BARÇA

Les decisions d’Ernesto Valverde per al 2019

El tècnic, que encara no ha assegurat si continuarà una temporada més al Barça, acumula reptes
Les decisions d’Ernesto Valverde per al 2019 / EFE

Ernesto Valverde encara el 2019 amb molts reptes esportius i també algunes decisions personals, com la seva renovació. Fins ara ha fugit d’estudi quan se li ha preguntat sobre la continuïtat al·legant que “encara queda molt” –acaba contracte aquesta temporada, però és prorrogable un any més– o que se centra en el dia a dia. “No penso a llarg plaç. Ja saps que si no es guanya la Lliga tothom mirarà l’entrenador. Intento complir els objectius, res més” va dir ahir durant una entrevista a Barça TV. El debat sobre la seva continuïtat es reobrirà els mesos vinents i serà cada cop més viu a mesura que s’acosti el moment en què el Barça es comenci a jugar les garrofes en els títols, entre els quals hi ha el més desitjat: la Lliga de Campions.

En el camí per tornar a regnar a Europa, Valverde tindrà uns altres reptes, com ara mantenir l’hegemonia a la Lliga i la Copa, recuperar el futbol de Coutinho i aconseguir que desplegui el mateix rendiment (o superior) amb què es va fer famós al Liverpool, confirmar la maduresa futbolística de Dembélé i, també, no condemnar els futbolistes del planter a l’ostracisme. Són només alguns punts en la llista de decisions i reptes de Valverde d’aquest any que acaba de començar.

Tornar a regnar a Europa

La conjura del vestidor per tornar a guanyar la Champions és clara

En l’imaginari col·lectiu blaugrana pensar en la Lliga de Campions s’ha convertit aquesta temporada en pensar en “ aquella Copa tan linda ”. Leo Messi, que aquesta temporada ha estrenat la capitania després del comiat d’Andrés Iniesta, va fer un discurs motivador el dia de la presentació del club al Trofeu Joan Gamper. Era l’agost i l’astre argentí ja va deixar clara quina era la intenció del vestidor d’aquesta temporada: guanyar la Lliga de Campions.

Tres temporades seguides caient als quarts de final és massa per a un club com el Barça. Des que van alçar l’última Champions el 2015 amb Luis Enrique s’han acabat les alegries a Europa: Atlètic de Madrid, Juventus i Roma han privat el Barça de jugar les semifinals els últims tres anys. En canvi, el Reial Madrid ha guanyat aquestes últimes tres edicions. Els blancs, malgrat haver perdut Cristiano Ronaldo i Zinedine Zidane, continuen sent un dels rivals a batre a causa de la seva alta competitivitat a Europa. El vestidor del Barça, capitanejat per Messi, té clara la consigna que aquest any el trofeu s’ha de tenyir de blaugrana.

Recuperar Coutinho

D’interior a davanter i de davanter a la banqueta en favor de Dembélé

Per a les grans cites i quan la temporada entri en el tram decisiu, caldrà tenir Philippe Coutinho endollat. La coartada de l’adaptació ja no serveix per a un futbolista que va arribar l’hivern del curs passat a canvi de 120 milions d’euros (més 40 en variables) i es va convertir en el fitxatge més car de la història del Barça.

L’elevat preu que es va pagar pel brasiler no és culpa seva, sinó d’un mercat cada cop més inflacionat des que el PSG va pagar 222 milions per Neymar. Haver comprat Coutinho a preu d’or no fa cap favor al futbolista, que va començar la temporada d’interior, va passar a la davantera i ha acabat sent suplent a causa del bon moment de forma de Dembélé.

Al principi de la temporada, com a interior, Coutinho va demostrar que les seves característiques no el converteixen en el substitut d’Iniesta, perquè lluny de la pausa del manxec la seva tendència s’encamina cap a un futbol vertical, que genera arribada però, en paraules del mateix Valverde, “dificulta l’equilibri de l’equip”. L’entrada a l’onze d’Arthur, sumada a un baix moment de forma de Dembélé, va recol·locar Coutinho a la davantera, on, malgrat no tancar actuacions del tot rodones, va rendir. Una lesió en el seu millor partit del curs, contra l’Inter, va tallar la seva progressió i des de llavors viu a l’ombra del boom de Dembélé. “Ara que Dembélé és titular i Coutinho no, em pregunteu per Coutinho i no per Dembélé, però compto moltíssim amb tots dos i la temporada és molt llarga”, argumenta un Valverde que vol recuperar el futbol del brasiler després d’unes últimes actuacions decebedores.

