Carta oberta d'un perico a TV3

BarcelonaTV3 és la meva televisió i Catalunya Ràdio la meva ràdio. Per obligació –com a contribuent– i per convicció –com a catalanista convençut de la necessitat d’uns mitjans públics sòlids i plurals–. Fins que vaig decidir deixar-ho, vaig col·laborar amb molts programes de la casa i sempre m’hi he sentit bé. Ara, gairebé retirat de les tertúlies, l’única col·laboració regular que mantinc és amb La tarda de Catalunya Ràdio. No soc l’enemic, soc el vostre còmplice. Us demano que em llegiu amb la mateixa complicitat i amb empatia.

Quan hi ha un derbi entre l’Espanyol i el Barça, el club blanc-i-blau és tractat com un equip estranger i això atempta contra el principi de pluralisme que, per llei, han de complir els mitjans de la CCMA. Entenc que no és una decisió dels professionals, sinó que és política d’empresa i per això us l’adreço a vosaltres.

Si dissabte volia seguir el partit a través de la meva ràdio, “nosaltres” (els pericos) érem “ells”. Aquest és el codi i la mirada: anem amb el Barça independentment de quin sigui el rival. Amb un equip format per grans periodistes dirigit pels admirats Ricard Torquemada i Bernat Soler. No tinc cap dubte que si haguessin de retransmetre el partit en clau neutral, ho farien amb absoluta professionalitat. 

El futbol és passió i, per tant, subjectivitat. Sentim més intensament la injustícia patida i, sovint, ni veiem la que ens ha beneficiat. Per això és bo que les tertúlies siguin plurals. Per evitar que passin com a neutrals visions de part que deixen l’Espanyol amb set jugadors al camp i indulten Jordi Alba.

El gest de Joselu fent callar l'Spotify Camp Nou és per a Esport3 “una provocació polèmica”. Quan l'han fet Ferran Torres o Gerard Piqué ha estat “una celebració”. A l’Onze de dilluns (la meva opinió sobre el sentit d’aquest programa tan Chiringuito i sobre bona part dels que hi participen ja no és la que tinc dels de la TdT) preguntaven a les xarxes: “Amb qui esteu més enfadats?” Estic segur que ni se n'adonen. Que troben normal una exclusió tan barroera com aquesta. Perquè una part dels catalans seguidors d’un club català històric de Primera estàvem contents. A continuació, una tertúlia amb cinc participants culers i una connexió amb un jurista neutral que va resultar ser un exdirectiu del Barça. Tot plegat, adobat sempre amb menyspreu als altres, que som nosaltres.

Acabo perquè no tinc més espai. No és una carta de perico indignat: és una carta de ciutadà compromès. Feta des de la ingenuïtat de creure que us la llegireu i la tindreu en compte. Perquè no m'hi resigno. Ho podem fer molt millor.