Espanyol

El nen aplegapilotes amb cicatriu de golejador

Gerard Moreno ja ha marcat 11 dianes aquest curs i és a dues del seu millor registre a l’Espanyol

Sota el somriure entremaliat de Gerard Moreno s’hi amaga una cicatriu que l’acompanya a la galta esquerra des de petit. Un dia, jugant a futbol, va rematar amb el cap i la cara li va quedar enganxada amb els ferros d’una porteria. Tot just era un nen, però ja apuntava maneres del jugador que arribaria a ser. “Era un noi petit, ràpid, llest, el típic futbol de carrer. Porto 20 anys com a entrenador i ell és el que més gols ha fet en un any a l’aleví”, explica Albert Villarroya, director de l’Escola RCDE. La seva trajectòria ha estat marcada per la tenacitat i insistència dins i fora del camp. El 2007, sis anys després que Lluís Planagumà el perseguís pel carrer quan anava amb els seus pares -sent jugador de Damm- per incorporar-lo al benjamí de l’Espanyol, va decidir sortir del planter periquito per les poques oportunitats que tenia.

A Badalona, Manolo González va rellançar la seva carrera en dos cursos al juvenil. “Em sorprenia molt la seva actitud entrenant-se. Feia coses atípiques, de futbolista professional”, apunta el tècnic, que recorda que el va convèncer per seguir malgrat el descens de categoria i l’interès del Nàstic: “Li vaig dir que encara que no pugéssim li donaria la baixa i marxaria on volgués, encara que no li faria falta, ja que el fitxaria qualsevol equip. Va fer 41 gols en 34 partits”. El va captar el Vila-real per al seu filial, i va jugar amb el primer equip la temporada que els groguets van ser a Segona.

Des que va tornar a l’Espanyol, el seu rendiment no ha deixat de créixer: 7 gols la temporada 2015-16 (un 16% del total de l’equip), 13 en la 2016-17 (25%) i 11 en l’actual (50%), en què va camí de seguir superant-se a si mateix. No és descartable, de fet, que s’acosti al rècord històric de l’entitat, els 22 gols de Josep Juncosa (1942-43) i Rafa Marañón (1976-77). Amb 31 dianes ja és el 37è màxim golejador de l’Espanyol i abans de l’estiu podria igualar els 42 de Roberto Martínez, 21è de la llista. Moreno encara veu de lluny els 142 de Marañón o els 140 de Tamudo, el seu ídol, i amb qui es va poder abraçar la temporada 2003-04 quan feia d’aplegapilotes a Montjuïc.

Seguint els passos de Tamudo

Però amb 25 anys i un gran marge de millora, no és descartable que s’hi acosti. “Tenim una confiança màxima en ell. Li agrada la professió, és dedicat, atent i no se li han de repetir les coses. Que hagi jugat tots els minuts ho explica tot”, va dir ahir elogiant-lo Quique Sánchez Flores. Amb el madrileny a la banqueta només s’ha perdut 319 minuts en 63 duels oficials, en què la seva incidència sobre l’equip no ha deixat de créixer. Ho pot fer avui, marcant al Barça, un dels cinc equips de Primera (els altres són el València, l’Atlètic, el Girona i l’Espanyol) a qui no ha marcat. Encara.

Més continguts de