El dopatge rus implicava més de mil esportistes

DOPATGE

L'esport rus, expulsat quatre anys dels grans esdeveniments esportius per haver encobert casos de dopatge

La decisió afecta els Jocs Olímpics i el Mundial de futbol

El dopatge rus implicava més de mil esportistes / B. WALTON / EFE

L'Agència Mundial Antidopatge (AMA) ha decidit expulsar l'esport rus durant quatre anys de les principals competicions internacionals per haver manipulat la base de dades d’esportistes del laboratori antidopatge de Moscou. La sanció deixa Rússia fora dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, els Jocs d'Hivern de Pequín del 2022 i el Mundial de futbol de Qatar del 2022, entre altres competicions. Els atletes russos només podran participar en esdeveniments esportius internacionals "si són capaços de demostrar que no estan implicats" en l'actual escàndol de manipulació de dades, i fins i tot en aquest cas no podran representar el seu país i hauran de competir sota bandera neutral.

El comitè executiu de l’AMA ha pres aquesta decisió unànimement en una reunió a Lausana, Suïssa. La sentència arriba després que l'Agència Antidopatge de Rússia (Rusada) fos declarada culpable de la manipulació de les dades dels seus laboratoris lliurades als investigadors el gener del 2019. Aquestes manipulacions van fer impossible comprovar si eren culpables 145 dels 298 esportistes russos sospitosos de violar les regles antidopatge entre els anys 2012 i 2015. L’AMA considera que Rússia ha intentat encobrir possibles positius amb aquests actes. En el seu veredicte, l'AMA ha assenyalat que ha seguit les recomanacions del Comitè de Revisió de Compliment (CRC), òrgan independent de l'agència, que assenyalaven que les dades lliurades per la part russa no eren ni completes ni autèntiques. "El dopatge rus ha ultratjat l'esport durant massa temps, i la flagrant violació de les autoritats russes [...] exigeix una resposta enèrgica", ha assenyalat en un comunicat el president de l'AMA, Craig Reedie.

"A Rússia se li han donat totes les oportunitats per posar les coses en ordre i tornar a unir-se a la comunitat global contra el dopatge, pel bé dels seus atletes i la integritat de l'esport, però ha escollit continuar amb la seva postura d'engany i negació, per la qual cosa l'AMA ha respost en els termes més contundents", ha afegit Reedie. Les dades demostrarien que s'han destruït proves a Moscou. El ministeri d'Esports rus nega els fets, tot i que el cap d'antidopatge rus, Iuri Ganus, que fa pocs mesos que ocupa aquest càrrec, ha afirmat que la sanció és "lògica". Ganus, de fet, ha demanat públicament al president rus, Vladímir Putin, que canviï els dirigents de l'esport rus per poder fer net. "Calen decisions fermes", ha dit Ganus, que ha explicat que presentarà un recurs per defensar "una nova generació d'atletes russos nets".

El dubte del Mundial

La sanció, que Rússia podria recórrer davant del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) durant els pròxims 21 dies, impedeix als russos competir sota la seva bandera durant quatre anys en Jocs Olímpics i mundials de futbol, entre altres esdeveniments esportius, així organitzar competicions internacionals com a país en el seu territori. Una decisió amb excepcions, perquè la final de la Champions de l’any 2021 a Sant Petersburg sí que es jugarà, així com els partits de l’Eurocopa de l’any 2020 a la mateixa ciutat. El president de la Federació de Futbol, Viatxeslav Koloskov, ha explicat que confia veure la selecció al Mundial, perquè la FIFA sol desmarcar-se de les decisions de l'AMA.

Jonathan Taylor, membre del Comitè de Revisió de Compliment de l'AMA, ha advertit que els futbolistes russos podran participar en les eliminatòries de classificació per al Mundial, però en cas que es classifiquin "no hi podran participar si no s'estableix un mecanisme perquè ho facin de manera neutral", cosa que no ha passat mai en la història dels Mundials.

La sentència també impedeix als alts càrrecs esportius russos formar part d'òrgans esportius internacionals durant el mateix període o assistir a esdeveniments com ara Jocs Olímpics o Paralímpics, o campionats mundials. A més, les ciutats russes no podran presentar candidatures als Jocs Olímpics d'Estiu de l’any 2032, i la bandera tricolor del país no es podrà hissar en cap esdeveniment esportiu internacional.

Cinc anys d'investigacions

El cas neix el 2014, quan es va emetre el documental  Geheimsache Doping: Wie Russland seine Sieger macht (Dopatge secret: com Rússia crea els seus guanyadors), de la televisió alemanya ZDF / ARD, on dos atletes russos denunciaven que hi havia una xarxa que dopava "el 99% dels olímpics russos". Una investigació posterior va provocar la dimissió del president de la Federació d’Atletisme russa i una investigació interna del ministeri d’Esports rus, i va dimitir Grigori Rodtxenkov, el cap dels laboratoris de Moscou. Però Rodtxenkov va fugir als Estats Units, on va explicar l’existència d’una estructura estatal tant a la justícia nord-americana com al documental Icarus, que acabaria guanyant l’Oscar. Una estructura que servia per destruir i falsificar mostres i dopar atletes amb sistemes d'última generació. Rússia va ser sancionada amb la prohibició als seus atletes de participar en els Jocs de Rio del 2016, on els altres esports sí que van participar amb normalitat. Alguns atletes que van poder demostrar que estaven nets van competir al Brasil sota bandera olímpica.

El cas de Sotxi

Les investigacions posteriors, però, van demostrar casos de dopatge als Jocs del 2008 i el 2012. I especialment als Jocs d’Hivern del 2014, cosa que va fer que Rússia no pogués participar com a tal en els Jocs d’Hivern del 2018, quan un total de 168 atletes russos van competir sota bandera neutral a Pyeongchang. La investigació es va centrar llavors en els Jocs del 2014, organitzats a la població russa de Sotxi. Els atletes russos van guanyar 33 medalles, 13 de les quals d'or. Però una investigació va demostrar un pla que permetia canviar les mostres d’orina dels esportistes al mateix laboratori de la Vila Olímpica de Sotxi, amb el suport de les autoritats. Llavors l’AMA va considerar que quedava provat un pla estatal per dopar atletes després d’una investigació liderada pel professor Richard McLaren. Segons aquest informe, l’estat era un actor clau per a la creació d’una xarxa de dopatge que afectava diversos esports. Vladímir Putin va admetre errades però va negar que existís aquesta xarxa creada per l’estat.

El 2018 l’AMA va acceptar permetre a l’agència contra el dopatge russa tornar a treballar al seu laboratori de Moscou, si acceptava publicar dades del període comprès entre el gener del 2012 i l'agost del 2015. Però, analitzant les dades, es va observar que faltava documentació, cosa que va fer obrir una nova investigació que ha acabat amb aquesta sanció publicada avui.