Cristhian Stuani: “M’esforçaré perquè l’afició del Girona continuï il·lusionada”

GironaMontilivi idolatra Cristhian Stuani (Tala, Uruguai, 1986), autor de gairebé la meitat dels gols -32 dels 68- del Girona a Primera Divisió. En la seva segona temporada a l’elit, els blanc-i-vermells continuen vorejant l’excel·lència, de la mateixa manera que el davanter uruguaià segueix foradant les xarxes rivals. Cinquè màxim golejador de la temporada passada (21) i actual segon pitxitxi (11), només Leo Messi (34) i Luis Suárez (25) han marcat més gols que ell a la Lliga (23) durant l’any 2018. Stuani, que viu un dels millors moments de la seva vida, parla amb l’ARA de la preciosa petjada que està construint el club gironí.

Quin balanç fa del 2018?

Ha estat un any rodó, es miri com es miri. Esportivament, hem aconseguit fites importants: la permanència del curs passat ens permet continuar gaudint de la Lliga una temporada més. I no només això, sinó que ara estem confirmant que el nostre camí és sòlid, perquè hem arrancat el nou curs d’una manera esplèndida, adaptant-nos de meravella al canvi a la banqueta, amb bons resultats i millors sensacions.

Creu que el Girona ha fet realitat un miracle?

Pot semblar que el que estem fent és normal, però no ho és. L’any passat hi havia dubtes, ningú sabia com aniria. I, malgrat acabar en el desè lloc, molta gent pensava que el nostre rendiment seria flor d’un dia i que aquest curs cauríem. Estem demostrant que no, que sabem mantenir el nivell de competitivitat. Totes les branques del club estan intentant fer més fort el Girona. Remem junts cap al mateix objectiu, que no és cap altre que mantenir-nos a Primera.

Al futbol no tot és tenir un gran pressupost....

Ens estem donant el luxe de competir contra entitats que ens multipliquen en recursos, potencial i història, i és fabulós plantar-los cara. El Girona viu la bonica història del club petit que guanya el gran i li treu part del seu poder. El millor és que tot el que estem fent és per mèrits propis. Hem aconseguit ser una sorpresa agradable dins del món del futbol i actualment tothom ens mira amb uns altres ulls.

Com s’explica aquest èxit?

Per a un equip com el nostre, res és fàcil. No podem pensar a llarg termini, perquè ens equivocarem. Anem dia a dia, perquè cada partit és un món i poden passar tantes coses... Nosaltres sabem que, a priori, som inferiors al rival, però ho intentem contrarestar. Només amb el valor i el coratge s’entén que tinguem els registres que tenim, sobretot fora de casa. Competim contra qui sigui, sense por i amb determinació, aquesta és la nostra millor arma.

I, per descomptat, fer les coses des del cor.

Exacte, hem de posar-hi emoció i no donar mai res per perdut. Tot i les dificultats, ho intentem en tot moment. No importa com es posi el partit, sempre estem vius. Qui sap quan es pot capgirar una situació? Hem de ser-hi, pel que pugui passar. Potser un dia no tenim el premi que busquem, però a la llarga l’actitud et dona més que et treu. No ens guardem res, és un valor afegit que tenim.

Carles Planas deia a l’ARA que una bona convivència dins del vestidor entre els jugadors fa perdre la por a moltes coses.

No hi ha cap altre secret, i a Montilivi existeix un vestidor fantàstic, amb un ambient saníssim. Si no tens un bon grup, quan arriben les dificultats no tires endavant, és impossible. Estem molt units, molt; som una família. Sense grupets ni divisions, i això ens evita tenir patiments innecessaris. Un percentatge molt gran de la confirmació que els resultats del curs passat no són casualitat, ve d’aquí, de l’empenta del col·lectiu.

També mostren el punt d’orgull de no voler perdre allò que tant ha costat assolir.

Els companys que van signar l’ascens a Primera defensant aquest escut es deixen l’ànima. I aquest caràcter va amb la meva identitat, perquè m’he criat lluitant per cada oportunitat. Per a un club humil com el Girona, la rauxa és un do. Tenir persones amb aquest compromís fa que les nostres opcions a tot siguin més fortes, estic convençut que és la manera correcta d’afrontar la vida. Quique Cárcel ha sabut idear una bona estructura que fa possible que nosaltres siguem així. Això ens ajudarà a completar la temporada, perquè, tot i que ara va bé, segur que passarem moments de dificultat.

