La paciència a prova de bombes del nou Víctor Valdés

BarcelonaEn el futbol modern, la paciència és un bé escàs, especialment en una posició tan exposada com la porteria, on una errada pot pesar més que desenes d’encerts. Aquesta exigència constant, tant tècnica com mental, defineix la carrera dels porters. I pocs ho exemplifiquen millor que Arnau Tenas.

Format íntegrament a La Masia, Tenas va créixer sota la pressió d’una escola sense concessions i amb l’etiqueta de futur relleu generacional de Víctor Valdés, el porter més guardonat de la història del FC Barcelona.

La mirada de qui el va formar

Denis Silva, actual membre de l’staff del primer equip del Chelsea, el va entrenar durant tres temporades a La Masia (Infantil A, Juvenil B i Juvenil A) i recorda un porter amb una personalitat molt marcada des de ben jove. “Era un jugador líder, amb molt de caràcter. A juvenils era un dels capitans”, explica. Un lideratge que no es limitava a portar el braçalet, sinó que es manifestava en la seva manera d’ordenar l’equip des del darrere i d’assumir responsabilitats en contextos de pressió.

“Tenia una sortida de pilota que pocs porters han tingut al Barça”, subratlla el seu exentrenador. La seva capacitat per jugar en curt, trobar l’home lliure i interpretar el joc en llarg encaixava a la perfecció amb el model de joc blaugrana. “Veia molt bé el futbol, entenia l’estil des de ben petit”.

Tot plegat pren encara més valor si es té en compte el seu perfil físic. “No era un porter d’una alçada imponent, però ha arribat on ha arribat perquè no només era molt bo sota la porteria, sinó excepcional amb els peus”, afegeix Silva.

Arnau va ser campió d’Europa sub-19 el 2019 i or olímpic a París 2024, on va ser una peça clau amb una mitjana de 2,8 parades per partit i una actuació memorable a la final contra França, amb vuit aturades i una assistència inclosa per segellar el títol.

Habitual a les categories inferiors del combinat estatal, fins i tot va arribar a formar part d’una convocatòria de la selecció absoluta l’any 2022, tot i que encara sense debutar. Un any després, el 2023, va disputar la final de l’Europeu sub-21, perduda per la mínima davant Anglaterra (1-0). Malgrat la derrota, només tres gols encaixats en tot el campionat van confirmar el seu talent.

El límit invisible

Amb tot, Denis Silva també assenyala el que, a parer seu, ha estat el gran condicionant de la seva carrera: “És talentós, bon parador, molt professional i amb una gran comprensió del joc, sobretot per a entrenadors que volen sortir des del darrere”, explica. Però hi afegeix un matís clau: “En el joc aeri, als córners, patirà. Sempre falta alguna cosa, i en el seu cas és aquest pam d’alçada”.

Sense opcions reals d’assentar-se al primer equip del Barça, Tenas va optar per buscar un canvi d’escenari. L’estiu del 2023 va fitxar pel París Saint-Germain com a agent lliure, amb l’objectiu de guanyar minuts en un dels grans d’Europa.

La realitat, però, va ser diferent. A París, la porteria ja tenia amo. Donnarumma era intocable i Tenas va quedar relegat a un paper secundari. En dues temporades, amb prou feines va disputar vuit partits.

Una nova oportunitat a Vila-real

Amb la necessitat de competir, el porter osonenc va trobar una sortida a Vila-real. A la Ceràmica l’esperaven Luiz Júnior i Diego Conde, en una porteria sense jerarquies clares. D’entrada, la titularitat va ser per a Luiz Júnior, però la seva irregularitat i, especialment, un error greu davant la Juventus van obrir una escletxa.

L’oportunitat per a Arnau Tenas va arribar al Sánchez Pizjuán, on el Vila-real va sortir victoriós (1-2). Semblava l’inici d’un possible canvi de dinàmica. Tanmateix, la continuïtat no va arribar de manera immediata. A la jornada següent, Marcelino va tornar a apostar per Luiz Júnior, que va respondre amb una porteria a zero davant l’Athletic Club. Malgrat això, en les tres jornades posteriors, la titularitat va ser per a Tenas. Un tram complicat, en què l’equip va encaixar set gols. El resultat va ser un nou gir de guió: Luiz Júnior va recuperar el lloc sota pals.

Una situació que, segons Denis Silva, no sorprèn. “Aquest pam d’alçada li ha faltat per acabar de fer el salt definitiu, ja fos al Barça, al PSG o ara al Vila-real. Sempre falta alguna cosa, i en el seu cas és això. Jo pensava que jugaria més”.