L'Espanyol vol amargar el xeic i penjar les garlandes

BarcelonaVicente Moreno no és el primer a fer-ho. És el clàssic cholisme del partit a partit immortalitzat recentment per Joaquín Sabina i Leiva, les alertes exagerades de Guardiola quan s'enfrontava a rivals petits o l'obsessió per "viure el present" i l'autocontrol mental que el mindfulness ofereix com a solució davant un futur ple d'incerteses i que el Ioga Sutra ja predicava d'una altra manera 400 anys abans de Crist. "Ho anem dient fa setmanes i no canvia el discurs. Si guanyem, tindrem tres punts més i estarem millor que el cap de setmana, però no hi haurà res fet, no varia res", va insistir dissabte el tècnic de l'Espanyol, que negava els indicis que, amb una victòria al camp del tercer, l'Almeria (21 h, Gol), deixaria 13 punts per sota l'equip presidit pel xeic Turki al-Sheikh amb 22 en joc, motiu de sobres per anar preparant les garlandes pel retorn a Primera.

"Només si la pràctica adequada es manté molt de temps, sense interrupcions, amb les qualitats del zel i actitud positiva, pot triomfar", deia un dels sutres, com es denominaven les lliçons espirituals del llibre del savi Patanjali, origen principal de la pràctica del ioga. "No hem de pensar en res més absolutament que fer un bon partit; a partir d'aquí tindrem opcions de guanyar i a partir de guanyar estarem en una bona situació, però no hi ha res aconseguit, haurem de seguir sumant punts", va dir Moreno en un reciclatge quasi literal del text portat al tòpic futbolístic.

S'enfronten el millor pressupost de la Lliga SmartBank, el de l'Espanyol (amb un límit salarial de 45 milions d'euros), i el segon més potent, el d'un Almeria força allunyat, amb 27,6, molts dels quals a compte d'un xeic que va poder comprar-se la vacuna abans que arribés a Espanya (i ho va exhibir), però que no podrà comprar l'ascens a Primera. De fet, quedar-se'n fora per tercera temporada seguida seria un cop dur per als somnis del xeic. Per si de cas, les últimes setmanes ha criticat a les xarxes els àrbitres, afegint pressió i excuses des d'un equip que només ha guanyat dos dels últims sis partits.

La distància de punts, en qualsevol cas, no fa rivals directes l'Espanyol i l'Almeria, el primer en guerra pel lideratge, que pot consolidar encara més després que dissabte perdés el Mallorca i posar-se cinc punts per sobre, i els andalusos més aviat en lluita amb el Leganés pel tercer lloc, que dona accés a la promoció per a l'ascens. Però aquesta lluita també es pot veure afectada si perd davant l'Espanyol.

Sadiq, el principal perill de l'Almeria

Malgrat la diferència de pressupostos, estat de forma i punts, l'Almeria té armes que poden ser molt perilloses per a l'Espanyol. Per començar un dels millors davanters de la Lliga, Umar Sadiq, tercer màxim realitzador de la competició amb 15 gols, per darrere de Djurdjevic i del blanc-i-blau De Tomás. Des de la banda dreta de l'atac, el jove Brian Rodríguez, que amb 20 anys és considerat una promesa mundial. I al pivot defensiu, un Samu Costa que, amb la mateixa edat, ja sona per reforçar el València segons la Cadena SER.

Res a témer per a un Espanyol que haurà d'escollir qui acompanya De Tomás i Embarba des de la segona i primera línia de l'atac entre un munt de jugadors en forma: Puado, Dimata, un Melendo recuperat del covid i un Melamed que ve de fer un gol antològic. Tots assistits per un Darder en estat de gràcia i un Baré que el complementa a la perfecció i per davant d'una defensa liderada per David López (que també compleix quan cal al pivot) i amb profunditat als laterals. En el seu millor moment de la temporada, els blanc-i-blaus han fet 18 gols i només n'han rebut dos en els últims cinc partits. Caldrà molt d'autocontrol a l'equip per no començar a obrir el cava si l'equip guanya.