On és el límit?

No podem creure’ns més del que som, però entenc l’entusiasme de l’afició perquè al vestidor també el sentim. Quan ens veiem a les posicions capdavanteres, a tots ens ve al cap que potser tenim qualitat per intentar alguna cosa més gran. Però no és així, hem de mantenir el fet de ser realistes i adonar-nos del nostre lloc. Formem part de la millor lliga del món, i ho estem fent bé. Assolir la permanència no és senzill, i sembla que ho sigui perquè estem brillant. No sé si dir que estem malacostumats, encara no hem estat en una posició de patiment real. La gent espera coses de nosaltres i això és bo perquè el vestidor té una mentalitat guanyadora, però no ens hem de passar. Donem-hi valor perquè té un mèrit increïble.

Ja sap que tothom a l’estadi de Montilivi l’estima, oi?

Esclar que ho sé! Només puc tenir paraules d’agraïment i retornar l’afecte deixant-m’ho tot al terreny de joc. L’afició té un tracte esplèndid i ho viu tot d’una manera molt commovedora: nens, pares i avis que s’acosten i em donen les gràcies perquè els he fet feliços. Tot el que s’està generant és impressionant, i s’ha construït en molt poc temps. L’experiència em diu que és tan complicat fer tot això en un club nou... Quan vaig arribar, la gent em coneixia poc. Potser sabien qui era o on havia jugat, però poca cosa més. Intento demostrar qui soc i que valc per formar part d’aquest projecte. Diuen que a la vida reps el que dones, i a la inversa. Jo m’esforçaré perquè continuïn amb aquesta il·lusió.

El seu nom anirà lligat per sempre més amb el del Girona. De moment, és el màxim golejador del club a Primera Divisió...

És una passada, de veritat, i em contagia a fer-ho millor. M’he educat convivint amb l’equilibri perquè quan tot va de cara, sembla que vagi més rodat del que és. La gent surt de l’estadi i ho fa dient que ha guanyat el Girona i ha marcat Stuani. M’emociona pensar-ho, això m’acompanyarà sempre i per això dic que ho hem de gaudir i donar-hi valor, perquè és una bestiesa i el més fàcil seria perdre el nord. I no, hem de seguir endavant sense distraccions perquè volem continuar guanyant.

D’aquí uns anys, veurà amb més claredat la magnitud d’aquesta etapa al Girona?

Segur, ens passarà a tots. Estem vivint i construint història, però potser ens falta temps per assimilar-ho realment. Quan ens fem grans, ho valorarem molt més; això ja ho sé ara. Cada dia tenim una nova opció de deixar gravat el nostre segell en aquest club, un petit però gran de sentiment.

Què està aprenent vostè?

A mantenir la gana, principalment. M’he trobat un vestidor ple de companys i gent jove que desitja assolir fites importants. Per a mi, que començo a ser dels veterans, és un al·licient estar a la seva altura. Els miro als ulls i m’encanta contemplar com brillen mentre somien créixer. Sé el que senten perquè jo en el seu moment també ho vaig sentir: es volen menjar el món i m’hi veig reflectit. És un honor i em reconforta ajudar-los en tot el que pugui, perquè a mi també em fa millorar.

Se’l veu rialler, quan aconsegueix marcar gols....

Des de ben petit que ho faig, és impossible que no somrigui. Fer gols és la meva passió, no entendria la vida sense això. Possiblement és el més difícil de la meva feina, i sempre serà un motiu d’alegria.

Està negociant l’ampliació del seu contracte, que acaba el 2020?

Sí, estem intentant arribar a un acord. Més enllà del temps que passi a Montilivi, sempre estaré agraït per l’oportunitat de jugar al Girona. Tots dos n’hem sortit beneficiats perquè el club m’ha donat, però jo també crec haver posat molt de la meva part. Potser tindrem novetats amb el nou any, segur que seria molt important.

Demani un desig per al 2019.

Òbviament, salut per a tota la família del Girona, perquè sense això no som res. També espero assolir la permanència, com més aviat millor, per poder garantir-nos un altre any a Primera. I si això passa, veurem si podem plantejar-nos alguna cosa més. Segur que tot el que vingui, serà bo.