FUTBOL
Esports Futbol 30/10/2015

Jonathan Soriano: "Semblava que seria el nou Tamudo, però estic content perquè l'èxit al final ha arribat"

Entrevista al futbolista del Red Bull Salzburg, el jugador més jove que arriba als 100 gols a la Bundesliga austríaca

Roger Requena
5 min
Jonathan Soriano s'ha convertit en la gran estrella de la Bundesliga d'Àustria, competició que ha guanyat tres cops / RED BULL SALZBURG

BarcelonaNo és Messi ni Cristiano Ronaldo, però les seves xifres golejadores s’hi assimilen. El 2014, de fet, va firmar els mateixos gols en lliga que Luis Suárez i Ronaldo (31). El Jonathan Soriano (Pont de Vilomara, 1985) va emigrar a Àustria el 2012, i va canviar el Barça B pel Red Bull Salzburg, equip que capitaneja i on ha trobat un ecosistema ideal per al seu joc. El cap de setmana passat va superar llegendes com Anton Polster o l’exblaugrana Hans Krankl, convertint-se en el golejador centenari més precoç de la Bundesliga austríaca, ja que només va necessitar 113 partits. Als 30 anys viu el moment més dolç de la seva carrera, i malgrat que n'encara el darrer tram, no es tanca a nous reptes.

Com s’explica el seu bon encaix al Salzburg i registres com el que acaba de batre?

Perquè som un equip molt ofensiu, tenim jugadors de molta classe i per a nosaltres la setmana que no guanyem no és una setmana bona. Això significa que som un equip que sempre vol guanyar, que sempre vol estar al capdavant de la classificació. Això permet que, com a davanter, sempre tingui oportunitats per fer gols. El rècord és una cosa que no penses. Mentre duri, estarà bé.

Va arribar a Àustria el 2012. Esperava donar un rendiment tan bo i immediat?

No, sobretot perquè, quan vaig arribar-hi, els sis primers mesos van ser molt complicats. Era un equip i un país nous, i em va costar molt. Jugava poc, però va arribar un entrenador, Roger Schmidt, que em va donar confiança. Vam canviar l’estil de joc per passar a jugar més ofensius, i a partir d’aquí tot va ser molt bo. No m’esperava que les coses anessin tan bé com han anat.

Què li va cridar l’atenció d’una lliga modesta com aquesta?

Volia trobar un equip que a la lliga sempre estigués a dalt, encara que potser no sempre pogués guanyar, i poder lluitar per guanyar la lliga, la Copa i disputar competicions europees.

Li va costar adaptar-se a la cultura i al nou idioma?

Sí, els primers sis mesos van ser molt durs. És un camí molt gran, sortir del Barça i de Barcelona. Vaig arribar aquí amb tot nevat, molt de fred i els camps glaçats. Em va costar molt, sobretot esportivament, ja que quan arribes a un lloc nou l’idioma sempre et condiciona. Anar a Àustria ha suposat un enriquiment cultural i personal, ja que estic donant a la meva família un altre tipus d’educació, amb idiomes que a Catalunya no aprendrien.

En tres anys ha guanyat tres lligues i tres Copes. No es cansa de guanyar tant?

Guanyar mai cansa. Em cansaria més estar en un equip on no guanyés res i lluités per salvar-nos o per estar a mitja taula. Guanyar sempre et dóna l’al·licient de repetir títols. Tothom juga per guanyar.

Ha anotat 144 gols i ha repartit 56 assistències en 158 partits. No sent que aquest equip i aquesta lliga li queden petits?

Per poder canviar, necessites algun altre equip que et pugui oferir una cosa similar. Per anar a una lliga més gran, jo necessitaria un equip semblant. Està clar que no pot ser el mateix perquè en les grans lligues hi ha equips molt potents, però quan t’acostumes a jugar sempre per guanyar, això t’agrada més.

Què creu que li ha faltat a la seva carrera per donar el salt a un gran? Ja ha demostrat que reuneix condicions de sobres.

