‘Sí’ a les estelades a la final de la Copa

El jutge revoca el veto del govern espanyol perquè “en cap cas s’ha provat que incitin a la violència”

Si finalment no hi ha cap revés judicial d’última hora, la policia permetrà l’entrada d’estelades diumenge a la final de la Copa entre el Barça i el Sevilla al Vicente Calderón. El veto de la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, només ha durat 48 hores. El jutjat contenciós administratiu número 11 de Madrid va acceptar ahir parcialment el recurs de Drets, una associació de professionals del dret que actua contra actes de catalanofòbia, i permetrà que onegin banderes independentistes a l’estadi. És a dir, accepta la mesura cautelar perquè se n’aixequi la prohibició. Però ho fa a mitges: en cap cas ordena a la Delegació del govern espanyol a Madrid que rectifiqui, tal com sol·licitava l’entitat. Dancausa, filla d’un dels fundadors de la Fundación Francisco Franco, ja va anunciar ahir que “respecta” la decisió del jutge i que no recorrerà, però va denunciar haver sigut víctima d’una amenaça anònima en què es llegia: “Et tatuarem l’estelada al front”.

La decisió del jutge Jesús Torres, considerat de tendència progressista, estableix un precedent a l’Estat. Per primera vegada la justícia espanyola es posiciona sobre la presència d’estelades entre el públic durant un partit. La Delegació del govern espanyol va anunciar el veto dimecres passat esgrimint que calia evitar costés el que costés que “el futbol es converteixi en un escenari de lluita política”. I ahir la Fiscalia li va donar la raó. “No totes les expressions mereixen protecció constitucional”, assegurava. L’associació Drets, justament, va al·legar que la prohibició suposaria un atemptat contra el dret fonamental a la llibertat d’expressió, recollit en la carta magna.

El jutge Torres, però, refuta tant la defensa de Dancausa com la del fiscal. En la interlocutòria, considera que “en cap cas ha resultat provat en aquest moment processal que l’exhibició de l’anomenada estelada pot incitar a la violència, el racisme, la xenofòbia o qualsevol forma de discriminació que atempti contra la dignitat humana”. I afegeix que, “com a manifestació d’una ideologia política o creença, no es justifica en quina mesura [l’estelada] infringeix l’ordre jurídic existent i en quina mesura podria generar una pertorbació greu dels interessos generals”, dos arguments que esgrimia la Delegació del govern espanyol a Madrid retorçant el reglament de la llei de l’esport i emparant-se en les decisions de la UEFA, que ha multat més d’un cop el Barça per permetre que onegin estelades en partits de la Champions.

Justament ahir, abans de conèixer la decisió judicial, la Moncloa s’emparava en aquestes sancions per argumentar que es tractava només d’una decisió “tècnica” i no pas “política”. El veto, però, havia provocat un rebuig massiu d’autoritats. Tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien anunciat que no serien a la llotja com a protesta. Tots dos van confirmar que sí que seran al Vicente Calderón. “Aniré a Madrid, content que la justícia hagi aturat una decisió antidemocràtica”, va reaccionar Puigdemont. No va acabar aquí: va reclamar al govern espanyol la dimissió o el cessament de Dancausa.

Pendents d’una altra decisió judicial

El Barça també va mostrar la seva satisfacció per la decisió judicial, per “permetre la lliure expressió de símbols i banderes legals”. Però encara falta que un segon jutge decideixi avui sobre el recurs que el club va presentar després que Drets. En total s’han presentat dues peticions de suspensió per revocar l’ordre del govern espanyol. Dos recursos que han anat a parar a jutjats diferents: al contenciós administratiu número 11 (ja resolt) i al 15 de Madrid. Ahir al migdia el jutge Eusebio Palacios va obrir un període d’al·legacions per a la Fiscalia. En el moment de tancar aquesta edició, encara no havia pres cap decisió, malgrat que el president de l’associació Drets, Sergi Blázquez, va assegurar a aquest diari que tenia constància que s’inhibiria a favor del jutge Torres. En canvi, el Barça -que no ha retirat el recurs per “coherència”- assenyalava que no l’havien informat de cap decisió. Si Palacios prengués una decisió contrària, es viuria un xoc judicial a només 24 hores de la final.

Sigui com sigui, la polèmica ha reviscolat el caire polític de les finals de la Copa del Rei -l’any passat la xiulada a l’himne dels aficionats del Barça i l’Athletic al Camp Nou també va portar cua-. “Fem un crida a l’afició del Barça a omplir d’estelades el seu sector al Vicente Calderón”, van proposar ahir les entitats de la societat civil, que van anul·lar el repartiment de 10.000 banderes d’Escòcia com a alternativa a l’estelada.

Més continguts de