Mendilibar, l'entrenador capaç de seduir el president més perillós

Barcelona"Amb el president? Ens portem bé, potser perquè no ens entenem amb els idiomes", diu bromejant José Luis Mendilibar (Zaldibar, País Basc, 1961), l'entrenador capaç d'obrar miracles a l'Olympiacos, el pròxim rival europeu del Barça. El primer miracle va ser el primer títol europeu que ha guanyat mai un equip grec, la Conference League del 2024 contra el Fiorentina. El segon miracle és seguir en el càrrec, ja que Evangelos Marinakis, el propietari i president del club del Pireu, és famós per destituir entrenadors amb la mateixa facilitat amb què altres es cruspeixen olives un dia fent el vermut. Poca broma, amb Marinakis. Fill d'un magnat del sector dels vaixells que ja era directiu de l'Olympiacos, l'Evangelos controla el club i l'Ajuntament del Pireu amb un partit independent que va crear ell mateix. És un empresari investigat per la creació de xarxes mafioses dins i fora del club, per agredir directius rivals, espantar àrbitres, fer tractes amb màfies estrangeres i tenir participació en la mort d'un policia agredit per radicals del club, que cobrarien diners del president.

Marinakis és un home polèmic que pot arribar a fer por, ben gros i amb cara de pocs amics. Mendilibar és un paio tranquil però valent, basc de soca-rel, amb qui parlar sempre és un plaer. "A Grècia s'hi viu bé. La cultura m'agrada, excepte per la forma de conduir. Era un repte perquè l'Olympiacos és el club més gran i sempre toca guanyar, mai pots fallar. El president ens ho va deixar clar el primer dia que vam arribar", raona. Mendi, com és conegut per tothom, va aconseguir fer rutllar l'equip demanant als jugadors "fer les coses fàcils" però sempre amb ambició. "Aquí et demanen que ataquis. A mi m'agrada atacar. La gent diu que faig miracles, però tinc la sensació que faig les coses com sempre; suposo que he tingut sort. I si em critiquen em costa entendre-ho", diu fent broma, ja que no parla anglès. Només parla castellà i euskera.

Mendilibar és un entrenador de la vella escola que va començar en camps de fang i sorra. "No és un tòpic, eren camps de fang de veritat, aquells de Durango i Sestao als anys 80", explica. Passaria pel futbol base de l'Athletic, sense debutar mai al primer equip. Mai va jugar a Primera, es castigava els genolls en camps de Segona i Tercera com els del Logronyès o el Lemona. Com a entrenador, va començar en equips ben modestos com l'Arratia o l'Aurrera de Vitòria. La seva bona feina en equips com el Lanzarote o l'Eibar li permetria fer realitat el somni d'entrenar el club que estimava de petit, l'Athletic, però va ser un desastre: després de nou jornades, amb l'equip en zona de descens, el van fer fora. Mendi no va defallir i es faria un nom a Valladolid, on Pep Guardiola lloaria el seu estil atrevit. "Sí, diu que juguem bé, però ens han fotut vuit gols", deia Mendilibar amb humor, pensant en com aconseguir unir elogis amb bons resultats. Convertit en l'entrenador dels miracles a l'Eibar, el tècnic basc ha conegut l'èxit amb 60 anys, a Sevilla i l'Olympiacos.

I això que a Sevilla va topar amb la direcció esportiva perquè no feia servir ni big data, ni ordinadors, ni aplicacions. Tot i que havia guanyat l'Europa League al derrotar el Roma de Mourinho a la final del 2023, el Sevilla no va voler seguir amb ell tot i que els aficionats l'estimaven. Mendilibar marxaria a Grècia per seguir guanyant, mentre el big data demostrava que el Sevilla era un desastre sense el tècnic basc. Les estadístiques també demostren que treballar amb Marinakis no és fàcil. El 2010 aquest magnat del sector dels vaixells va comprar la major part d'accions del club del Pireu. En 15 anys, ha guanyat un munt de títols (11 lligues de 15), però també ha fet 26 canvis de tècnic. Només quatre han aconseguit durar prou temps: el portuguès Pedro Martins, el madrileny Michel, Ernesto Valverde i Mendilibar.

Vivències al País Basc

Precisament Valverde va donar consell a Mendilibar abans que aquest acceptés fitxar per l'Olympiacos, ja que l'actual tècnic de l'Athletic havia aconseguit entendre's amb el temperamental president. Mendi i Valverde es coneixien de quan havien compartit vestidor jugant al Sestao a mitjans dels anys 80, una amistat que han mantingut. De fet, ara fa una dècada, quan Mendilibar treballava a l'Eibar, els entrenadors dels equips bascos a Primera solien quedar per dinar, iniciativa on Valverde i Mendi no faltaven. En lloc de competir, compartien experiències i feien pinya en restaurants de menjar tradicional basc perduts en pobles de l'interior.

Mendilibar aconsegueix que Marinakis no pateixi amb l'Olympiacos, fet que permet a l'empresari centrar-se en la seva nova joguina, el Nottingham Forest anglès, que va comprar fa vuit anys. Amb els seus diners el club britànic ha passat de jugar a Segona a classificar-ser per a competicions europees per primer cop en gairebé tres dècades. L'afició, però, desconfia d'un home que ha fet fora vuit entrenadors, un per temporada. L'últim va caure el cap de setmana passat, quan Marinakis va escridassar al túnel de vestidors l'australià Ange Postecoglou, que portava tot just quatre setmanes en el càrrec. El mateix cap de setmana, l'Olympiacos guanyava 0-2 a Làrissa, amb Mendilibar afirmant en roda de premsa: "Si juguem així de malament, el Barça ens fotrà vuit gols". A Marinakis li agrada aquest tarannà de Mendi, que diu les coses tal com ragen. Tal com ja feia en camps modestos del País Basc als anys 90.