L'entrenador de Primera que ha estat a prop de la mort tres vegades

Barcelona“Venir al Llevant no va ser atzar, ha estat el meu destí. De la mateixa manera que havia de ser a Atocha aquell 11 de març del 2004”. La vida de Julián Calero ha estat plena d’obstacles que ha hagut de superar. Va ser un dels primers policies a arribar a Atocha després dels atemptats, va viure en primera persona la tragèdia de la DANA al País Valencià l'any passat i va veure com els seus amics de l’escola morien per sobredosi amb només 16 anys. Aquest dissabte, el tècnic de Parla s’asseurà a la banqueta del Ciutat de València per enfrontar-se al Barça de Hansi Flick. “He fregat el travesser de la mort ja unes quantes vegades. Com diu un amic meu, l’home de la dalla m'està buscant i jo l'esquivo”, feia broma Calero en una entrevista al diari Marca.

Calero recorda com va aconseguir salvar-se d'una tragèdia el 29 d’octubre del 2024, quan la DANA va colpejar el País Valencià. “Aquell dia vaig arribar a casa dues hores abans perquè a la tarda sortíem de viatge cap a Pontevedra per disputar la Copa del Rei. Quan vam marxar ja teníem moltíssima aigua, però dues hores després es va multiplicar per deu. Vam tenir molta sort perquè era el primer dia en tota la temporada que sortíem abans de l’entrenament”, relatava l’entrenador, que viu a la urbanització El Bosque de Xiva, una de les localitats més afectades per la catàstrofe. La seva dona, Gema, que anava cap a València, va haver de passar la nit al cotxe en una benzinera. “Ens vam poder comunicar fins a les sis de la tarda. L’endemà vaig aconseguir localitzar-la a les set del matí perquè vam trobar un lloc amb un mínim de cobertura. Vaig dir-li que girés cua perquè no podria entrar, l’escenari era de guerra”, reviu el madrileny.

El tècnic, que es va mostrar molt crític amb l’actuació de les autoritats, també va carregar amb contundència per la no cancel·lació de la Lliga aquell cap de setmana. “Estic avergonyit de pertànyer al futbol professional, hauríem d’haver fet força per no jugar”, va explicar aleshores a la Cadena SER un Calero que insisteix que la clau és no oblidar-se dels damnificats passat el temps. El madrileny ho té molt clar i només aconseguir l’ascens a Primera amb el Llevant va tenir un record cap als afectats. “Vull dedicar-li això a la gent de la DANA, als que van perdre gent i cases. Només els que hem viscut a València sabem el que hem patit”.

Els atemptats de Madrid li van marcar la vida

Però no ha estat l’única tragèdia que ha viscut en primera persona. Calero era policia municipal de Madrid quan es van produir els atemptats de l’11 de març del 2004. Juntament amb un company del cos, era en un bar d’Alcalá prenent un cafè quan per la ràdio van avisar d’una “explosió a Atocha”. En menys de cinc minuts es van plantar a l’estació i, tot i que la seva funció era assegurar el perímetre per garantir l’accés dels sanitaris, bombers i policies, van optar per entrar a ajudar les víctimes i van posar en perill les seves vides. “Vam veure la segona motxilla amb la bomba que esperava els cossos de seguretat per destrossar més vides. Estava amagada sota un banc i vam avisar els Tedax. Cinc minuts després van dir que sortíssim tots corrents. Vam marxar deixant allà gent que necessitava ajuda”, recordava a la Cope.

Uns moments d’angoixa que també els va viure, des de la distància, la seva dona. “Jo vivia a Parla i anava en tren fins a la unitat on treballava. Aquell matí vaig passar per Atocha com a passatger una hora abans dels atemptats. Quan vaig arribar una vegada ja s’havien produït, la policia havia desactivat la cobertura perquè ningú pogués detonar la segona bomba i em vaig quedar incomunicat”, recordava un Calero que no va poder parlar amb la seva dona fins quatre hores després de la tragèdia.

El motiu pel qual vesteix de negre als partits

Després de viure tot això algú pot pensar que és el motiu pel qual el tècnic del Llevant sempre vesteix de negre. La realitat, però, tal com va explicar a l’entrevista amb el Marca, és que ho fa per no oblidar-se de la seva mare. Calero va créixer a Parla, una població de la perifèria de Madrid amb molta pobresa durant els anys vuitanta que la convertia en un niu de delinqüència i droga. “Quan tenia deu anys, la meva mare em va veure arribar de l’escola amb dos companys de classe. En entrar a casa em va amenaçar que si em tornava a veure amb aquelles dues persones no em deixaria tornar a jugar a futbol. Jo no ho vaig entendre, però li vaig fer cas. Tots dos van morir amb 16 anys per sobredosi d'heroïna. La meva mare em va salvar la vida perquè probablement jo hauria tingut el mateix final que ells. El futbol m'ha aïllat d'aquesta mena de situacions de drogues i mala vida”. L’actual entrenador del Llevant ha volgut recollir totes aquestes vivències en una biografia, escrita pel periodista Rodrigo Pérez Barredo sota el títol Julián Calero: futbol al rescate.