L’Eibar ensenya tots els defectes d’un Girona abatut (3-0)

GironaLa patacada ha estat forta. Molt forta. Però val més que arribi ara, en plena crisi de resultats i amb la infermeria plena, que quan no hi hagi temps de reaccionar. L'Eibar ha passat per sobre del Girona: l'ha golejat (3-0) i l'ha deixat a un punt del descens. El partit dels d'Eusebio ha estat pèssim, les sensacions que ha transmès són possiblement les pitjors de la temporada i ha tornat a ensopegar contra un rival que l'ha guanyat cada vegada a Primera.

La permanència a Primera té molts números de ser la més cara de les últimes temporades, i l'Eibar i el Girona, que el curs passat pràcticament no van patir, es veuen immersos en una lluita que serà dramàtica. Mentre els guipuscoans han entès que com més de pressa feien les transicions, pitjor ho ha passat l'equip gironí, aquest ha intentat sortir al contraatac perquè la pressió dels locals ha impedit que monopolitzes la pilota. El recurs en tot moment ha sigut buscar Stuani: per dalt o per baix, en curt o a l'espai, el Girona ho ha centrat gairebé tot en el potencial de l'uruguaià, que no ho pot fer sol.

També ha hagut d'agrair al travesser que hagi escopit un fort xut d'Orellana només començar. A Ipurua l'Eibar multiplica el seu encert i ha sortit intensament amb ganes d'espantar els d'Eusebio, que ha sorprès deixant Pedro Porro a la banqueta. No només ho ha aconseguit sinó que els ha fet dubtar de les seves capacitats, especialment en tasques defensives. Amb Alcalá condicionat per una targeta que el farà ser baixa en el partit clau contra l'Osca, Ramalho i Juanpe han patit per contenir la picardia de Charles, l'empenta de Sergi Enrich i el talent de Joan Jordán. L'Eibar ha empès: Cucurella ha xutat desviat i totalment sol des de la frontal, i Bounou ha hagut de posar els dits per desviar una centrada de Rubén Peña amb molt mala intenció.

El Girona, ferm en la decisió de no abaixar el cap, no ha trobat la manera d'encadenar diverses possessions consecutives, corrent més cap enrere que no pas cap endavant. El joc posicional dels blanc-i-vermells perd alegria quan no hi ha Borja García. És innegable que lluiten, s'esforcen i ho intenten; sobretot Aleix Garcia, capficat per mostrar un potencial que el Manchester City li va saber veure fa uns anys. Però sense Borja tot costa una mica més. També que surti el sol.

I, com que sembla que quan tot va malament el destí encara es guarda una sorpresa que fa que tot vagi pitjor, l'Eibar ha marxat al descans amb avantatge. Ha estat merescut, però també ha fet la sensació que no calia que premés gaire l'accelerador i que la defensa gironina podia haver fet alguna cosa més. Una jugada per la banda dreta d'Orellana l'ha culminat, entrant a l'àrea sense marca, Rubén Peña amb un cacau imparable per a Bounou. Ni l'intent de Juanpe d'igualar el marcador ha servit de res, perquè Dmitrovic ha respost amb una bona mà.

Disset segons

Aquest és el temps que ha trigat l'Eibar a sentenciar el partit, sortint de vestidors: disset segons. Només servir de centre, Cote ha penjat una pilota que Sergi Enrich ha pentinat cap a Charles, que amb el Girona badant i Bounou avançat ha enviat la pilota al fons de la xarxa amb una bonica vaselina. Abatuts, els blanc-i-vermells s'han sentit impotents. Perquè avui no han fet mèrits per puntuar, però no entenen com és que fa tant que no guanyen. I cada vegada que reben un cop fan memòria de tots els problemes que porten acumulats els últims dos mesos de competició. Encara que ho dissimulin, els comença a fer pujada.

Tot s'ha agreujat amb un clar penal que Charles, una bèstia negra per als gironins, no ha desaprofitat. El brasiler porta marcant-li gols al Girona des del frustrat ascens a Primera del 2013, quan jugava amb l'Almeria i li va fer tres gols en la final del 'play-off'. Aquesta és la novena jornada sense guanyar, en què només ha sumat quatre dels vint-i-set punts en joc. Dissabte, a Montilivi, la visita de l'Osca és una final perquè només val guanyar. Però si algú pot revertir aquesta situació és el Girona.