador, perquè jo no crec que aquests tòpics existeixin. Però si fem el símil amb l'automobilisme, el Saras és un dels millors pilots i té el millor cotxe. Per tant, està cridat a ser el clar dominador de l'Eurolliga.

També va coincidir amb Nick Calathes al Panathinaikòs. Què és el que més ressaltaria d’ell i quin record en té?

— Va ser una etapa molt bona i teníem molta sintonia. És un jugador que defensivament és boníssim, amb moltes capacitats de defensar l'un contra un, de robar pilotes, de taponar i de fer molt bones ajudes. En partits importants, es multiplica i està a tot arreu. I ofensivament, té l'execució de passada més veloç d'Europa. Quan veu alguna cosa, col·loca la pilota allà amb una velocitat increïble. Té moltíssima qualitat i una gran capacitat per jugar en els moments més importants. Sens dubte és un dels millors bases d'Europa. Recordo dos anys molt bons amb ell.

Com ha vist l’arribada de Pau Gasol al Barça?

— Estic molt content que estigui aquí. Que tanqui el cercle d'una carrera increïble al Barça ens ha de posar molt contents a tots. És com si es tractés d'un somni perfecte, en què el millor jugador de la història del bàsquet espanyol acaba on va començar. També és molt bon noi i molt competitiu. En poc temps s'ha hagut d'adaptar al bàsquet europeu i a un equip nou, al qual cada dia ajudarà més. És una peça més en aquest meravellós puzle que el Barça ha confeccionat.

Durant els vuit anys que va dirigir el Barça, va aconseguir un llegat esplèndid guanyant dotze títols. Cinc anys després, el club ha canviat d'entrenador fins a quatre vegades i només ha guanyat tres Copes del Rei. A què creu que es deuen aquests mals resultats des que va marxar? 

— El que sí que ha fet el Barça des que jo vaig marxar és augmentar el seu pressupost. Els meus últims dos anys teníem pressupostos bastant discrets. La prova és que podem comparar la plantilla que teníem en aquell moment i com ha anat creixent posteriorment. Això és una realitat que ha succeït i ara jo no estic dins del club com per opinar res. Com has dit, la nostra etapa va ser molt exitosa i amb moltes coses ben fetes. Vam aconseguir que la gent s'acostumés que quedéssim primers de la lliga regular de l'Eurolliga i de l'ACB. Ens veien sempre com els preferits i tothom estava acostumat a la victòria. Quan vam passar d'aquest favoritisme a deixar de guanyar, es va considerar que s'havia de canviar d'entrenador. És part de la nostra vida.

Quan va guanyar l’Eurolliga l’any 2010, Laporta presidia el club. Vostè que ha tingut tracte amb ell, ¿creu que és la solució que l’entitat necessitava?

— Els anys que vaig estar amb en Laporta de president han sigut els meus millors anys. Ell va apostar per mi i vam aconseguir junts l'Eurolliga de l'any 2010. Sempre m'ha tractat extraordinàriament bé —i a tothom que estava amb mi en aquell moment—. Té una capacitat de lideratge increïble, sents que et dona suport i et fa sentir el millor. Això és molt important per a un club que vol mirar tothom des de dalt. La mentalitat és molt important i ell tornarà a portar una mentalitat positiva i guanyadora al club. No se sap mai què pot passar en el futur, però jo estic molt content que torni a presidir el Barça, perquè ell i jo vam viure una etapa fantàstica. L'harmonia que hi havia al club també era molt bona. Tots els treballadors i entrenadors ens portàvem molt bé. Va ser una etapa genial.

En el seu llibre Pensar en l'equip (2011) deia: "El bàsquet desgasta molt i no sé durant quants anys seguiré tenint força per continuar rendint així. De tota manera, a deu anys vista, encara em veig intentant entrenar... algú". Situats cronològicament en aquest punt, ¿manté aquesta reflexió si li pregunto pel seu futur?

— Sí, la mantinc. L'any 2019 em va anar molt bé parar un temps. Vivim a un nivell d'intensitat molt alta i de treball total. Disputem moltíssims partits i els cossos tenen límits. Segurament, si ara tornés a escriure el llibre, diria això dels deu anys altra vegada.

¿El Xavi de la banqueta del Barça i el de la banqueta del Zenit són molt diferents?

— Les persones estem en constant evolució. Qualsevol cosa que passa ens fa ser diferents. Després d'aquesta entrevista, ni tu ni jo serem els mateixos, perquè les coses ens fan evolucionar i ens aporten coses. Per tant, no soc el mateix en absolut, però segur que no han canviat els valors, els fonaments de la meva personalitat ni la meva manera de fer. A partir d'aquí, hi ha molts matisos que he aportat en el meu coneixement i que formen part de l'experiència i de l'evolució.

Podem dir que ha seguit sempre els seus principis.

— Sí, sens dubte. Això no ha canviat mai.

stats