Trobar un club que confiï en mi i estigui disposat a pagar el que els demani el Red Bull. A l’estiu es va parlar del Bayer Leverkusen, però el Salzburg no volia negociar, i de moment no estic al mercat.

Marxar primer al Barça B i després al Salzburg semblaven dues decisions agosarades, però amb gols ha demostrat que han resultat un gran encert.

Sí, la gent em deia que marxar al Barça B era donar un pas molt enrere, perquè suposava tornar a un filial, a Segona B, però al final va sortir bé. Vam pujar a Segona A, on vam fer una bona temporada. Em va tornar a passar quan vaig venir a Àustria, un moviment que molta gent no entenia. Va ser arriscat, perquè venia a una lliga i un equip desconeguts, però amb el pas del temps hem donat un nom al Salzburg, i hem aconseguit que estigui a Europa. Estic molt content dels passos que he donat.

Que l’escollissin capità va suposar un premi per una trajectòria en la qual s’ha hagut de sobreposar, entre altres obstacles, a una greu lesió al genoll quan era al Barça?

Va ser una decisió individual de l’entrenador, arriscada perquè en aquell moment no dominava l’alemany, i jo entenc que va ser complicada pels jugadors veterans que hi havia a l’equip. Era un jugador que només portava un any i mig al club, i no dominava l’alemany. La confiança de fer-me capità em va fer molt més gran.

Està en el moment més dolç de la seva trajectòria?

Sí, l'èxit m’ha arribat potser una mica més tard, sobretot per la trajectòria que portava a l’Espanyol de jove, que semblava que seria el nou Tamudo, com tothom em deia. M’ha arribat més tard del que tothom es pensava, però estic content, perquè al final ha arribat.

Els seus passos per l’Espanyol i el Barça van ser molt diferents. Amb què es queda de cada un d’ells?

Jo he crescut a l’Espanyol, vaig debutar a Primera allà, on em vaig fer jugador. El Barça va ser una segona oportunitat, ja que quan vaig sortir de l’Espanyol les coses no havien anat bé. A la Lliga espanyola, el Barça B ha estat la meva millor etapa.

A l’Espanyol van prescindir dels seus serveis, i al Barça una lesió li va tancar les portes del primer equip quan estava en un gran nivell. Li va doldre la forma en què va sortir dels dos clubs?

Al Barça és diferent, perquè saps que allà juguen privilegiats. No és fàcil, i menys per als davanters. Jo coneixia les meves condicions, que no era un jugador del planter ni jove. A l’Espanyol hi vaig créixer i molta gent tenia confiança en mi, però a l’hora de la veritat al final tothom s’amagava i no em van donar aquesta oportunitat.

Va tenir la sort de ser entrenat per tècnics com Guardiola, Luis Enrique o Roger Schmidt. Com els definiria?

He viscut coses bones amb tots tres. Esportivament, no els descobriré, però sí que diré que són molt bones persones.

Li sorprèn que a la selecció hi vagin davanters com Alcácer, que no són titulars als seus equips, i en canvi a vostè no l’hagin cridat?

El futbol és així. Has d’acceptar decisions i has d’entendre que no estàs en una de les lligues més fortes d’Europa, i per a un seleccionador ha de ser difícil trucar a un jugador que no està en una lliga forta.

Àustria estarà a l’Eurocopa 2016, ha valorat la possibilitat de disputar-la amb aquest país?

És una possibilitat que està descartada perquè vaig jugar amb la selecció sub-21 espanyola un partit oficial, i després de consultar-ho amb la FIFA i altres fonts, em van dir que no podria jugar amb la selecció austríaca.

Ja té 30 anys. Es veu seguint gaire més temps a Àustria o li ve de gust provar algun nou repte?

M’agraden els reptes, i estic obert a escoltar tot tipus de propostes. És cert, però, que no penso individualment què és el millor per a mi, sinó que jo porto al darrere una família, i cal ser prudent amb els passos que es donen. Però sí, les portes sempre estan obertes per a nous reptes.

Es plantejaria marxar si, al gener, el Barça li comunica que té interès en vostè?

Sí, esclar. Sempre ho he dit, al Barça molt pocs jugadors li poden dir que no.

stats