El mètode Cruyff per analitzar les derrotes
El meu pare sempre va estar subscrit a algun diari. L'època en què vaig començar a tenir interès pels mitjans de comunicació, a casa es llegia El País. Com que m'agradaven molt els esports, va ser natural enamorar-me de les cròniques del Ramon Besa. Dues de les coses que feia (i continua fent) marcaven la diferència. La primera era contextualitzar molt bé cada partit dins de la temporada i de l'entorn social de cada club. Una mala nota un dia no et feia suspendre l'assignatura i, al contrari, un excel·lent puntual no et servia per salvar el coll si no havies fet els deures cada setmana. Sempre vaig trobar que era un professor just.
Mai li he preguntat si la segona característica de les seves cròniques era premeditada o natural, però sempre trobava que com pitjor ho feia un equip, més optimista eren els seus textos, i com millor jugava, més dures eren les seves anàlisis. Si el Barça golejava 5-0, ell dedicava uns quants paràgrafs a alertar sobre una transició defensiva ineficient que podia portar problemes en el futur. En canvi, si li passaven la mà per la cara a l'equip i tothom demanava sang, ell veia brots verds sobre els quals construir coses interessants.
De fer de hooligan en sabem tots. Quan el teu equip perd, vols cremar-ho tot. Quan guanya, ets capaç de veure grans estratègies tàctiques on només hi ha casualitats de l'esport. El més difícil de la gent que té responsabilitat als despatxos és separar l'anàlisi del resultat, més encara quan intentes extreure conclusions d'un torneig com la final four de l'Eurolliga, en què els tres partits amb coses en joc es van decidir per una cistella de diferència. Repeteixo: els tres! Es tracta de ser capaç de saber veure si el teu equip ha fet bé les coses i ha competit al seu nivell màxim. De si ha guanyat o no ja se n'adona qualsevol criatura de tres anys.
Vaig compartir temps a Belgrad amb periodistes i aficionats que tenien opinions per a tots els gustos; la fórmula secreta per tenir èxit. La majoria estarien elogiant les virtuts del Barça si Laprovittola no hagués ensopegat, però fer una anàlisi ben feta és més difícil que això. Hi ha vegades en què has de fer canvis quan guanyes i no tocar res quan perds. El problema és trobar qui ho sàpiga fer. Deia Johan Cruyff que el grau d’enteniment que la gent té del que passa sobre un terreny de joc és variat. “N’hi ha molts que poden dir que un equip juga malament. N’hi ha pocs que poden dir per què juga malament. I n’hi ha poquíssims que poden dir el que cal fer perquè jugui millor”. Amén.
