Florentino també esquiva la pífia amb Txérixev
BarcelonaLa cadena de despropòsits en què està immers el Reial Madrid sembla que no té fi i la pífia d’alinear indegudament l’amonestat Denís Txérixev, que avui podria derivar en l’eliminació dels blancs de la Copa del Rei si el jutge de Competició confirma la sanció després de la denúncia presentada pel Cadis, ha acabat d’arrodonir la dinàmica negativa de l’entitat en els últims mesos. Desesperat, el club blanc esgotava ahir tots els girs del reglament per aferrar-se a l’article 41 del codi disciplinari, que podria exculpar el Madrid si es confirma que el Vila-real no va informar el jugador de la sanció. “I a Txérixev no se li va notificar res”, reiteraven al Bernabéu.
És el principal i únic argument que va exposar ahir Florentino Pérez, que va comparèixer a la tarda per afegir pressió abans de la resolució del jutge de Competició. “El Madrid no va incórrer en alineació indeguda”, va defensar, i va afegir que l’entitat creu que la sanció “no s’ha de fer efectiva” perquè la desconeixia. “No és una interpretació del reglament -va matisar-, és la seva literalitat”. El discurs del màxim mandatari blanc va en la línia del que ja havia transmès el responsable de relacions externes, Emilio Butragueño, després del partit. L’exjugador s’emparava fins i tot en un altre punt del reglament, que aixeca les sancions a partir de la tercera ronda, obviant que la norma només té aplicació en la temporada en curs, i la sanció de Txérixev ve de la temporada passada.
Amb relatiu orgull, Florentino fins i tot va subratllar que abans del partit s’havien accentuat les revisions de llicències per evitar ensurts amb els estrangers del filial que s’havia endut Rafa Benítez a Cadis. És el cartutx que intentava gastar el president per transmetre rigor administratiu, tot i que va ser incapaç de concretar quina persona s’encarrega dels tràmits burocràtics a l’entitat.
El desastre de paperassa ja va fer-se evident a l’estiu amb l’intent de fitxatge de David de Gea, frustrat en l’últim minut perquè el Madrid no va saber enviar la documentació a temps. Aleshores, i com ahir intentava fer indirectament amb el Vila-real , el conjunt blanc va culpar el Manchester United de no ser eficaç en els tràmits, tot i que el club anglès havia demostrat en temporades anteriors que era un especialista a tancar acords a última hora. Paraules com ridícul, nyap i pífia ja van perforar l’orgull madridista a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i ahir van tornar a ferir el prestigi de l’entitat, atacada des de totes les bandes.
Distanciament amb l’afició
En la seva aparició pública, Florentino Pérez va tornar a derivar les culpes a tothom menys a la seva gestió, un gest que no fa més que ampliar el descontentament del Bernabéu. En tot l’argumentari madridista no es percep cap símptoma d’autocrítica, però el missatge cada cop qualla menys entre els aficionats. Els seguidors merengues no s’empassen que hi hagi una persecució de la premsa contra Florentino -com va deixar caure fa uns dies quan va ratificar Benítez-, ni volen conformar-se a centrar tota la responsabilitat en Txérixev i el seu suposat desconeixement de la sanció.
Paraules al marge, la realitat per a l’equip de Rafa Benítez és que avui quedaran fora de la Copa, si se segueix el procediment que aquesta mateixa temporada ja va eliminar per idèntic motiu l’Osasuna en favor del Mirandés per alinear indegudament Unai García. El 0-3 al Ramón de Carranza quedarà en anècdota. De res servirà, tampoc, l’esforç que va fer el tècnic en roda de premsa per desviar l’atenció del descuit administratiu a l’efectivitat esportiva. “No sabíem res, l’hem substituït quan ens n’hem assabentat -va assegurar l’entrenador, que ja havia comès una errada similar en la seva etapa al València l’any 2001, quan va alinear quatre extracomunitaris tot i que el reglament només permetia fer-ne coincidir tres sobre la gespa-. Hem fet un gran partit i estic satisfet amb l’equip”, va limitar-se a afegir, preguntessin el que preguntessin.
Repartir culpes i fer broma
Ahir Benítez va esquivar els cops, desviats cap a fora, i era gairebé missió impossible resoldre qui era el responsable. “Ningú ha actuat amb negligència”, insistia el president. Alguns periodistes de Madrid apuntaven en direcció a la Federació, a qui traslladen l’obligació d’informar dels sancionats, especialment quan es carreguen de la temporada anterior, com era el cas de Txérixev, que havia acumulat targetes grogues en la seva etapa al Vila-real. Altres mirades, més bel·ligerants, no van dubtar a desafiar la (no) estructura esportiva del club. “Hi ha un president com un Rei Sol, i entre ell i l’entrenador, un llarg buit”, escrivia Alfredo Relaño al diari As. “Han segrestat [el Madrid de Bernabéu] fins a convertir-lo en objecte de burla i mofa universal”, lamentava Tomás Roncero a les mateixes pàgines. Al Marca, Enrique Ortego admetia que “al Madrid és difícil saber qui és el responsable per com és de complexa l’organització de la seva direcció esportiva”.
Que fins i tot a la premsa de Madrid s’hagi parlat obertament de ridícul ha provocat que el club blanc sigui la riota del futbol espanyol. Dimecres a la nit, de fet, Gerard Piqué no va desaprofitar l’ocasió per tuitejar sobre aquesta qüestió, amb un missatge sense text i ple d’emoticones. “Sóc així, ja em coneixeu -va dir ahir a la tarda, en un acte en què presentava l’acord de la seva empresa Kerad Games amb Amazon Underground-. Em va semblar divertit”. Però el blaugrana no va ser l’únic que estirava la broma, que ja va ser ridiculitzada en directe amb els càntics de l’afició del Cadis. “Treu De Gea”, “Benítez, mira el Twitter” o “Txérixev, t’estimo”.
L’episodi se li ha escapat de les mans al Madrid i el club està sent objecte de tot tipus de bromes, viralitzades a cop de retuit. Una de les més enginyoses d’ahir la va protagonitzar el Mèrida, el pròxim rival del Cadis a la Lliga. L’entitat murciana té un jugador sancionat, el seu capità Johnatan Monago, Jonhy, i va gravar un vídeo per fer broma sobre la seva desconvocatòria. “El tenim ben lligat”, diuen, i mostren el futbolista enganxat a una cadira, emmordassat i tancat en una sala de material.
