Una fuetada del Valladolid allarga la indefinició de l’Espanyol

BarcelonaD’una disputa aèria en un servei de banda, el Valladolid va trobar la millor jugada d’atac per construir tres punts que li poden valer la permanència a Primera, quan Rukavina va engaltar un xut sec i ras que va sorprendre Kiko Casilla, impotent en l’estirada. Els castellans encara hauran de conviure amb l’agonia del descens un parell de jornades més, un patiment que l’Espanyol segueix sense poder ignorar del tot, encallat en 41 punts que encara no li asseguren jugar l’any que ve a la màxima categoria.

Segueixen sent moltes les fatalitats que s’han de posar d’acord perquè els periquitos perdin la seva plaça a la zona mitjana de la classificació, però les últimes actuacions fan créixer la indefinició al vestidor. Ha arribat aquella fase de la temporada en què, malgrat posar-hi tota la voluntat del món, no corren igual unes cames amb urgències que unes altres que fa setmanes que s’entrenen amb la tranquil·litat de tenir tres quarts -o més- de la feina feta.

Ahir l’Espanyol va sortir decidit a trencar la mala ratxa, a fer oblidar el desastre de l’Almeria. Sergio García, regirant-se a les portes de l’àrea, va posar a prova el porter Jaime en el primer minut de joc. Poc després va ser Pizzi, després d’una bona acció d’Álex, l’encarregat d’anunciar les intencions de victòria dels periquitos. Però l’energia visitant va anar diluint-se, i fins i tot Manucho, amb un remat de cap, va obligar Kiko Casilla a treure una mà per evitar el primer gol del partit.

Quan el partit s’endinsava en una fase més tranquil·la, va arribar l’acció decisiva del xoc, un servei de banda llarg que va deixar un refús a la frontal de l’àrea que Rukavina no va desaprofitar. L’obús del lateral va anar directe a porteria. Imparable.

L’Espanyol va intentar mantenir la línia amb què havia començat i, ben entrada la primera meitat, Fuentes va fregar l’empat amb una centrada-xut que es va enverinar fins a fregar el travesser.

En la segona meitat i després dels retocs d’Aguirre, amb l’entrada de Córdoba i Lanza, l’Espanyol va insistir, assumint el pes del partit, mirant de trobar esquerdes per salvar un punt. L’únic que necessita per concretar l’objectiu. Tot i posar-hi l’ànima, les urgències del Valladolid van ser més fortes i allarguen la dinàmica inestable dels blanc-i-blaus.