BARÇA

Es busquen dones directives

La nova llei de l’esport, que entraria en vigor el 2020, obligarà a la paritat de gènere a les juntes dels clubs, les entitats i les federacions de Catalunya
Imatge de la llotja del Camp Nou durant un partit d’aquesta temporada. / ALEJANDRO GARCÍA / EFE

Des que els directius Carles Vilarrubí i Jordi Monés van presentar la dimissió el dia 1 d’octubre, nombroses persones s’han adreçat al president Josep Maria Bartomeu per ocupar el seu lloc a la junta directiva del Barça. Però la resposta sempre ha sigut negativa. “Necessitem dones”, els contestava amb amabilitat Bartomeu per justificar el no: hi havia molts candidats, però cap candidata per entrar en una junta on, amb les renúncies de Pilar Guinovart (2014) i Susana Monje (2016), només té una dona, Maria Teixidor.

El que fins ara podia ser un desig o un objectiu, en un futur no gaire llunyà serà una obligació, al Barça i a la resta de clubs, entitats i federacions esportives catalanes un cop s’hagi aprovat la nova llei de l’esport i l’activitat física de la Generalitat de Catalunya. Entre les modificacions -que no afectaran els clubs que són societats anònimes esportives-, destaca que les juntes directives hauran de ser paritàries. A més, el text també obrirà la porta per facilitar que els clubs puguin tenir presidents executius, és a dir, que cobrin per ser a la junta, cosa que fins ara era molt difícil.

La iniciativa s’aprovarà durant aquesta legislatura, tot i que ja fa mesos que hi està treballant la secretaria general de l’Esport -que, amb la nova llei, passarà a dir-se també de l’activitat física-. Per ara hi ha elaborat un esborrany, i de cara a les pròximes setmanes començarà el procés de tramitacions al Parlament fins que s’aprovi definitivament. La previsió és que sigui el 2020, si es compleixen els terminis. Un cop tingui llum verda, començarà un procés de transició perquè tots els clubs s’hi adaptin. “Els tempos seran molt elàstics”, explica a l’ARA Gerard Figueras, secretari general de l’Esport.

Les juntes no s’hauran d’adaptar automàticament a la paritat de gènere sinó que ho podran fer de mica en mica: un cop aprovada la llei no caldrà modificar les directives ja existents i la normativa afectarà únicament les que es constitueixin en el futur. Això farà que la paritat sigui completa en un període d’entre “quatre i cinc anys”, calcula Figueras. Donar més rellevància a la figura de les dones, que històricament han tingut un paper molt minoritari a les estructures directives dels clubs, és una de les voluntats de la nova llei. “Les xifres són molt dolentes. Els percentatges actuals són mínims”, afegeix.

El Barça, el gran cas

N’hi ha prou mirant al Barça per comprovar que aquesta afirmació és totalment certa. El club no ha tingut cap dona presidenta, ni tan sols cap candidata a la presidència. De fet, en els 119 anys d’història només ha tingut una desena de directives. I d’entre elles, la que fins ara ha tingut un rang més alt ha sigut Susana Monje, que va ocupar la vicepresidència cinquena de Bartomeu després de les eleccions del 2015. Monje, però, renunciava al càrrec un any després.

“Potser a molta gent se li fa una muntanya i ho veu complicat de dur a terme, però també es veia complicat quan es va obligar a la paritat a les llistes polítiques. I es va demostrar que era possible”, comenta Figueras. El mecanisme serà exactament el mateix: de cada cinc candidats, tres hauran de ser d’un sexe i els altres dos, de l’altre. “Així es garantirà que la presència de les dones sigui, com a mínim, del 40%”.

Mentrestant, al Barça s’ho miren amb prudència, tant des de la directiva actual com des de les que es presentaven a les eleccions del 2015. Als comicis hi va haver quatre candidatures finalistes amb un total de 53 directius. D’aquests, només vuit eren dones. “La infrarepresentació de la dona en llocs directius no és una exclusiva dels clubs esportius. Ens cal ara una presa de consciència col·lectiva”, reflexiona Maria Teixidor, única directiva de la junta actual.

“Tots sabem que difícil que és aconseguir que les dones s’integrin a les directives. La meva experiència em diu que la normativa costarà de complir”, comenta Toni Freixa, exdirectiu i excandidat. A la seva llista n’hi havia dues. “I no en vaig poder tenir més”. Freixa creu que per facilitar-ho també seria necessari modificar els estatuts i rebaixar el nombre de directius, que ara és d’un mínim de 14 i un màxim de 21. “Si a la junta hi ha 20 membres, calen vuit dones. Però si només n’hi ha set, doncs amb tres ja seria suficient”.

Una dona presidenta?

“Tenint en compte el percentatge de sòcies, que és del 26%, no hauria de ser tan complicat trobar dones directives. Però costarà canviar la cultura actual”, reflexiona Maria Elena Fort, exdirectiva amb Joan Laporta i membre de la candidatura del 2015. “¿Una dona presidenta? Però si ara no hi ha directives... Algun dia es donarà, però ara mateix em costa imaginar que sigui a curt termini. Em temo que hauran de passar uns quants anys”, afegeix. Almenys la nova llei hi donarà un cop de mà. O, com diu Teixidor, “ha de servir de palanca de transformació social i cultural”.

Més facilitats perquè els presidents puguin cobrar

Fins ara era molt difícil que els presidents dels clubs o entitats de Catalunya poguessin cobrar, sobretot perquè suposava uns impostos molt elevats tant per al president com per a les mateixes entitats. Per tant, només es feia en algunes federacions, com per exemple la de futbol. Amb la nova llei de l’esport i l’activitat física es posaran més facilitats perquè més clubs tinguin la figura del president executiu. És a dir, el president que cobra.

D’aquesta manera, explica Gerard Figueras, s’obre la porta a una “professionalització dels dirigents esportius”, i que la gestió sigui més adaptada a les necessitats esportives del segle XXI. “Fins ara era un tema que no es portava a Catalunya. A més, la llei actual no ho premiava, sinó que ho penalitzava. Ara el que farem serà canviar-ho”. El secretari general de l’Esport, però, adverteix que aquesta mesura tindrà tres condicionants.

D’entrada, que el salari dels dirigents no estigui vinculat a subvencions públiques. Després, que siguin els socis de l’entitat els que hi donin explícitament el vistiplau a través de l’assemblea -ja sigui votant directament o modificant els estatuts-. I, finalment, que aquest president ocupi el càrrec un màxim de dos mandats.

Més continguts de