Enfrontar-te al teu país natal, la moda al Mundial de Qatar

Amb el França-Marroc, fins a 28 futbolistes ja hauran jugat aquesta Copa del Món contra l'estat on van néixer

Joan Carol
5 min
Els marroquins ja han enviat cap a casa a dues seleccions d'on provenen els seus jugadors

BarcelonaAl futbol de clubs, és habitual que cada temporada hi hagi jugadors que s'han d'enfrontar al seu exequip. Un cas recent, el del danès Martin Bratihwaite, que, sense canviar de ciutat, s'enfrontarà al Barça per Cap d'Any en el retorn de la Lliga. O, per exemple, Álex Baena, que, després de jugar cedit al Girona i ser una peça clau de l'ascens, ha tornat al seu club d'origen, el Vila-real. Jugar contra el teu exclub pot ser més o menys habitual, però al Mundial de Qatar s'està normalitzant un fenomen que costa més de veure: el dels jugadors que s'enfronten a la selecció del país on van néixer. L'equip del Marroc, amb 14 jugadors nascuts lluny de les seves fronteres, n'és l'exemple més evident. Però n'hi ha més.

La normativa de la FIFA respecte a les nacionalitats dels futbolistes ha anat canviant al llarg dels anys. La darrera modificació va ser el 2020, i donava més llibertat als jugadors per decidir quina selecció volien representar. Avui dia, un futbolista pot escollir la selecció d'un país si ha nascut en el territori d'aquella federació, si ho han fet els seus pares o avis biològics o si ha viscut en el territori de la federació durant més de cinc anys (o durant tres anys, en el cas que fos durant l'etapa compresa de 0 a 10 anys), una interpretació de la norma que ha permès que s'incrementi la llibertat dels futbolistes per escollir quina samarreta volen representar.

Un dels casos que s'ha beneficiat d'aquest darrer canvi en la normativa, tot i no haver jugat a Qatar contra el seu país, és el del central Aymeric Laporte, nascut a Agen (França) i que actualment és a les files del Manchester City. El 2016 Laporte va patir una lesió abans de l'Eurocopa, quan tenia moltes opcions de debutar amb França. Des de llavors, el seleccionador francès Didier Deschamps ja no va confiar mai en ell. Els anys que el defensor va passar a territori espanyol, vestint els colors de l'Athletic Club, li van servir per nacionalitzar-se a Espanya, i per aquest motiu Luis Enrique el podia convocar.

Enfrontar-te a la terra on vas néixer

El blaugrana cedit al Milan, Sergiño Dest, és un dels jugadors que durant el Mundial s'ha enfrontat al seu país natal. Ho va fer als vuitens de final, en la derrota dels Estats Units contra els Països Baixos. El lateral hauria pogut escollir l'equip orange en lloc dels Estats Units, ja que va néixer a Almere (Països Baixos). Breel Embolo es va enfrontar amb Suïssa contra el Camerun a la fase de grups. El jugador d'origen camerunès va marcar el gol de la victòria, però no el va celebrar per respecte a les seves arrels. Els suïssos també han vist l'altra cara de la moneda: el porter Diogo Costa, nascut a terres helvètiques, els va eliminar als vuitens defensant els colors de Portugal.

El jugador del Sevilla i exporter del Girona, Yusuf Bono, és nascut a Montreal, però defensa la porteria del Marroc, i va jugar contra el Canadà a la fase de grups. La porteria canadenca la defensa Milan Borjan, nascut a Croàcia. En el partit entre el Canadà i Croàcia, Borjan va rebre càntics ofensius per part dels aficionats del seu país natal. És company de Bono el lateral Achraf Hakimi, nascut a Getafe (Madrid) i botxí dels de Luis Enrique als vuitens. El porter suplent del Marroc, Munir Mohamedi, va néixer a Melilla. Els marroquins, que aquest dimecres (20 h, Gol Mundial i TVE) s'enfronten a França en unes semifinals històriques, són els que tenen més jugadors nascuts en altres països (14).

Dels jugadors del Marroc, tres són nascuts a Bèlgica: Selim Amallah, Ilias Chair i Bilal El Khannous es van enfrontar i van guanyar l'equip del ja exseleccionador Roberto Martínez. El tècnic català va lamentar en la prèvia d'aquell partit que la federació belga no fos capaç de mantenir jugadors talentosos com Selim Amallah, que havia jugat amb les categories inferiors de Bèlgica. "Cal un pla clar dins la federació belga: si jugues amb la sub-21, has d'acabar arribant a la selecció absoluta", va dir Martínez. L'entrenador de Balaguer, però, sí que va respectar la decisió dels jugadors: "Has de representar el país la samarreta del qual sigui la que sents".

De vegades, escollir representar una nació o una altra pot ser per una qüestió de nivell, de tenir més opcions de jugar amb la selecció a priori menys talentosa, però hi ha casos, com el d'Amallah que va esmentar l'extècnic de Bèlgica, que es tracta d'un futbolista que havia arribat a jugar en el combinat sub-21 de Bèlgica. O el cas del també marroquí Hakim Ziyech, que representa el Marroc, però podria haver escollit jugar amb els Països Baixos. Hi ha casos en què les decisions es fonamenten en qüestions identitàries i d'arrelament familiar. Bartolomé José Moya Olives, professor de la Universitat Ramon Lull i llicenciat en història, destaca l'ascendència directa dels jugadors: "El lloc de naixement dels pares desenvolupa un sentiment de pertinença a uns orígens".

Un grup de tunisians celebrant la victòria del Marroc als quarts de final

Per exemple, l'esmentat Bono, malgrat néixer al Canadà, va viure part de la seva infància al Marroc i domina la llengua àrab, a diferència d'alguns dels seus companys d'equips, que hi estan menys acostumats. Bono, a més, parla castellà, anglès i francès. Moya parla del rèdit que hi treu el Marroc i posa damunt la taula el concepte de soft power: "Aquest concepte del poder tou s'utilitza en relacions internacionals per descriure la capacitat d'un estat per influir en els altres. El futbol permet tenir presència en altres països i tenir jugadors marroquins que juguen fora i que, a sobre, triomfen amb la selecció, és una manera genial de donar a conèixer el país. En aquest cas, a través d'un esport de masses". En general, el món àrab s'està abraçant a la fita mundialista del Marroc, però Moya recorda els casos de països antagònics, com Algèria, allunyat dels èxits del combinat marroquí.

Amb tot, a Qatar, hi ha hagut vuit mundialistes que han eliminat la selecció del país on van néixer i 18 que han caigut davant els equips de la seva terra natal. Fins ara s'imposa la dolça venjança dels països d'origen per davant de l'ambició d'aquells que han desertat la samarreta d'on van néixer. La semifinal entre el Marroc i França farà variar aquesta llista, per una banda o per l'altra, ja que els jugadors de la selecció nord-africana Romain Saïss i Sofianne Boufal són nascuts en territori francès. De fet, també ho és el tècnic marroquí, Walid Regragui.

stats