FUTBOL

El Reial Madrid s'ofega en el derbi de Nova York (3-7)

L'Atlètic tomba l'equip de Zinedine Zidane amb un gran Joao Félix i amb Diego Costa fent quatre gols

L'Atlètic de Madrid ha golejat aquesta matinada el Reial Madrid en el derbi madrileny que s'ha disputat a la ciutat de Nova York (3-7) i ha demostrat que no es pot jugar a mig gas en el futbol més fi de l'elit esportiva. Tampoc al mes de juliol. La pretemporada és un banc d'experiments enganyós. Els entrenadors han de contextualitzar les habituals rotacions. Els resultats són secundaris, però no irrellevants. En una competició com la International Champions Cup encara menys. Jugues per poc, per confiança i estabilitat institucional, a canvi d'exposar-te a sumar focus de conflicte.

El Reial Madrid ja no pot dissimular que té molts deures per davant. L'arribada de Zinedine Zidane i la dels fitxatges d'aquest estiu va difuminar la transcendència dels seus fronts obert. Els problemes tornen al primer pla quan la pilota roda a la gespa. Aquí els sistemes són febles, els nous no apareixen -o es lesionen, com Mendy i Jovic- i la solidesa futbolística és inexistent, línia per línia. L'Atlètic de Madrid va deixar-los en evidència. La sensació de superioritat, la llei del contrast, va ser el gran triomf matalasser.

Diego Costa i Joao Félix

L'equip de Diego Pablo Simeone ha signat un partit de mes de març, a les portes de les eliminatòries d'Europa. Està fi. L'arribada de Joao Félix ha reescrit l'estil col·lectiu, ara més vertical, cedint la creació de les jugades a Koke i Saúl perquè els laterals, els extrems i els puntes pugin la transició sense dissimular. El portuguès és un veterà de 19 anys. Va mostrar la personalitat i l'impacte en el joc que no tenen Isco Alarcón o Eden Hazard. De les seves botes han sortit els dos primers gols. Assistència i xut a la xarxa. És soci i davanter pur, encara en funcions. Diego Costa assumeix el rol d'home gol una temporada més.

En va fer quatre durant la primera meitat per assenyalar els quatre defenses blancs, un per un, en la línia de passivitat i desconnexió del mig del camp. La manca d'idees es traduïa en dianes de l'Atlètic, que s'ha cansat de mossegar perquè sí al descans (0-5). Els dos equips han entès la importància del marcador en una picabaralla entre Costa i Dani Carvajal en la segona meitat. Primer una entrada del lateral a la cama de Lemar, perquè sí, de les de passar factures, i el davanter brasiler imposant la seva particular teoria de la justícia, responent amb una segona acció fora de lloc.

Les dues targetes vermelles de l'àrbitre han sigut un punt i final simbòlic del partit. Les banquetes s'han limitat a aprofitar el format d'entrenament oficial per fer un carrusel de canvis i repartir minuts. L'Atlètic ha necessitat pocs primeres espases per seguir dominant. Tres errades de passerell, dos en els últims 10 minuts, han fet que el Madrid maquillés el resultat i evités la lectura més apocalíptica. Encaixar set gols i no fabricar-ne cap (un penal, i dos rebots a l'àrea) recorda que el diagnòstic no és bo.

Més continguts de