Evarist Murtra: "El Pep seduirà els alemanys perquè hi va predisposat que ells el sedueixin"

Fa onze anys que coneix Pep Guardiola. El considera un amic, d'aquelles persones excepcionals i úniques que s'ha trobat en el seu llarg camí. En la mateixa sala on conversa calmadament amb l'ARA abans de viatjar a Munic, Evarist Murtra ha compartit confidències i algun dels moments més importants de Pep Guardiola durant els últims anys.

Avui serà un dia molt especial.

Em feia molta il·lusió. No està malament que els amics siguin allà el dia de la teva presentació.

El repte és majúscul. Succeir Jupp Heynckes després de tres títols.

Els esportistes d'elit hi estan acostumats. Què tenia més pressió, venir de Tercera sense passar per Segona i agafar el club de la teva vida -un club complex com el Barça- o agafar el Bayern del triplet? Per a mi era més arriscat saltar del filial al primer equip.

Seduirà els alemanys?

Ho farà perquè hi va predisposat que els alemanys el sedueixin a ell, que és la millor manera d'iniciar una relació. A la societat bavaresa, la luterana, primen la meritocràcia, l'esforç i el treball en equip, i aquestes qualitats ell les té. La relació Pep-Bayern serà una història de lleialtat i respecte.

Com el va seduir a vostè?

Posava els interessos generals per davant dels individuals. Buscava la unitat del grup. Era generós.

Seducció professional.

I personal. A la meva edat he tingut bastantes experiències de relacions... i puc assegurar que Pep Guardiola representa l'amic que tothom voldria tenir. I això engloba moltes coses, també la capacitat d'estimar.

Per a què li ha servit aquest últim any a Nova York?

Va bé un any de recés després de cinc anys molt intensos. Pots reflexionar sobre el que has fet, el que vols fer, on t'has equivocat o encertat, per poder-ho traslladar al futur. També va ser una decisió en clau barcelonista, posar quilòmetres amb el dia a dia del club. Va ser una bona decisió, per viure noves cultures i altres maneres de fer. A l'edat dels nens del Pep això és un plus. El grup familiar n'ha sortit reforçat.

Hi ha gent que no ho ha entès?

A ningú li agrada perdre un referent. El comportament del Pep va ser exemplar, quan va estar al club i quan va marxar. El barcelonista del carrer i benintencionat ho ha entès.

Fa uns mesos el portaveu del club va dir que Vilanova guanyava totes les comparacions amb Guardiola.

Part de l'entorn juga a aquest joc. No és barcelonisme. Són una minoria.

Ho va dir una veu oficial del club.

El portaveu va estar desafortunat. No va fer cap bé al Barça, ni al Tito, ni al Pep, ni a ell mateix.

Fa temps em va dir que el barcelonisme té des de l'època d'Agustí Montal dues ànimes enfrontades. Guardiola va intentar unir-les?

Mai va voler entrar en aquestes collonades de discrepàncies personals. Intenten que hi hagi dos clubs dins del club, però el Pep no vol que el posin en una de les dues famílies.

Però va sortir en defensa dels anteriors directius quan es va reclamar l'execució dels avals.

Aquella manifestació va tenir caràcter institucional, entenia que era la millor manera de no dividir més el Barça.

No ho va aconseguir.

No. Tot arrenca el 1998, quan l'Elefant Blau va posar la moció de censura a Núñez. Des de llavors cada president n'ha patit les conseqüències. Gaspart, Laporta i ara no es descarta per part d'un precandidat.

Quin ha estat el pitjor moment?

El vaig veure enfonsat quan es va saber la malaltia del Tito i l'Abidal.

Un Abidal que ja no hi és.

Van fallar el cos tècnic i els capitans. Ells li haurien d'haver posat les coses difícils a Rosell. "Aquest és un dels nostres", haurien d'haver dit.

Amb Guardiola hauria passat?

Estic convençut que no... M'agradaria creure que, amb el Pep, l'Abidal seguiria.

¿El camí de Guardiola es tornarà a creuar amb el del Barça?

Samitier, Kubala, Gamper, Cruyff... tots han tornat.

Però no tots s'hi queden.

Ningú s'hi queda mai, però el més lògic és que el Pep torni. No com a president, quan més feliç l'he vist ha estat entrenant el filial. Trigarà molt, però al final sempre tira tornar a casa.