Pol Makuri: Coronar el Mont Blanc en 11 hores amb paràlisi cerebral

BarcelonaEn Jordi Tosas, alpinista experimentat que les ha vist de tots colors, es fregava els ulls. Fa pocs dies va encarregar-se de ser el company d'aventures d'en Pol Makuri, l'atleta amb diversitat funcional que volia pujar el Mont Blanc. Volia i ha pogut. Makuri va completar l'ascens des del refugi de la Tête Rousse, un trajecte de 14 quilòmetres i 2.800 metres de desnivell positiu, en menys de 12 hores. "Ha estat impressionant guiar-lo amb totes les meves pors i dubtes, especialment en el descens", diu Tosas.

Makuri feia temps que volia fer aquest ascens per homenatjar Sergi Mingote, l'alpinista vallesà que va morir el 2021 al K2. “El seu dia el Sergi em va dir de pujar junts el Mont Blanc, i quan va morir a l'accident del K2 em vaig prometre que hi pujaria a la seva memòria”, explica Makuri després de fer el cim.

En Pol Makuri, amb el suport de la marca Salomon, ja fa anys que se supera a si mateix per demostrar que la paràlisi cerebral que pateix no és una excusa per quedar-se quiet. Participa en maratons de muntanya, s'enfila a cims i fa conferències. De jove jugava a hoquei, decidit a fer sempre esports. Makuri va néixer amb una hemiparèsia, una paràlisi cerebral que li limita la mobilitat al costat de dret del cos. "En una altra vida triaria tenir diversitat funcional perquè m'ha permès viure experiències úniques i tenir una vida superrica", diu Makuri, nascut el 1991 a La Paz, ja que llavors els seus pares vivien a Bolívia fent de cooperants. "Aquest projecte va sorgir el 2016 amb l'alpinista Sergi Mingote, amb qui ens vam reunir un dia a Barcelona, i parlant parlant li vaig explicar que practicava alpinisme. Aleshores, ell em va plantejar la possibilitat de pujar al Mont Blanc junts", explica l'igualadí d'adopció. "Quan desgraciadament Mingote va tenir l'accident al K2 que li va costar la vida, em vaig prometre a mi mateix que pujaria el Mont Blanc a la seva memòria, per poder-l'hi dedicar, i aquí ho tenim. Volia que fos una cosa molt especial, molt íntima, i per això vaig presentar el projecte al Jordi Tosas i a Salomon", afegeix.

La ruta triada per fer l'ascens és l'anomenada ruta del Goûter, un itinerari que la majoria de la gent que escala aquest pic ho fa utilitzant dos refugis, la Tête Rousse i el Goûter. "La idea era sortir des del refugi de la Tête Rousse, però el temps ens ha canviat i veient la perspectiva i sabent que el Pol i el seu equip estaven molt forts vaig decidir sortir des de baix, però no em van fer cas i al final hem fet un mix: hem fet servir el primer remuntador de Bellevue i des d'allà hem anat fins al refugi de la Tête Rousse. Després de dormir una sola hora hem tirat amunt, hem fet cim i hem tornat a baixar, cosa que significa que en poques hores hem fet el que la gent fa en tres dies", explica Tosas.

Des de la mort de Sergi Mingote, en Pol Makuri tenia molt clar que volia dedicar-li el cim del Mont Blanc. Era qüestió de fer encaixar les dates. "Aquest any per fi hem trobat el moment. Per a mi no ha estat fer de guia, ha estat més aviat acompanyar-lo. En Pol és una persona molt especial, ha motivat els meus fills, és molt inspirador, i jo desconeixia la promesa que s'havia fet sobre el Sergi Mingote; si ho hagués sabut no hauríem trigat tant, perquè en Sergi era també un bon amic meu. Ha estat una experiència totalment diferent i m'ha encantat. A més, la velocitat que hem fet ha estat impressionant", diu Tosas.

Pol Makuri romandrà aquests dies a Chamonix, ja que també participarà a l'OCC-UTMB Mont Blanc, la prova final del circuit UTMB World Series a la categoria de 50 quilòmetres.