Hegemonia a la Lliga i a la Copa

El Barça ha guanyat 7 de les últimes 10 Lligues i mana a la Copa

A banda de Messi, futbolistes com Jordi Alba també han manifestat que el principal desig del vestidor és la Champions, però que això no implica renunciar a la Lliga. De fet, sempre que el Barça ha regnat a Europa també ha guanyat el campionat de la regularitat. L’hegemonia blaugrana a la Lliga és indiscutible: ha guanyat set de les últimes deu edicions. Valverde ha sabut recollir i cuidar una herència guanyadora i el curs passat va guanyar la competició amb tan sols una derrota (contra el Llevant, i quan el títol ja estava decidit). Per molt que des de Madrid s’intentin desvirtuar aquests mèrits, guanyar la Lliga dona sentit a la feina de l’entrenador.

A la Copa, el Barça ha guanyat les últimes quatre edicions seguides. En la seva segona temporada, Valverde sembla disposat a repartir més minuts entre els menys habituals en les eliminatòries i reservar els futbolistes més indiscutibles per a la Lliga i la Champions. Un punt de partida necessari per evitar un desgast que perjudica a Europa. També és un espai de reivindicació per als jugadors amb menys minuts i del filial.

Donar protagonisme al planter

Aleñá busca consolidar-se al primer equip i Riqui Puig és la promesa

La Copa hauria de ser un dels principals espais de creixement per als futbolistes del filial pels quals el club opta o té un pla de futur, però no l’únic. La primera eliminatòria del torneig contra la Cultural Lleonesa de Segona B ja va servir per poder veure en acció amb el primer equip alguns futbolistes del filial, però reduir la seva presència a només aquesta competició sembla escàs per a un club que fa bandera de La Masia, d’on ha sortit la base dels jugadors que més èxits han donat a l’entitat.

Carles Aleñá, l’últim futbolista del planter que ha aconseguit tenir fitxa del primer equip, marca el camí a seguir: Valverde li va donar minuts en un partit no resolt contra el Vila-real a la jornada 14 i el maresmenc va respondre amb un gran gol (a passada de Messi) que va servir al Barça per tancar la victòria per 2-0 davant els de Castelló. El tècnic basc demana no fer “demagògia” amb l’aportació dels jugadors del filial i considera que al B els més joves ja tenen un espai per “fer-ho bé i intentar pujar de categoria”, però costa entendre que futbolistes com Riqui Puig no disposin de minuts en partits de Lliga resolts i que els servirien per acumular experiència amb el primer equip.

La renovació de Jordi Alba

El lateral català acaba contracte el 2020 i el seu desig és continuar

No depèn d’Ernesto Valverde, però sí del Barça i del mateix futbolista, tancar la renovació de Jordi Alba. La sostenibilitat econòmica del club, amenaçada per una massa salarial molt elevada -suposa el 66% del total del pressupost, uns 663 milions d’euros, i la intenció és anar-la reduint progressivament- ha sigut el principal argument a l’hora de demanar paciència al lateral català. Alba, que al març farà 30 anys, acaba el contracte el 2020, la temporada vinent. Gràcies al seu alt rendiment confia en tancar un bon acord de renovació amb el Barça.

La societat letal que forma amb Messi i les 9 assistències (6 a la Lliga i 3 a la Lliga de Campions) en 23 partits que ja ha servit aquest curs avalen el seu bon moment. Les converses entre el representant d’Alba i el club ja han començat i el futbolista ha reiterat en diverses aparicions públiques el desig de continuar vinculat al Barça, però que “ara és el club qui ha de moure fitxa”. Aquesta mateixa temporada ja s’ha ampliat el contracte d’Ivan Rakitic (fins al 2021) i de Sergio Busquets (fins al 2023).

Consolidar els puntals de l’equip, recuperar el futbol de Coutinho, confirmar la maduresa futbolística de Dembélé, no deixar de banda el planter, mantenir el liderat a la Lliga, continuar sent competitius a la Copa i tornar, després de tres anys, a regnar a la Champions són els principals reptes i decisions de Valverde d’aquest any 2019.

Més continguts de