04/05/2021

Exhibició de grandesa

2 min
Celebració de Sarunas Jasikevicius i Darius Maskoliunas

Que tranquils hauríem viscut tots plegats aquests dies si en el primer partit de l'eliminatòria Kevin Pangos no hagués fet trontollar tots els pronòstics amb la seva exhibició al Palau. Era el preludi del que vindria després: un play-off duríssim, una batalla èpica.

Si el Barça hagués marxat a Rússia amb el 2-0 a la butxaca, és probable que només haguessin calgut tres pàgines i menys tinta per escriure aquesta història. Però l'esport es compon en bona part de l'"I si..."

El Barça es presentava al partit d'ahir en una situació límit: guanyar o tancar la barraca. Una circumstància que exigia el millor nivell de l'equip i que demanava grandesa: la grandesa del que s'ha mostrat com el millor equip de la fase regular i que en aquesta eliminatòria gairebé ni havia insinuat.

El Barça d'ahir sí que va exhibir grandesa i es va saber fer gran davant l'adversitat. Per primer cop es va veure l'equip jugar al que havia plantejat. I finalment, tot va fluir: el Zenit no va trigar a col·lapsar-se, atrapat per una defensa excel·lent des del primer minut. Els pesos pesants de l'equip van fer el pas endavant que se'ls demanava (Gasol inclòs), amb el jove Bolmaro fent aixecar els aficionats del seient (de casa) amb accions estratosfèriques. Higgins, Davies, Kuric, Calathes... Una actuació brillant de tot el conjunt.

Només Mirotic va quedar fora d'aquesta equació. Continua fent falta molt més del jugador franquícia de l'equip.

Al Barça li ha tocat patir més del compte i del que hauria estat desitjable per tornar a la final four, una obsessió que persegueix la secció com una gota malaia des del 2014. El Barça no hauria hagut d'arribar al límit contra el Zenit; tampoc l'Efes hauria d'haver-ho fet contra el Madrid. Però arribats a aquestes instàncies, les diferències es minimitzen, els errors es penalitzen i tots els detalls compten. També les banquetes influeixen. Pascual, portant el Barça a cinc partits amb un equip clarament inferior, és un clar exemple que els entrenadors no són intranscendents, que no estan sobrevalorats i que poden influir en positiu en els seus equips, a l'hora de treure el millor rendiment individual als jugadors i global al col·lectiu. Chapeau un cop més per ell.

No direm que Colònia sigui malastruga per al Barça, que al Lanxess Arena ha guanyat dues Champions d'handbol, però és ben cert també que ha deixat d'endur-se'n més d'una i més de dues que tenia a la butxaca. L'equip de bàsquet tindrà l'oportunitat de decantar la balança en una final four en què, vist el nivell que pot arribar a donar l'equip en la seva millor versió, sortirà com a favorit per aixecar la tercera Copa d'Europa de la secció.

stats