FUTBOL
Esports 15/07/2020

"Treballar amb pocs recursos et vincula molt més al projecte, perquè valores la recompensa que obtens"

Entrevista a Álex Talavera, president de la Unió Esportiva Cornellà

Toni Santolaria
4 min
Àlex Talavera, president  de la UE Cornellà

Cornellà de LlobregatLa Unió Esportiva Cornellà afronta la fase d’ascens a la Segona Divisió més difícil dels últims anys, ja que es jugarà a seu i partit únics. Dissabte, l'equip verd jugarà el primer torn contra l'Eivissa-Ibiza. Si guanya, encara hauria de superar dos torns per pujar per primer cop a Segona. Després de tres play-off consecutius, Álex Talavera, el seu president, ha portat el club des de la Tercera Divisió fins a convertir-se en un dels equips més competitius de la Segona Divisió B.

És el tercer any seguit entrant a play-off. Què ha canviat a l’equip?

play-offHem fet un treball molt rigorós els últims deu anys, hem adaptat l’estructura del club al que volíem aconseguir: arribar al futbol professional. Això significava professionalitzar tots els estaments del club: entrenadors, scouting, staff tècnic. Aquests tres últims anys estem veient els resultats de la feina feta. Som el primer equip català que aconsegueix tres play-off consecutius, i això ens anima a seguir treballant en la mateixa línia.

La situació econòmica no és la més favorable.

Treballar amb pocs recursos et vincula molt més al projecte, perquè valores la recompensa que obtens. Nosaltres som un club humil, que no fa tants anys estava a Primera Catalana. Això fa que el nostre compromís amb la Unió Esportiva Cornellà sigui molt fort. El futbol és la nostra vida i hi dediquem més hores de les que potser ens permeten a casa, però aquesta és la raó per la qual les coses estan sortint bé.

ARANWS20200625_0192Barça B - Valladolid B, Sabadell - Atlètic de Madrid B i Cornellà - Eivissa, al 'play-off' d'ascens a Segona

Teniu un equip que complementa joventut i experiència.

Sempre intentem tenir un equip jove. Encara que sigui amb dos o tres jugadors experimentats, som l’equip més jove de la categoria al marge dels filials. La filosofia del club és formar jugadors al planter amb l’objectiu que arribin a clubs professionals, però si no és possible ens permeten nodrir el primer equip. El porter Ramón Juan n’és el millor exemple: aquest any disputarà el seu segon play-off amb només vint anys.

Com s’afronta aquest play-off tan diferent al de les temporades anteriors?

play-offLa situació és diferent, però ens hi hem d’adaptar. Hem acordat amb els jugadors un compromís de responsabilitat sanitària, però la diferència clara és que hem hagut d’implantar mesures excepcionals, com els entrenaments individuals o en grups limitats, i dur a terme una despesa econòmica per la renegociació de contractes dels jugadors. Hem hagut de prendre decisions extraordinàries perquè la situació així ho requeria. Vam haver de fer un ERTO per assegurar la viabilitat del club i els llocs de treball.

Sobre la situació de la Segona B: com es pot sobreviure en aquestes condicions?

Crec que no es pot generalitzar, perquè és una categoria en procés de professionalització. En els últims anys tant la Federació com els clubs hem intentat que adquireixi prestigi, perquè només així s’aconseguirà que hi hagi recursos en format de drets de televisió o espònsors. Nosaltres sempre hem estat autofinançats a través dels drets de formació i els traspassos de jugadors, i últimament amb patrocinis.

La temporada que ve hi haurà cent equips a Segona B...

La Federació ha decidit que no hi hagi descensos perquè no s’havien jugat tots els partits però sí donar l'opció als quatre primers de jugar un play-off exprés. Aquesta decisió suposa que l’any que ve hi hagi cent equips a Segona B. És una solució de contingència per poder reestructurar la competició de cara a la temporada 2020-21 i aleshores poder prendre decisions i millorar el prestigi de la categoria.

Què suposaria la creació d’una categoria intermitja entre la Segona A i la B?

És una de les opcions que s’estan plantejant per a la temporada 2020-21. El que pretén és reduïr la diferència entre el futbol professional i l’amateur i sobretot aportar molts més recursos dels que tenim actualment en aquesta nova categoria. Seria una categoria en què podries exigir molt més a la Federació perquè ja estàs més a prop del futbol professional, requerir unes millors condicions i vendre un producte més atractiu per als operadors televisius. Crec que una de les condicions d’aquesta nova Lliga hauria de ser que els filials no poguessin accedir al futbol professional perquè ja hi tenen un club, i d’aquesta manera evitar el biaix respecte a la resta de clubs de Segona B.

Però a la vegada això alllunya els equips de Segona B de la Segona Divisió...

Qui aconseguís l’ascens en aquest play-off jugaria la temporada vinent a Segona A. L’any que ve també hi haurà ascensos, hi haurà deu grups de deu equips en els quals els tres primers de cada grup jugaran un play-off per pujar a Segona Divisió. No està fet el model de competició, però està previst que hi hagi quatre ascensos. Hi haurà uns quaranta clubs que estaran a la categoria intermedia i la resta es quedaran a Segona B.

Jordi Alba, Keita Baldé, Víctor Ruíz... Tots van sortir del planter del Cornellà.

Tenim gent molt capacitada a l’estructura formativa del club. La passió que tenen pel futbol la traslladen als jugadors. Aquest vincle entre jugador i entrenador és el que intentem garantir sempre, perquè creiem que el jugador s’ha de formar com a persona alhora que ho fa com a futbolista. Hem tingut durant molts anys César López com a preparador de porters, Fernando Lechuga com a director de l’escola i Juan Antonio Rey com a coordinador, a més del nostre director esportiu, Andrés Manzano, que és peça clau del projecte i ha mantingut la mateixa filosofia durant tots aquests anys.

¿No es dona prou reconeixement al Cornellà pel seu treball formatiu?

Nosaltres com a club tenim una estructura molt més amplia de la que potser tenen el Barça i l'Espanyol, i d’alguna manera podem fer de planter dels dos clubs. La gent vinculada al futbol català o territorial sí que reconeix la feina que estem fent i el perfil de club que intentem mantenir. Cada any vuit o deu jugadors marxen a clubs professionals, i aquest és el millor indicador del reconeixement de la feina del club.

stats