Diego López salva un Espanyol massa pla a Mendizorrotza (0-0)

Els blanc-i-blaus sumen el primer punt a la Lliga en un partit massa pla en atac

L’Espanyol marxa de Mendizorrotza amb un empat bo (0-0) pel que fa a les ocasions d’uns i altres, però més discret pel que fa a la imatge. Els blanc-i-blaus han anat de més a menys en un duel on, tot i tenir més pilota, han sigut incapaços de trencar el mur de formigó que han plantejat els vitorians, que han pogut guanyar el partit en dues claríssimes ocasions al temps afegit. Aleshores, però, a l’Espanyol se li ha aparegut un sant, Diego López, que ha evitat que el seu equip marxés amb les butxaques buides en el primer desplaçament de la temporada dels espanyolistes en aquesta Lliga. 

David Gallego ha tornat a apostar per donar una sacsejada a l’onze, que ha presentat fins a set canvis respecte a l’alineació que va presentar dijous davant del Zoryà Lugansk. El més destacat, la presència de Corchia al lateral dret. El lateral francès ha viscut la seva estrena oficial com a espanyolista només dos dies després de ser presentat. Se l’ha vist amb ganes de participar i de recórrer la banda amunt i avall, però amb força poc encert a l’hora de combinar amb els companys, fos per una passada massa llarga o per un mal control. L’Espanyol ha sortit decididament a portar la iniciativa, però davant ha topat amb un mur de formigó armat, un Alabès protegit a través d’un trivot, el format per Manu García, Pina i Wakaso, que ha creat una trinxera força difícil de superar. Els de Gallego han tocat amb comoditat, però gairebé sempre amb una possessió estèril en camp propi, buscant més el desgast rival que no pas progressar. 

Un guió de partit que coneixen de meravella a Vitòria, on l’arribada d’Asier Garitano no sembla haver canviat gaire el que proposava Abelardo Fernández els últims cursos: un Alabès que ha iniciat la pressió amb tres homes força avançats, però que quan ha vist que superaven aquesta primera línia s’ha replegat amb dues línies força compactes tot esperant una pèrdua a partir de la qual córrer amb espais. L’Espanyol, que ha après la lliçó del curs passat, on va rebre dos gols seguits en atacs ràpids, no ha volgut caure en el parany, i sempre que ha atacat o defensat ho ha fet en bloc. Aquesta fórmula permet recuperar la pilota amb rapidesa i no deixar espais al rival. Al primer temps, l’Espanyol ha tingut la pilota, però no ocasions. Les més clares, de fet, les ha tingut l’Alabès en dos atacs aïllats, primer amb un xut desviat de Lucas Pérez i després amb un altre d’Aleix Vidal. Naldo i un Calero que ja recorda a Hermoso –per la tranquil·litat amb què juga des de darrere i per la solvència i precisió al tall– s’han encarregat de frenar els pocs avisos dels locals. En atac, Vargas ha sigut el més actiu dels espanyolistes per la banda esquerra, amb internades atrevides buscant desequilibri, però sense aconseguir generar cap aproximació de perill clar. L’argentí, però, ha sigut un argument insuficient sense socis en camp rival. L’extrem ha trobat a faltar el desequilibri de Melendo, que ha tornat a l’escenari on va debutar ara fa tres anys amb una actuació força grisa, i també la verticalitat i capacitat d’associació de Campuzano, que ha estrenat titularitat a la Lliga sabent com se les gasten els centrals de Primera. I això que l’Alabès ha sortit sense els que fa poc eren els seus dos centrals titulars, Laguardia, lesionat, i Maripán, traspassat al Mònaco aquesta setmana.  

Corchia, autor de l'únic xut espanyolista

Tots dos jugadors han sigut anul·lats per la teranyina defensiva dels vitorians, que han fet un pas endavant a la represa. Primer, amb una pressió força més elevada que ha complicat l’inici del joc de l’Espanyol. Després, amb un canvi de peces (Joselu per Manu García) i de sistema, ja que han passat a jugar amb dues puntes. L’Espanyol, en canvi, ha sortit igual de desencertat amb la pilota als peus que en el primer temps, mantenint una proposta massa plana i previsible que no feia mal a l’Alabès. Els blanc-i-blaus han intentat tornar a donar força protagonisme a les bandes pels laterals, que han sigut insistents, però poc precisos. Dídac, força voluntariós, no ha aconseguit completar cap jugada amb una passada o centrada de perill. Corchia, per la dreta, ha completat amb bona nota el seu debut, i fins i tot ha sigut l’autor de la primera rematada entre pals, un xut amb l’esquerra al minut 60 que ha refusat Pacheco. Que l’única rematada perillosa fos d’un lateral, però, no deixa de ser un senyal força preocupant que evidencia les dificultats que ha tingut l’Espanyol per arribar a l’àrea rival. Tot i els senyals d’impotència del seu equip, Gallego ha tardat molt a fer els primers canvis. Wu Lei i Ferreyra han reforçat l’atac en els minuts finals. L’Espanyol s’ha bolcat en camp rival buscant les cames fresques dels dos atacants, però no ha aconseguit resoldre bé cap arribada. L’Alabès ha intentat aprofitar que el partit s’ha trencat per córrer amb alguns contraatacs aïllats. I li ha estat a punt de sortir bé, perquè en el temps afegit ha tingut dues claríssimes ocasions, de Borja Sainz i de Rubén Duarte, que ha salvat Diego López amb dues estratosfèriques aturades. L’Espanyol no ha sabut guanyar, però com a mínim ha evitat perdre gràcies al seu porter. Primer punt de la temporada. 

Més continguts de