El mag brasiler que va estrenar el minut 21 de Dani Jarque

BarcelonaEl primer dia que el brasiler Philippe Coutinho va trepitjar el Camp Nou, el 5 de maig del 2012, va tenir un paper testimonial en la severa derrota per 4-0 de l’Espanyol en el comiat que l’estadi blaugrana li feia a Pep Guardiola. El migcampista només va disposar de 25 minuts, en què va mostrar-se voluntariós i irreverent, fins al punt que va portar de corcoll en diverses accions Montoya. Va ser un partit més vistós que pragmàtic. D’aquesta manera es podria resumir el seu pas per l’Espanyol, cinc mesos en què, tot i firmar cinc gols, només va poder participar en dos triomfs en setze duels. Va tenir temps, però, d’exhibir nombroses pinzellades del talent que, sis anys després, l’ha portat de tornada a Barcelona en una operació que deixarà prop de 300.000 euros als comptes blanc-i-blaus com a concepte pels drets de formació.

Coutinho va aterrar a Cornellà el 30 de gener del 2012, només un dia abans que es tanqués el mercat hivernal. Ho va fer acompanyat de la seva parella, la seva actual esposa, i un somriure que no amagava una timidesa pròpia de la seva edat, 19 anys. Les lesions de Sergio García i Álvaro Vázquez havien deteriorat l’atac d’un Espanyol que era cinquè i lluitava per les posicions europees. Pochettino va demanar dos atacants. L’experimentat Kalu Uche va ser el primer i el jove brasiler va ser el segon, gràcies a la bona relació que la direcció esportiva, liderada per Ramon Planes, tenia amb l’Inter. Venia de guanyar el Mundial sub-20 amb el Brasil, però al conjunt italià només hi havia pogut jugar 18 partits sota les ordres de Ranieri. Com passaria anys més tard amb Marco Asensio, que com Coutinho va començar a brillar a Cornellà abans d’explotar en un gran d’Europa, va arribar a l’Espanyol prioritzant altres propostes de clubs importants.

“Espero donar moltes assistències, fer molts gols i ajudar l’Espanyol a classificar-se per la Champions”, va anticipar, ambiciós. Volia minuts per mostrar-se i poder anar als Jocs Olímpics de Londres. Mano Menezes, però, l’acabaria deixant fora de la llista. “Era molt jove, però ja se li veien maneres i qualitat. El temps que va estar aquí el vam acollir bé, encara que no va acabar d’explotar amb nosaltres”, recorda un Sergio García que avui serà rival. I és que al club espanyolista va deixar un record força positiu. “Era un noi senzill i tímid, que va arribar com un desconegut però que va deixar molts detalls de qualitat. Al final, la cessió li va quedar curta, li hauria agradat seguir un o dos anys més”, reconeix un treballador del club. “Era molt agradable, sempre somreia. Va jugar bastant bé”, afegeix un altre membre de l’entitat que el va tractar. Amb l’Espanyol va marcar 5 gols en 16 duels i firmava així la millor ràtio golejadora de la seva carrera professional: 0,31 gols per partit, per sobre dels 0,27 del Liverpool, els 0,1 de l’Inter o els 0,05 del Vasco.

Coutinho va debutar un 4 de febrer en un empat (3-3) contra l’Athletic. Portava el dorsal 23 “per Michael Jordan”. En la seva estrena a Cornellà va firmar un doblet contra el Rayo. El primer gol, un eslàlom dins de l’àrea, on va desfer-se de dos rivals en un pam i va definir amb la puntera. El segon, empenyent a plaer una passada de Sergio García. Una diana que el convertia en el primer jugador blanc-i-blau que marcava al cèlebre minut 21, en què tot Cornellà-El Prat recorda amb aplaudiments i càntics Dani Jarque. Una jornada després, una volea seva ajustada al pal va servir per batre el Racing. Els altres dos gols, un xut de falta per sota la barrera contra el Màlaga i una vaselina després de driblar el porter contra el Sevilla. Entremig, barrets, canvis de cames, diagonals plenes de regats, passades de taló i amb l’exterior, alguna ruleta, canvis de ritme i altres detalls de mag van enlluernar l’afició espanyolista. “Jugar a l’Espanyol em va ajudar. Pochettino em va donar molta confiança, em va dir que em divertís”, va confessar fa poc. Sis anys després, Coutinho llueix el 14 del rival que més va patir amb l’Espanyol.