31/05/2022

El futbol, en mans dels bàrbars

2 min
La final de la Lliga de Campions va començar tard per culpa dels incidents fora del camp

No fa tants dies, la premsa francesa treia pit amb un titular contundent: "França 2, Espanya 0". Ho feien per referir-se al triomf del Lió sobre el Barça a la final de la Champions femenina i al fet que Kylian Mbappé hagués decidit quedar-se al PSG. Curiós computar com a èxit francès aquest fet. Jo el sumaria a la llista d'èxits de Qatar, més que de la República Francesa.

Sigui com sigui, França faria bé de tocar de peus a terra. L'organització de la final de la Lliga de Campions va ser inadmissible. A dos anys dels Jocs Olímpics d’Estiu de París, les autoritats locals van mostrar-se totalment incompetents. Poca broma, aquest estadi va ser un dels objectius terroristes la nit de l'atac a la sala Bataclan. La seguretat hauria de ser una de les prioritats, a França. I la imatge oferta va ser l’oposada, amb centenars de joves delinqüents robant a aficionats estrangers amb total impunitat a pocs metres de l’estadi. Dos periodistes anglesos van acusar la gendarmeria francesa d’obligar-los a esborrar els vídeos que havien gravat d’agressions de la policia a aficionats indefensos si volien entrar al camp. I, de fet, tenim uns quants vídeos en què es veuen aficionats del Liverpool agredits per la policia amb gas o porres, quan aquests mostren amb les mans que tenen entrada per al partit. I només volen entrar. Pagar una morterada de diners per una final, no poder entrar al camp i ser agredit. Una vergonya.

El futbol no deixa de ser un escenari on es mostren les misèries de la societat. A la societat hi ha racisme i homofòbia. Al futbol en tenim, doncs. Amplificats, de fet. Hi ha violència als carrers? Al futbol també. Tenim un problema com a societat i el futbol hauria de ser un escenari per mostrar exemples positius, no els negatius. I és un problema generalitzat. En les últimes setmanes hem vist grups de neerlandesos, alemanys, escocesos o italians provocant aldarulls en finals europees. Hem vist jugadors de futbol agredits al final del Saint-Étienne - Auxerre, també a França, quan l'afició local no va pair bé el descens a Segona. Hem vist grans empresaris sense ànima fent de les seves gestionant clubs com el València o el PSG. Hem vist els saudites comprant el Newcastle i fent negocis amb Rubiales i Piqué. Molta gent culpa el futbol de tots els mals, però en el fons és l'escenari on arriben dictadures, empresaris cruels i delinqüents per fer de les seves. I ja arriben amb els seus pecats. Sap greu que el futbol, en lloc de poder ser un exemple de superació, sigui el cubell de les escombraries on tots, des de rics empresaris de Singapur o els Estats Units fins a neerlandesos o joves francesos de la banlieu, hi tirin la seva merda.