Futbol - Lliga de Campions
Esports  /  Futbol 26/04/2022

La classe obrera del futbol busca un lloc a la final

La fe dels futbolistes ha portat el Liverpool i el Vila-real a les semifinals de la Champions

Jordi Cardero
3 min
Robertson i Salah celebren un gol del Liverpool

Qualsevol nen i nena que comença a xutar una pilota somia en escoltar algun dia l'himne de la Lliga de Campions. Aquest dimecres se citen a Anfield per disputar l'anada de les semifinals (21 h, Movistar Liga de Campeones) el Liverpool i el Vila-real, dos equips formats per jugadors que s'han hagut d'emparar en la resistència de la classe obrera del futbol per fer carrera i veure's capaços d'alçar l'orelluda. Les històries de quatre futbolistes demostren que, a vegades, el futbol et torna el que li dones.

El Vila-real va emportar-se l'última Europa League després de derrotar el Manchester United a la tanda de penals. El submarí groc va desfermar per la ciutat una marea d'aquest color: més de 50.000 persones van seguir l'autobús que celebrava un triomf històric. Vila-real és la població més petita en guanyar un trofeu continental. La rua va recórrer els carrers on havia crescut Pau Torres. "És increïble veure els meus avis al balcó i aixecar la copa perquè la vegin. No tothom pot jugar a l’equip del seu poble i guanyar una final", va dir el central després de la celebració. Amb 15 anys es va trencar la tíbia i el peroné i el seu futur es va estroncar. Però la confiança del club en Torres l'ha portat a formar part del paradigma del central modern. “Del Pau m'agrada tot: és alt, guapo, bon noi i té bona lectura de joc", va comentar una vegada Luis Enrique. A Anfield, l'estadi que aconsegueix fer sentir als rivals la por escènica, tindrà una de les proves més complicades de la seva carrera.

Carretera i pols fins a l'elit

Mohamed Salah s'encarregarà que així sigui. A diferència de Torres, va començar a pujar al bus per seguir els seus somnis. Salah va néixer a Nagrib, a les portes de la desembocadura del riu Nil. Des de la seva població, i amb només 12 anys, havia de viatjar en transport públic durant cinc hores per carreteres sense asfaltar fins al Caire, on jugava amb El Mokawloon. Repetia aquest camí entre sis i set vegades per setmana. Anys després, amb l'esclat de la Primavera Àrab, Salah va fitxar pel Basilea. Les seves bones actuacions el van portar al Chelsea de José Mourinho, però l'entrenador no va acabar mai de confiar en ell. Salah va haver de marxar a Itàlia per demostrar el seu talent: ara és un dels millors davanters del món.

Andrew Robertson, com Salah, és també un dels titulars del Liverpool. Nascut a Escòcia, el Celtic el va descartar perquè era massa menut. Aleshores, ningú se l’imaginava convertint-se en jugador professional. Ningú, menys ell. Els seus pares l'hi van intentar fer veure i el 2012 els va prometre que si no aconseguia un contracte amb un equip a temps complet en els mesos vinents, se centraria en la universitat. Aleshores, combinava el futbol semiprofessional amb feines puntuals. Va estar un temps treballant a Hampden Park, l'estadi on disputa els seus partits la selecció escocesa. Netejava taules, fregava el terra i feia d'acomodador. A Twitter es lamentava ("La vida sense diners a aquesta edat és una merda #necessitounafeina"). En un Escòcia-Bèlgica, va acompanyar fins al seu seient Vincent Kompany, jugador dels visitants i capità del Manchester City. Cinc anys després li guanyaria la Premier League. “Una de les millors coses del futbol és que hi ha un munt de jugadors com jo, que potser no som tan talentosos però arribem a l’elit perquè som treballadors”, va dir Robertson després d'alçar el títol.

El lateral escocès tindrà davant Arnaut Danjuma. El davanter groguet va néixer a Lagos i va emigrar als Països Baixos poc temps després. Quan tenia quatre anys, els seus pares es van divorciar, i ell i els seus dos germans es van quedar amb la mare. La situació econòmica era límit i sovint acudien a famílies d'acollida. "No teníem casa i intentàvem dormir en cases d'amics. Quan no teníem on anar, havíem de dormir al cotxe", va revelar el davanter a la pàgina web del Bournemouth, el seu exequip. El futbol ha donat a Danjuma una comoditat que quan era petit no esperava. Tot i això, els seus gestos expliquen que no oblida els seus orígens. "Al PSV tothom tenia cotxes grans i cases grans. Jo anava a entrenar en tren. Amb tot el que havia viscut, era el més normal per a mi", recordava Danjuma.

"Sentia un gran respecte per Unai Emery i el Vila-real, però ara que els he analitzat m'han impressionat", va comentar Jürgen Klopp a la roda de premsa prèvia al partit. Emery, després d'eliminar la Juventus i el Bayern de Munic, lamentava haver perdut el "factor sorpresa". La fe dels futbolistes ha portat Liverpool i Vila-real a un pas de la final. El yellow submarine es presentarà a la ciutat dels Beatles, on el Liverpool de Klopp acostuma a atropellar els seus rivals amb ritmes més propis dels Rolling Stones.

stats