Un èpic Moreno congela un Madrid amb el cap a París (1-0)
El perpetuenc posa la firma, al minut 93, de la primera derrota blanca a Cornellà-El Prat
Cornellà de LlobregatEn una temporada on ha convertit l’apatia en la norma habitual, l’Espanyol s’ha guanyat a pols la condició de matagegants. Després de guanyar a Barça i Atlètic, ahir Cornellà-El Prat va viure una tercera nit de glòria en veure com el seu conjunt derrotava, amb gairebé més èpica que en els anteriors enfrontaments, un Madrid amb el cap posat a París (1-0). Feia 37 anys que els blanc-i-blaus no derrotaven en un mateix curs els tres grans de la Lliga. Si bé contra l’Atlètic l’heroi va ser Sergio García al 88’ i contra el Barça Melendo, en el mateix minut, ahir la glòria va ser per al jugador més regular de tot l’equip: al minut 93, en la darrera acció d’un partit que ja agonitzava, Gerard Moreno va resoldre de primeres amb la dreta una centrada de Sergio García que va fer tremolar els ciments de l’RCDE Stadium, que presenciava el primer triomf contra els blancs de la seva història. El perpetuenc trencava així la pitjor ratxa de resultats amb Quique Sánchez Flores, set partits sense guanyar.
La diana premiava un esforç titànic d’un Espanyol que aquest curs, al contrari de l’anterior, es creix contra els grans i tremola amb els petits. La seva necessitat va ser clarament més alta que la d’un Madrid farcit de suplents i que va mostrar una versió força desangelada. Ni Bale ni Asensio ni Isco van generar grans maldecaps a un conjunt que, a partir de l’ordre defensiu, va anar creixent al llarg del partit.
La pitjor entrada a Cornellà contra el Madrid
L’horari, un dimarts al vespre, i les condicions climatològiques van encarregar-se de rebaixar amb escreix una entrada que acostumava a ser de les més altes de la temporada: els 19.805 espectadors d’ahir van ser la pitjor entrada contra el Madrid de l’era Cornellà-El Prat, que només en una de les nou visites dels blancs havia baixat dels 30.000 (els 27.395 del curs 2015-16). L’alerta de neu, que finalment no va fer acte de presència a l’estadi, va provocar que prop d’una quarantena d’autobusos de penyes de zones llunyanes a l’àrea metropolitana de Barcelona decidissin no viatjar per precaució per evitar trobar-se problemes a les carreteres de cara a la tornada a casa.
El fred, però, no va rebaixar l’actitud ni l’intensitat d’un Espanyol que va resistir els primers minuts, on els blancs van assumir la iniciativa i van tancar en l’àrea pròpia als espanyolistes. Una rematada de cap de Bale al minut 6 va ser l’avís més perillós. A l’Espanyol li va costar treure’s la pressió blanca de sobre, però quan ho va fer, ja gairebé no va tornar a patir. Varane i Isco ho van provar amb timidesa, però eren els blanc-i-blaus qui van saber créixer al llarg del partit. D’una errada del central francès va néixer la primera ocasió clara dels espanyolistes: Carlos Sánchez va recuperar una pilota i va permetre a Moreno va quedar-se sol davant Keylor, però un gran peu del porter va evitar el primer. Poc després, el perpetuenc va arribar a batre al porter blanc, però l’àrbitre va equivocar-se i va anul·lar la seva diana en considerar que estava en posició il·legal, quan estava en línia. I d’un gol mal anul·lat a l’Espanyol, a un penal no xiulat al Madrid: Víctor Sánchez va blocar les mans, esteses a terra, un xut de Bale, que va protestar l’acció sense èxit.
A la segona part, l’Espanyol va sortir més decidit, i va fer-se un fart de recuperar pilotes contra un Madrid espès que no parava de cometre errades. Els blanc-i-blaus van anar apropant-se amb freqüència a la porteria de Keylor, però la falta d’encert els privava d’un premi millor. Contra un Madrid a qui feia mandra el partit, l’Espanyol va insistir, i els seus mèrits van acabar trobant una escletxa que Moreno, rei de Cornellà, no va desaprofitar. El perpetuenc emulava així Tamudo, darrer botxí espanyolista contra els blancs el 2007.
