BARÇA

El fiscal rebutja els recursos de Bartomeu i Rosell contra una nova querella del cas Neymar

La querella la va presentar l'empresa DIS, que tenia part dels drets de Neymar da Silva

El fiscal ha informat que rebutja els recursos del president del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el seu antecessor en el càrrec, Sandro Rosell, contra l'admissió a tràmit d'una nova querella relacionada amb el fitxatge de Neymar per part del jutge de l' Audiència Nacional José de la Mata. Segons han informat a l'agència Efe fonts jurídiques, el fiscal de l'Audiència Nacional José Perals descarta, en un informe presentat avui, els arguments de Bartomeu i Rosell contra l'admissió de la querella presentada per l'empresa DIS, que tenia part dels drets de Neymar da Silva, per delictes de corrupció entre particulars i estafa en el fitxatge del brasiler.

Els querellats al·leguen en els seus recursos que haurà de resoldre la secció quarta de l' Audiència Nacional, que aquest tribunal no és competent per investigar la querella, perquè tot allò que està relacionat amb el fitxatge ho porta el jutge de Barcelona que al juny es va declarar competent per assumir el conegut com a cas Neymar, després d'inhibir-se l'Audiència Nacional.

El jutge català va admetre la competència en la recta final de la investigació de la causa sobre el suposat frau de 13 milions d'euros en el fitxatge del jugador brasiler, que ara jutjarà l'Audiència de Barcelona i pel qual Bartomeu i Rosell s'enfronten a sengles peticions fiscals de dos i set anys de presó.

Poc després, el jutge De la Mata va admetre a tràmit la querella de DIS, que es dirigeix també contra el club, el mateix Neymar, el seu pare i la seva empresa N&N, així com contra el club brasiler Santos FC i els seus exdirectius Luis Álvaro de Oliveira i Odilio Rodríguez.

Segons les fonts consultades, el fiscal considera en el seu informe que l'Audiència Nacional sí que és competent perquè són assumptes diferents, i afegeix que una prova d'això és que DIS es va intentar personar en el cas Neymar i no se li va permetre.

Recorda que aquesta causa, al contrari del que finalment va succeir en el cas Neymar, sí que correspon a l'Audiència Nacional perquè el delicte d'estafa s'hauria comès fora del territori nacional, ja que DIS és una societat brasilera, i alguns dels criminalment responsables són espanyols.

Els delictes concrets pels quals DIS es querella contra aquestes sis persones, els dos clubs de futbol i l'empresa de Neymar són el de corrupció entre particulars i el d'estafa en la modalitat de contracte simulat. A DIS li corresponia un 40% dels diners que pagués el Barcelona al Santos pels drets federatius del jugador, però només va percebre aquest percentatge dels 17,1 milions que el club va dir haver abonat pel brasiler, quan el fitxatge li va costar, segons es desprèn de les investigacions de l'Audiència Nacional, un total de 83,3 milions.

Quaranta d'aquests milions els va cobrar Neymar per acceptar fitxar pel Barça mitjançant un contracte simulat, un fet que, segons el jutge, "podria haver alterat el lliure mercat de fitxatges de futbolistes i perjudicat també el querellant", ja que DIS no hauria pogut percebre més diners per ofertes d'altres clubs.

Per això, el jutge va demanar en l'acte d'admissió a tràmit al Reial Madrid, al Chelsea, al Bayern Munic i al Manchester City les ofertes que van enviar aquests clubs entre el 2009 i el 2013 al Santos, a Neymar o als seus representants, entre ells el seu pare.